17 de juny 2010

Comèdia tecnològica barcelonina ...

Dimarts 15 vaig anar convidat a la presentació d'aquesta Fundació. Lloable iniciativa, ambiciosa, sembla, amb ganes de fer país (en el powerpoint de promoció sortia 8 o 10 vegades el Pujol, cap el Montilla ...), amb un discurs de política tecnològica d'aspirant a conseller i les referències Europees no massa rigoroses, com és tradicional "a casa nostra" ...




A destacar que la xerrada prevista, amb un genèric títol tecnocràtic, va ser, en realitat, una promoció de les virtuts de l'Estat d'Israel: el convidat "sorpresa", Morris Teubal, professor d’Economia a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), i la presentadora estrella (jaqueta daurada i sabates negres de taló alt, tot molt brillant !), la mediàtica periodista Pilar Rahola.

Va dir algunes coses interessants, però tan condicionades per les raspallades promocionals de la Rahola (Israel és un autèntic paradigma ...), que no devien calar massa entre el públic.

El més curiós del cas és que, avui, dijous, a La Vanguardia, en la seva simpàtica columneta, la senyora Rahola ensabona primer (un acto de altíssimo nivel) els organitzadors (Carles Flamerich i Ginés Alarcón), després els assistents (un público vinculado a los sectores más dinàmicos de nuestra economía), per acabar carregant contra els dos altres convidats (polítics). Però malgrat el seu comportament poc transparent, gens ponderat ni imparcial respecte de les virtuts hebrees, té força raó en l'anàlisi de les intervencions xiruqueres de Jordi (mister) William i de Marta Continente ...

Caldria verificar cóm varen ser convidats, i per fer què. Però el resultat, per als que hi erem per aprendre alguna cosa d'estratègies públiques d'innovació, va ser molt limitat.

Massa, si pensem en els temps difícils que s'acosten: ja s'haurien d'acabar els jocs, les comèdies, les litúrgies, els gestos mediàtics.

De fet, ho va dir-ho el Jordi William: ... ara cal treballar.

Fent-li cas, no vaig quedar-me al sopar, tenia coses a fer. Però veient les fotos de l'acte a la web de CTECNIO, sembla que la comèdia va continuar, jugant i figurant amb un flamant cotxe esportiu. Coses del màrketing. I pretenen predicar nous valors ... i ser referència mundial !

4 comentaris:

Esteban ha dit...

Quin article més poca solta! Jo vaig trobar als de CTenco molt seriosos, em va agradar el senyor Teubal i crec que Israel és un paradigma en matèria tecnològica. I, per cert, la "columneta" de la senyora Rahola, em va semblar una bona columna. Es a dir, res del que dius tu. Deviem anar a actes diferents.

Pep MOLSOSA ha dit...

Esteban (?), a la meva nota no dic que no fossin seriosos els de CTecno. Critico la "sorpresa" no anunciada i el to (conegut) de la Pilar Rahola (a qui admiro, mira el bloc). Tampoc critico al senyor Teubal ni a Israel, només cito expressions de la Pilar. I la columneta (la segona part) la trobo molt interessant: per això la vaig penjar ...
No varem anar a actes diferents: tenim diferents maneres d'apreciar les coses, el què és positiu !

Anònim ha dit...

No estic gens d'acord amb el post. El CTecno té una inciativa molt lloable i seriosa, i que els dos polítics no estiguessin a l'alçada, no vol dir que el CTecno se'n ressenteixi, ans al contrari. L'article de la Rahola, en la seva línea, encara que era una opinió personal.
Salutacions.

Pep MOLSOSA ha dit...

En al meva nota començo dient que CTecno em sembla "una iniciativa lloable, ambiciosa i amb ganes de fer país".
Comento i critico l'acte que jo vaig presenciar, l'intervenció de la Rahola i la seva columneta del dia després.
I no m'agrada debatre amb anònims de qui desconec els seus objectius/valors ni els interessos que els poden motivar.
El meu blog vol ser clar i transparent.