Feia molt que volia fer-ho. N'hem parlat molt amb la Montse. I finalment, he trobat el moment d'escriure quatre ratlles, que formalitzaré degudament com a document de voluntats anticipades. Les penjo aquí per donar-les-hi més força, si cal, i per si algú vol fer-les servir com a referència.
He mirat la legislació catalana i espanyola, la belga i la francesa. Val la pena, si us interessa el tema, fer-hi una petita navegada.
Constatareu les resistències de les dretes, dels reaccionaris, dels religiosos que no poden acceptar que els homes prenguem decisions de manera autònoma sobre la nostra vida. Malgrat els resultats d'enquestes que mostren que, arreu, hi han majories més o menys àmplies (del 65 al 95% ...), favorables a despenalitzar pràctiques mèdiques raonables davant situacions irreversibles de degeneració vital. Interessant el debat de dimarts vinent dia 25 a l'Assemblea francesa !
Mireu la web de les associacions espanyoles federades i la d'una xarxa europea:
En qualsevol cas, cal separar el conjunt dels drets del malalt/pacient,
del dret concret a poder expressar de manera anticipada la voluntat,
a poder indicar com volem que se'ns tracti si no podem expressar-ho nosaltres mateixos.
Si us interessa, la primera versió del meu document:
He mirat la legislació catalana i espanyola, la belga i la francesa. Val la pena, si us interessa el tema, fer-hi una petita navegada.
Constatareu les resistències de les dretes, dels reaccionaris, dels religiosos que no poden acceptar que els homes prenguem decisions de manera autònoma sobre la nostra vida. Malgrat els resultats d'enquestes que mostren que, arreu, hi han majories més o menys àmplies (del 65 al 95% ...), favorables a despenalitzar pràctiques mèdiques raonables davant situacions irreversibles de degeneració vital. Interessant el debat de dimarts vinent dia 25 a l'Assemblea francesa !
Mireu la web de les associacions espanyoles federades i la d'una xarxa europea:
En qualsevol cas, cal separar el conjunt dels drets del malalt/pacient,
del dret concret a poder expressar de manera anticipada la voluntat,
a poder indicar com volem que se'ns tracti si no podem expressar-ho nosaltres mateixos.
Si us interessa, la primera versió del meu document:
Clicant-hi a sobre l'ampliareu per llegir-lo millor.
Hi falta la part administrativa: representant, testimonis ...
Hi falta la part administrativa: representant, testimonis ...
Per aportar dades concretes: a Bèlgica, la llei d'eutanàsia es va aprovar el 28.05.2002. Des d'aleshores, els ciutadans que l'han utilitzat (respecte d'una població total de 10 milions), ha anat creixent: uns 500 el 2007, uns 700 el 2008, i 820 el 2009. Una dada interessant: el percentatge és molt més elevat a Flanders que a la Wallonie.
La web de l'ADMD belga explica també:
- que la llei "ne vise pas expressément le droit à l’aide au suicide. Mais lorsque les conditions du droit à l’euthanasie sont remplies, l’assistance à l’auto-délivrance procurée par un médecin selon la procédure prévue pour l’euthanasie, est légale";
- que la llei "ne contient pas de clause d’obligation de résidence en Belgique pour pouvoir obtenir l’euthanasie. Cependant, elle exige une relation étroite entre le patient et son médecin : le médecin doit bien connaître son patient puisqu'il doit pouvoir affirmer que la demande est formulée librement et sans contrainte et qu'il doit vérifier que les souffrances sont continues, insupportables et sans perspectives d'amélioration ..."
Doncs no, no ha estat possible a França !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada