El procés de reflexió estratègica dels enginyers, iniciat el maig de 2010, continua obert. Després d'aprovar algunes grans orientacions, diversos grups i comissions continuen la reflexió per precisar-ne alguns continguts.
Participo al sí de la Comissió de les TIC, liderada pel company i amic Miquel Obradors, en la reflexió sobre les comissions i les comunitats de professionals a la web.
Des de les primeres reunions, la meva aportació ha estat la d'insistir en que no hem de començar pensant en les eines telemàtiques, sinó en les finalitats, funcions i condicions de treball de les comissions i comunitats.
He fet una petita nota per precisar el meu punt de vista, que penjo, resumida, aquí:
A/ Unes consideracions prèvies:
1) ampliar el camp d'anàlisi
El Document de Treball utilitzat fins ara parla de tres incerteses immediates:
- les noves titulacions derivades de "Bolònia" ...
- la Llei Omnibus (colegiació no obligatòria, supressió visats, intrusisme, ...
- noves regulacions europees ...
Entenc que caldria afegir-hi també les incerteses de fons, que ja fa temps que constatem, i que són presents, que caldria explicitar, i respecte de les quals també caldria fer propostes:
- els canvis tecnològics (tecnologies, funcions tècniques, processos, materials, ...),
econòmics, energètics, ambientals, polítics, socials, culturals, ...
- les necessàries reformes que el què anomenem "la crisi".
Sembla evident que ens cal assegurar una vetlla continuada, una actualització permanent de coneixements, de competències, de capacitats, unes actituds d'interrelació, d'intercanvi, de cooperació, de posicionaments professionals davant d'empreses, administracions, governs ... i de la societat, en definitiva, afrontar les tareas históricas nuevas de les que parla Daniel Innerarity (citat per F-M Alvaro, a La Vanguardia del 4.11.2009, "Un tiempo nuevo"), davant les quals "no servirán las inadecuadas y vetustas prácticas políticas" que fan servir, sovint, els nostres polítics ...
2) una referència "teòrica": per una societat inteligent, competent
Aquests temps de canvis, difícils, exigeixen efectivament imaginar noves maneres de pensar, de produir, de treballar, de viure i conviure, de benestar, de governar.
Però, en general, la majoria, molts professionals, molts emprenedors, administradors, gestors ... ens trobem:
- inundats, desbordats per un allau de dades, d'informacions, de coneixements, de productes, eines, serveis, ... que és difícil assimilar, apreciar-ne el seu interès real, ... o descobrir manipulacions interessades;
- enfrontats als riscos de quedar "despenjats", obsolets, patint "gaps" respecte d'altres colectius amb diferents capacitats d'adaptació ...
- condicionats, sovint per resistències als canvis, per inèrcies socials i culturals, per valors que poden esdevenir "caducs" ...
- mancats de les habilitats i competències que la societat canviant exigeix.
Per fer-hi front, el més raonable és probablement invertir en la capacitat colectiva de cooperar, de colaborar, de concertar, de coordinar-nos, per imaginar, per elaborar de manera consensuada, participada, les reorientacions, els redreçaments, les reorganitzacions, els canvis necessaris.
Vist des del Colegi/Associació, això significa promoure entre els companys una cultura general oberta als canvis, uns valors bàsics de solidaritat, una consciència sòlida i responsable, unes capacitats d'anàlisi rigorós i sistemàtic per comprendre les problemàtiques complexes, unes actituds de cooperació per compartir visions diverses, i unes habilitats per la concepció colectiva d'estratègies innovadores, evitant derives populistes, demagògiques, o simplement reaccionàries.
José Antonio Marina, a La inteligencia fracasada (Anagrama/2004, capítol VII), proposa pensar en societats inteligents. Més enllà de la clàssica societat de la informació o del coneixement, hem de procurar ser, diu, socialment, més inteligents i competents.
La inteligencia social es la que emerge de grupos, asociaciones o sociedades ... de una tupida red de interacciones entre sujetos inteligentes. Cada uno aporta sus capacidades y saberes, y resulta enriquecido o empobrecido por su relación con los demás ... en un tejemaneje interminable ... que configura una creación mancomunada ... i que respondria a l'equació següent:
inteligencia social = inteligencias personales + sistemas de interacción pública + organización del poder (formas de gobernar, orientaciones políticas ...)
3) revisar el què hem estat fent ...
Finalment, posats a reflexionar, probablement és una bona ocasió per fer un ampli balanç:
- per apreciar les activitats del C/A,
- per analitzar la participació/implicació dels enginyers en aquestes activitats ...
- per conèixer les preocupacions, les expectatives, les propostes de tot el colectiu respecte dels objectius i activitats de l'associació. Sembla que una enquesta estaria ja en preparació.
Caldria reflexionar, per exemple, sobre la oportunitat, l'efectivitat, la pertinença d'iniciatives com l'observatori de la competitivitat, els posicionaments genèrics sobre productivitat, innovació, o sobre les propostes d'implicar les empreses en el funcionament del C/A ... o sobre els costos/beneficis/impacte d'iniciatives socials com les de les bombetes, les nadales, reis i d'altres. No estaria de més vetllar per un C/A efectivament laic.
Simplificant, caricaturitzant, podríem definir dues concepcions d'associació:
- una tipus "RACC", que ofereix serveis diversos als socis/clients, que són beneficiaris/receptors (passius) de serveis ...
- una més cooperativa, que, oferint també serveis bàsics, s'orienta prioritàriament a oferir, estimular i promoure la cooperació, la participació, l'intercanvi, la interrelació entre tots els associats ... que són els actors, els agents principals de les activitats colectives.
Des d'aquesta segona concepció, el C/A no és només un punt de trobada formal, social: els associats obtenen valor de la seva implicació/participació efectiva, i el C/A aporta valor afegit real com a resultat de la interrelació efectiva, representativa i responsable d'un ampli número de companys associats. Per aconseguir-ho, però, la interrelació, l'intercanvi, la cooperació entre els companys hauria d'esdevenir una prioritat bàsica de l'estratègia 2020.
4) Resumint, en definitiva ...
Des del meu punt de vista, el repte del C/A és potenciar, millorar les seves capacitats per aprofitar les inteligències i experiències personals de tots els companys, amb sistemes d'interacció, de cooperació, i de bona governança general, oberta, transparent, acollidora ... per crear valor, per generar inteligència professional colectiva en benefici de tots els associats, de les empreses, governs, administracions, i del país en general.
Per fer-ho, si s'acceptés aquesta orientació estratègica, caldria:
- explicar clarament, amb coherència i credibilitat, la problemàtica, les perspectives, i els objectius d'aquesta orientació estratègica;
- crear d'un ambient molt més obert, acollidor i transparent ... fins ara, tret del centenar de persones que han assistit a les Juntes, o que han participat als grups de treball, pocs companys segueixen les reflexions estratègiques: a la web dels eic pràcticament no hi ha informació, i a la darrera Junta general es va tractar el tema sense informar-ho en la convocatòria ...
- potenciar les funcions orgàniques i els recursos i els instruments necessaris, eficaços i eficients, per afavorir, facilitar i encoratjar aquesta participació productiva, innovadora.
B/ Un possible esquema estratègic pel futur del C/A...
Tenint en compte les consideracions precedents, i pensant en la concepció més "cooperativa" del C/A, l'estratègia de renovació cap el 2020 podria tenir aquests objectius: ( clicar sobre l'esquema per ampliar-lo )
C/ La concepció dels instruments d'interrelació i de cooperació
Pot ser útil començar pensant en quatre opcions possibles, bàsicament en funció de les finalitats, i amb aquests elements concrets per definir i precisar cada instrument: ( clicar sobre el quadre per ampliar-lo )
D/ Implicacions "orgàniques"
Si, efectivament, es considera prioritari enfortir les eines d'interrelació, d'intercanvi i de cooperació mútua, i la capacitat de generar inteligència professional colectiva (objectiu específic n. 1), això implica necessàriament definir una responsabilitat clara, una funció directiva explicitada, en l'organigrama executiu/operatiu del C/A.
La promoció d'aquests instruments concrets d'intercanvi i de cooperació necessita d'animadors, facilitadors, coordinadors competents i qualificats. Han de conèixer l'ús de les eines de cooperació virtual, i han de saber predicar-les i saber donar un suport tècnic bàsic als participants.
Però, sobretot, han de ser animadors professionals, experts en fer treballar cooperativament equips de professionals. Han de ser capaços de generar el caliu, la confiança, la complicitat entre els membres per garantir una participació efectiva, eficaç i eficient dels membres de cada xarxa, comunitat, grup o comissió.
En les comissions formals (les comissions delegades previstes en els estatuts ?) cal mantenir la figura del president, que, per delegació dels òrgans rectors, orienta els treballs en funció dels objectius i valors del C/A.
En l'organigrama executiu, la nova responsabilitat executiva hauria d'encarregar-se:
- d'orientar i donar suport a la constitució de les xarxes, comunitats, grups i comissions;
- de vetllar per la definició dels seus objectius, la planificació d'activitats, l'organització i els mètodes de treball de cadascuna d'elles, la difusió sistemàtica dels resultats de les seves activitats;
- d'impulsar i coordinar el treball des animadors, facilitadors, coordinadors de cada xarxa, comunitat, grup o comissió;
- així com d'assegurar la disponibilitat d'eines de cooperació virtual adequades, com ara el QUICKR o similars.
No es tracta de funcions tradicionals "d'imatge i comunicació", de difusió d'informacions o de notícies, de publicitat o de propaganda. Es tracta d'una funció tècnico-productiva orientada a la creació de valor, de producció compartida de coneixements, d'elaboració d'iniciatives i propostes estratègiques, professionals, polítiques.
Potser una direcció de cooperació ?
Tant de bó tots aquests elements serveixen per enriquir la reflexió i arribar a propostes interessants consensuades !
Participo al sí de la Comissió de les TIC, liderada pel company i amic Miquel Obradors, en la reflexió sobre les comissions i les comunitats de professionals a la web.
Des de les primeres reunions, la meva aportació ha estat la d'insistir en que no hem de començar pensant en les eines telemàtiques, sinó en les finalitats, funcions i condicions de treball de les comissions i comunitats.
He fet una petita nota per precisar el meu punt de vista, que penjo, resumida, aquí:
A/ Unes consideracions prèvies:
1) ampliar el camp d'anàlisi
El Document de Treball utilitzat fins ara parla de tres incerteses immediates:
- les noves titulacions derivades de "Bolònia" ...
- la Llei Omnibus (colegiació no obligatòria, supressió visats, intrusisme, ...
- noves regulacions europees ...
Entenc que caldria afegir-hi també les incerteses de fons, que ja fa temps que constatem, i que són presents, que caldria explicitar, i respecte de les quals també caldria fer propostes:
- els canvis tecnològics (tecnologies, funcions tècniques, processos, materials, ...),
econòmics, energètics, ambientals, polítics, socials, culturals, ...
- les necessàries reformes que el què anomenem "la crisi".
Sembla evident que ens cal assegurar una vetlla continuada, una actualització permanent de coneixements, de competències, de capacitats, unes actituds d'interrelació, d'intercanvi, de cooperació, de posicionaments professionals davant d'empreses, administracions, governs ... i de la societat, en definitiva, afrontar les tareas históricas nuevas de les que parla Daniel Innerarity (citat per F-M Alvaro, a La Vanguardia del 4.11.2009, "Un tiempo nuevo"), davant les quals "no servirán las inadecuadas y vetustas prácticas políticas" que fan servir, sovint, els nostres polítics ...
2) una referència "teòrica": per una societat inteligent, competent
Aquests temps de canvis, difícils, exigeixen efectivament imaginar noves maneres de pensar, de produir, de treballar, de viure i conviure, de benestar, de governar.
Però, en general, la majoria, molts professionals, molts emprenedors, administradors, gestors ... ens trobem:
- inundats, desbordats per un allau de dades, d'informacions, de coneixements, de productes, eines, serveis, ... que és difícil assimilar, apreciar-ne el seu interès real, ... o descobrir manipulacions interessades;
- enfrontats als riscos de quedar "despenjats", obsolets, patint "gaps" respecte d'altres colectius amb diferents capacitats d'adaptació ...
- condicionats, sovint per resistències als canvis, per inèrcies socials i culturals, per valors que poden esdevenir "caducs" ...
- mancats de les habilitats i competències que la societat canviant exigeix.
Per fer-hi front, el més raonable és probablement invertir en la capacitat colectiva de cooperar, de colaborar, de concertar, de coordinar-nos, per imaginar, per elaborar de manera consensuada, participada, les reorientacions, els redreçaments, les reorganitzacions, els canvis necessaris.
Vist des del Colegi/Associació, això significa promoure entre els companys una cultura general oberta als canvis, uns valors bàsics de solidaritat, una consciència sòlida i responsable, unes capacitats d'anàlisi rigorós i sistemàtic per comprendre les problemàtiques complexes, unes actituds de cooperació per compartir visions diverses, i unes habilitats per la concepció colectiva d'estratègies innovadores, evitant derives populistes, demagògiques, o simplement reaccionàries.
José Antonio Marina, a La inteligencia fracasada (Anagrama/2004, capítol VII), proposa pensar en societats inteligents. Més enllà de la clàssica societat de la informació o del coneixement, hem de procurar ser, diu, socialment, més inteligents i competents.
La inteligencia social es la que emerge de grupos, asociaciones o sociedades ... de una tupida red de interacciones entre sujetos inteligentes. Cada uno aporta sus capacidades y saberes, y resulta enriquecido o empobrecido por su relación con los demás ... en un tejemaneje interminable ... que configura una creación mancomunada ... i que respondria a l'equació següent:
inteligencia social = inteligencias personales + sistemas de interacción pública + organización del poder (formas de gobernar, orientaciones políticas ...)
3) revisar el què hem estat fent ...
Finalment, posats a reflexionar, probablement és una bona ocasió per fer un ampli balanç:
- per apreciar les activitats del C/A,
- per analitzar la participació/implicació dels enginyers en aquestes activitats ...
- per conèixer les preocupacions, les expectatives, les propostes de tot el colectiu respecte dels objectius i activitats de l'associació. Sembla que una enquesta estaria ja en preparació.
Caldria reflexionar, per exemple, sobre la oportunitat, l'efectivitat, la pertinença d'iniciatives com l'observatori de la competitivitat, els posicionaments genèrics sobre productivitat, innovació, o sobre les propostes d'implicar les empreses en el funcionament del C/A ... o sobre els costos/beneficis/impacte d'iniciatives socials com les de les bombetes, les nadales, reis i d'altres. No estaria de més vetllar per un C/A efectivament laic.
Simplificant, caricaturitzant, podríem definir dues concepcions d'associació:
- una tipus "RACC", que ofereix serveis diversos als socis/clients, que són beneficiaris/receptors (passius) de serveis ...
- una més cooperativa, que, oferint també serveis bàsics, s'orienta prioritàriament a oferir, estimular i promoure la cooperació, la participació, l'intercanvi, la interrelació entre tots els associats ... que són els actors, els agents principals de les activitats colectives.
Des d'aquesta segona concepció, el C/A no és només un punt de trobada formal, social: els associats obtenen valor de la seva implicació/participació efectiva, i el C/A aporta valor afegit real com a resultat de la interrelació efectiva, representativa i responsable d'un ampli número de companys associats. Per aconseguir-ho, però, la interrelació, l'intercanvi, la cooperació entre els companys hauria d'esdevenir una prioritat bàsica de l'estratègia 2020.
4) Resumint, en definitiva ...
Des del meu punt de vista, el repte del C/A és potenciar, millorar les seves capacitats per aprofitar les inteligències i experiències personals de tots els companys, amb sistemes d'interacció, de cooperació, i de bona governança general, oberta, transparent, acollidora ... per crear valor, per generar inteligència professional colectiva en benefici de tots els associats, de les empreses, governs, administracions, i del país en general.
Per fer-ho, si s'acceptés aquesta orientació estratègica, caldria:
- explicar clarament, amb coherència i credibilitat, la problemàtica, les perspectives, i els objectius d'aquesta orientació estratègica;
- crear d'un ambient molt més obert, acollidor i transparent ... fins ara, tret del centenar de persones que han assistit a les Juntes, o que han participat als grups de treball, pocs companys segueixen les reflexions estratègiques: a la web dels eic pràcticament no hi ha informació, i a la darrera Junta general es va tractar el tema sense informar-ho en la convocatòria ...
- potenciar les funcions orgàniques i els recursos i els instruments necessaris, eficaços i eficients, per afavorir, facilitar i encoratjar aquesta participació productiva, innovadora.
B/ Un possible esquema estratègic pel futur del C/A...
Tenint en compte les consideracions precedents, i pensant en la concepció més "cooperativa" del C/A, l'estratègia de renovació cap el 2020 podria tenir aquests objectius: ( clicar sobre l'esquema per ampliar-lo )
C/ La concepció dels instruments d'interrelació i de cooperació
Pot ser útil començar pensant en quatre opcions possibles, bàsicament en funció de les finalitats, i amb aquests elements concrets per definir i precisar cada instrument: ( clicar sobre el quadre per ampliar-lo )D/ Implicacions "orgàniques"
Si, efectivament, es considera prioritari enfortir les eines d'interrelació, d'intercanvi i de cooperació mútua, i la capacitat de generar inteligència professional colectiva (objectiu específic n. 1), això implica necessàriament definir una responsabilitat clara, una funció directiva explicitada, en l'organigrama executiu/operatiu del C/A.
La promoció d'aquests instruments concrets d'intercanvi i de cooperació necessita d'animadors, facilitadors, coordinadors competents i qualificats. Han de conèixer l'ús de les eines de cooperació virtual, i han de saber predicar-les i saber donar un suport tècnic bàsic als participants.
Però, sobretot, han de ser animadors professionals, experts en fer treballar cooperativament equips de professionals. Han de ser capaços de generar el caliu, la confiança, la complicitat entre els membres per garantir una participació efectiva, eficaç i eficient dels membres de cada xarxa, comunitat, grup o comissió.
En les comissions formals (les comissions delegades previstes en els estatuts ?) cal mantenir la figura del president, que, per delegació dels òrgans rectors, orienta els treballs en funció dels objectius i valors del C/A.
En l'organigrama executiu, la nova responsabilitat executiva hauria d'encarregar-se:
- d'orientar i donar suport a la constitució de les xarxes, comunitats, grups i comissions;
- de vetllar per la definició dels seus objectius, la planificació d'activitats, l'organització i els mètodes de treball de cadascuna d'elles, la difusió sistemàtica dels resultats de les seves activitats;
- d'impulsar i coordinar el treball des animadors, facilitadors, coordinadors de cada xarxa, comunitat, grup o comissió;
- així com d'assegurar la disponibilitat d'eines de cooperació virtual adequades, com ara el QUICKR o similars.
No es tracta de funcions tradicionals "d'imatge i comunicació", de difusió d'informacions o de notícies, de publicitat o de propaganda. Es tracta d'una funció tècnico-productiva orientada a la creació de valor, de producció compartida de coneixements, d'elaboració d'iniciatives i propostes estratègiques, professionals, polítiques.
Potser una direcció de cooperació ?
Tant de bó tots aquests elements serveixen per enriquir la reflexió i arribar a propostes interessants consensuades !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada