En Joan m'envia aquesta classe d'economia, molt clara i pedagògica: 12 minutets que passen ràpid i permeten de comprendre una mica la complexitat de l'economia, i sobretot, les lògiques que utilitzen els que diuen que ens governen.
L'economia reduïda a quatre o cinc instruments de intervenció (consum, demanda, impostos, inversions públiques, exportacions, ...), i els indicadors de "salut" econòmica (ocupació, inflació, ...) simplifiquen potser útilment la realitat i ajuden els polítics a prendre decisions, però queda lluny del què hauria de ser un veritable govern de la societat.
A més, quan et penses que ho entens, surt sempre alguna cosa, alguna variable imprevista que trenca tot l'esquema: crisi del petroli, subprime, bombolles immobiliàries o tecnològiques, ... Ja em passava quan feia la carrera a l'escola d'enginyers, amb el Samuelson ... La lògica simplista del creixement pel creixement, de la innovació per la innovació, de la competitivitat ... mostra, simplement, que han guanyat les dretes, els poderosos, els rics.
Em sembla que això són derives economicistes de l'economia: l'economia de veritat hauria de facilitar decidir què cal produir, com fer-ho, per a qui, amb quins recursos, com distribuir els productes i serveis, com participa cadascú en el procés productiu, en quines condicions i amb quines compensacions individuals i/o colectives, etc.
No veig gaires iniciatives de canvi de lògica: només petites idees aquí o allà. Potser el què anomenen la crisi i els tsunamis xinés, i l'indi, i el brasiler, ... ens obligaran a repensar, potser, el què produïm i el perquè.
L'economia reduïda a quatre o cinc instruments de intervenció (consum, demanda, impostos, inversions públiques, exportacions, ...), i els indicadors de "salut" econòmica (ocupació, inflació, ...) simplifiquen potser útilment la realitat i ajuden els polítics a prendre decisions, però queda lluny del què hauria de ser un veritable govern de la societat.
A més, quan et penses que ho entens, surt sempre alguna cosa, alguna variable imprevista que trenca tot l'esquema: crisi del petroli, subprime, bombolles immobiliàries o tecnològiques, ... Ja em passava quan feia la carrera a l'escola d'enginyers, amb el Samuelson ... La lògica simplista del creixement pel creixement, de la innovació per la innovació, de la competitivitat ... mostra, simplement, que han guanyat les dretes, els poderosos, els rics.Em sembla que això són derives economicistes de l'economia: l'economia de veritat hauria de facilitar decidir què cal produir, com fer-ho, per a qui, amb quins recursos, com distribuir els productes i serveis, com participa cadascú en el procés productiu, en quines condicions i amb quines compensacions individuals i/o colectives, etc.
No veig gaires iniciatives de canvi de lògica: només petites idees aquí o allà. Potser el què anomenen la crisi i els tsunamis xinés, i l'indi, i el brasiler, ... ens obligaran a repensar, potser, el què produïm i el perquè.
En definitiva, sempre tinc un puntet de desconfiança amb els economistes, que el ROTO l'expressa així:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada