... sobre Espanya, Catalunya i els socialistes del PSC
El tema del grup parlamentari dels socialistes em sembla mal plantejat.
És el reflexe de problemes més serios que sembla que no es volen tractar.
Com la qüestió del federalisme.
Amdues qüestions són de forma, de procediment, de mecanismes de decisió.
Em sembla que el problema bàsic és la concepció d'España: quina España tenen al cap la gent del PSOE o la gent del PP ?
I quina España tenen al cap els actuals dirigents hegemònics del PSC ?
Intueixo que la majoria dels que diuen que un grup parlamentari socialista català a Madrid no és necessari,
ho diuen perque pensen que el model d'España del PSOE, retocant una mica la distribució dels recursos,
ja els hi va bé.
Per acabar l'any, encara que ja siguem al gener, i per animar la reflexió, dues notes de la premsa d'aquest cap d'any:
- les declaracions del militant ascendent Ballesteros, alcalde de Tarragona, a l'ara.cat,
(i que demostren una concepció comercial de la política: vosté què vol ? ... )
- l'article (extractes) d'Antón Costas a El País del diumenge (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)
El tema del grup parlamentari dels socialistes em sembla mal plantejat.
És el reflexe de problemes més serios que sembla que no es volen tractar.
Com la qüestió del federalisme.
Amdues qüestions són de forma, de procediment, de mecanismes de decisió.
Em sembla que el problema bàsic és la concepció d'España: quina España tenen al cap la gent del PSOE o la gent del PP ?
I quina España tenen al cap els actuals dirigents hegemònics del PSC ?
Intueixo que la majoria dels que diuen que un grup parlamentari socialista català a Madrid no és necessari,
ho diuen perque pensen que el model d'España del PSOE, retocant una mica la distribució dels recursos,
ja els hi va bé.
Per acabar l'any, encara que ja siguem al gener, i per animar la reflexió, dues notes de la premsa d'aquest cap d'any:- les declaracions del militant ascendent Ballesteros, alcalde de Tarragona, a l'ara.cat,
(i que demostren una concepció comercial de la política: vosté què vol ? ... )
- l'article (extractes) d'Antón Costas a El País del diumenge (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)
Quan es discuteixen aquests temes a Madrid,
- quin model té cada grup polític ?
- qui defensa obertament, clarament, pedagògicament, models alternatius ?
- qui fa la necessària pedagogia, allà i aquí, sobre aquestes qüestions ?
- qui juga un paper de referent progressista ?
L'Antón Costas cita al gran especialista del moment, el Germà Bel.
Penjo aquí un article seu de primers de desembre, amb motiu de la vaga de controladors.
Parla de la "fortaleza y la bulímia de poder de los cuerpos centrales ... las rigideces del aparato estatal ..."
Hi han valors i cultures de fons que exigirien polítiques valentes i decidides de renovació i neteja, de rigor, de coherència, d'obertura, de transparència.
Qui hi pensa ? Malgrat els gestos contundents del ministre Blanco, puntuals, simbólics,
no sembla que hi hagi voluntat d'impulsar iniciatives més globals i ambicioses contra aquests aparells (molts polítics hi pertanyen !).
I respecte dels del PP no en parlem !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada