Ahir al vespre, a les 7, davant l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat, unes 3.000 persones ens varem concentrar per manifestar la nostra oposició a la benvinguda institucional al senyor Ratzinguer, i reivindicar el laïcisme de l'Estat: aquí pot venir qui vulgui, però no d'aquesta manera !.
Haig de confessar que l'acte em va emocionar, em va fer sentir, vibrar, cridar, colectivament, i em va fer prendre consciència concreta del poder efectiu dels poderosos, de la pesada llosa cultural que condiciona les nostres ments i, malauradament, els mitjans de comunicació, plens aquests dies de papanatisme folklòric vulgar i populista.
Un acte senzill, molt ben organitzat, amb un seguit d'intervencions clares i contundents (excepte la noia alemanya que semblava no saber on era ...). Les intervencions de Gonzalo Puente Ojea (viva la Ciència !), del cantant català-argentí (los padres nuestros que están en las cunetas ...), ... de l'extraordinari Leo Bassi, contundent i pedagògic (que va venir de Torino en un vol de 10 euros, i que va comparar el papa blanc amb un pallasso, demanant que s'humanitzi amb una taca de tomàquet d'espaguetti sobre el seu vestit blanc immaculat, ...), etc., mostraven consciències adultes i lliures, i varen ser un mica de l'aire fresc que tots necessitem.
Tant de bo les intervencions de Puente Ojea i del Leo Bassi, curtes, denses, clares ... les pogués veure la gent a les teles del país. Probablement no serà així: predominen moltes altres collonades. Llàstima no haver-les enregistrat. Miraré si els organitzadors les pengen a la xarxa ...
Jo penjo les meves fotos amb el Javier, el Freddy, la France i el Joan, i algunes del mitjans on surto, petitet, amb la meva pancarteta ...
Haig de confessar que l'acte em va emocionar, em va fer sentir, vibrar, cridar, colectivament, i em va fer prendre consciència concreta del poder efectiu dels poderosos, de la pesada llosa cultural que condiciona les nostres ments i, malauradament, els mitjans de comunicació, plens aquests dies de papanatisme folklòric vulgar i populista.
Un acte senzill, molt ben organitzat, amb un seguit d'intervencions clares i contundents (excepte la noia alemanya que semblava no saber on era ...). Les intervencions de Gonzalo Puente Ojea (viva la Ciència !), del cantant català-argentí (los padres nuestros que están en las cunetas ...), ... de l'extraordinari Leo Bassi, contundent i pedagògic (que va venir de Torino en un vol de 10 euros, i que va comparar el papa blanc amb un pallasso, demanant que s'humanitzi amb una taca de tomàquet d'espaguetti sobre el seu vestit blanc immaculat, ...), etc., mostraven consciències adultes i lliures, i varen ser un mica de l'aire fresc que tots necessitem.
Tant de bo les intervencions de Puente Ojea i del Leo Bassi, curtes, denses, clares ... les pogués veure la gent a les teles del país. Probablement no serà així: predominen moltes altres collonades. Llàstima no haver-les enregistrat. Miraré si els organitzadors les pengen a la xarxa ...Jo penjo les meves fotos amb el Javier, el Freddy, la France i el Joan, i algunes del mitjans on surto, petitet, amb la meva pancarteta ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada