El País d'avui publica un article sobre el "gap digital", sobre el retard, el desfasament, en que es troben determinats grups de persones respecte del procés d'evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Es fa difícil seguir el ritme trepidant d'evolució, i, en molts cassos, la gent es despenja, es desconnecta, abandona. Quants amics de la meva edat, per exemple, coneixen i saben utilitzar les possibilitats de recuperar, d'enregistrar, de classificar, d'organitzar ... però, sobretot, de programar maneres diverses d'escoltar, de reproduir les cançons segons els moments i les situacions ?
Quantes persones no tenen la capacitat, la possibilitat de fer servir el correu electrònic ? A moltes de les que classifiquem com a tercera edat, tenir un petit aparell a casa per intercanviar petites idees, o per organitzar trobades els aniria molt bé per tenir propers els fills i els amics.
Però hi ha una insensibilitat cap a aquests colectius. No són raons tècniques ni econòmiques: les possibilitats existeixen, el mercat és (i serà) enorme, desbordant ! Probablement sigui més aviat per incapacitat, o per l'obsessió generalitzada de produir aparells cada cop més potents, més ràpids, més petits i que poden fer més coses.
Amb aquestes idees al cap llegeixo l'article i penjo el dibuix de Luís F. Sáez, que m'ha semblat molt suggeridor.
I aprofito per recuperar una vella proposta meva, de fa ja més de 6 mesos ..., enviada al genial programa Suc de Coco. Malauradament, la proposta va arribar quan ja tancàven el programa ...
El feien a Catalunya Ràdio, ideat, dirigit i presentat per Xavier Solà, i aturat, inexplicablement, el juliol de 2009, malgrat ser guardonat pel Col·legi i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya !
La meva proposta començava constatant, efectivament:
- les capacitats i possibilitats creixents dels ordinadors i de la xarxa d'intercomunicació (internet), amb costos decreixents, i l'augment continuat de serveis que s'ofereixen a través de la xarxa, i la seva utilització cada cop més extesa ...
- ... però l'existència de grups, de colectius importants (la gent gran, però també la no tan gran ...), que no saben utilitzar les grans possibilitats i oportunitats que aquestes tecnologies ofereixen.
Quantes persones no tenen la capacitat, la possibilitat de fer servir el correu electrònic ? A moltes de les que classifiquem com a tercera edat, tenir un petit aparell a casa per intercanviar petites idees, o per organitzar trobades els aniria molt bé per tenir propers els fills i els amics.
Però hi ha una insensibilitat cap a aquests colectius. No són raons tècniques ni econòmiques: les possibilitats existeixen, el mercat és (i serà) enorme, desbordant ! Probablement sigui més aviat per incapacitat, o per l'obsessió generalitzada de produir aparells cada cop més potents, més ràpids, més petits i que poden fer més coses.
Amb aquestes idees al cap llegeixo l'article i penjo el dibuix de Luís F. Sáez, que m'ha semblat molt suggeridor.I aprofito per recuperar una vella proposta meva, de fa ja més de 6 mesos ..., enviada al genial programa Suc de Coco. Malauradament, la proposta va arribar quan ja tancàven el programa ...
El feien a Catalunya Ràdio, ideat, dirigit i presentat per Xavier Solà, i aturat, inexplicablement, el juliol de 2009, malgrat ser guardonat pel Col·legi i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya !
La meva proposta començava constatant, efectivament:
- les capacitats i possibilitats creixents dels ordinadors i de la xarxa d'intercomunicació (internet), amb costos decreixents, i l'augment continuat de serveis que s'ofereixen a través de la xarxa, i la seva utilització cada cop més extesa ...
- ... però l'existència de grups, de colectius importants (la gent gran, però també la no tan gran ...), que no saben utilitzar les grans possibilitats i oportunitats que aquestes tecnologies ofereixen.
Mireu si enteneu aquest simpàtic i simptomàtic exemple ...
Probablement les raons són diverses, però una és molt clara: les eines disponibles, els sistemes existents, els "interfaces" home-màquina, són massa complexes i difícils d'utilitzar per a determinats grups. Només cal veure la sofisticació relativa de les eines de tractament de textos, que tenen possibilitats extraordinàries, sovint poc utilitzades per la majoria, o la complexitat, també relativa, dels programes per escriure i rebre correus electrònics, els "e-mails" !
Com a objectiu, es tractaria de recuperar gent, d'evitar que els adults poc predisposats a utilitzar aquestes eines, i especialment la gent gran, quedin despenjats d'aquest progrés, quedin aïllats, incomunicats, malgrat les possibilitats tecnològiques realment existents.
No hi ha, efectivament, cap limitació tècnica o econòmica: és una qüestió d'entendre el problema (senzill), imaginar les solucions (fàcil), ... i posar-hi voluntat.
Concretament, es tractaria de desenvolupar una aplicació extremadament senzilla i fàcil d'utilitzar, que permeti fer exclusivament les funcions més elementals que una persona pot necessitar, per exemple, intercomunicar-se.
Caldria desenvolupar un programa intermediari ("interface"), que faci de pont entre l'usuari inexpert i els programes bàsics d'intercomunicació, vetllant, sobretot, que la interacció, la operatòria, els continguts de les pantalles, les icones, ... garanteixin l'accessibilitat, la visibilitat i la facilitat d'ús. Les pantalles tàctils, cada cop més barates i precises, i els teclats simplificats dels netbooks actuals podrien ajudar-hi força.
Una iniciativa com aquesta permetria:
- millorar concretament la qualitat de vida de les persones usuàries;
- facilitar la creació d'algunes empreses per a la creació, comercialització i suport a la utilització d'aquestes petites eines tranquiles i segures;
- estimular la oferta de nous serveis específicament orientats/pensats per a aquests nous usuaris inexperts però, probablement, curiosos i motivats per no deixar passar el tren digital !
Aquí la teniu: una bona idea gratis !
Com a objectiu, es tractaria de recuperar gent, d'evitar que els adults poc predisposats a utilitzar aquestes eines, i especialment la gent gran, quedin despenjats d'aquest progrés, quedin aïllats, incomunicats, malgrat les possibilitats tecnològiques realment existents.
No hi ha, efectivament, cap limitació tècnica o econòmica: és una qüestió d'entendre el problema (senzill), imaginar les solucions (fàcil), ... i posar-hi voluntat.
Concretament, es tractaria de desenvolupar una aplicació extremadament senzilla i fàcil d'utilitzar, que permeti fer exclusivament les funcions més elementals que una persona pot necessitar, per exemple, intercomunicar-se.
Caldria desenvolupar un programa intermediari ("interface"), que faci de pont entre l'usuari inexpert i els programes bàsics d'intercomunicació, vetllant, sobretot, que la interacció, la operatòria, els continguts de les pantalles, les icones, ... garanteixin l'accessibilitat, la visibilitat i la facilitat d'ús. Les pantalles tàctils, cada cop més barates i precises, i els teclats simplificats dels netbooks actuals podrien ajudar-hi força.
Una iniciativa com aquesta permetria:
- millorar concretament la qualitat de vida de les persones usuàries;
- facilitar la creació d'algunes empreses per a la creació, comercialització i suport a la utilització d'aquestes petites eines tranquiles i segures;
- estimular la oferta de nous serveis específicament orientats/pensats per a aquests nous usuaris inexperts però, probablement, curiosos i motivats per no deixar passar el tren digital !
Aquí la teniu: una bona idea gratis !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada