L'Antoni Puigverd va publicar dilluns 18, a La Vanguardia, un article dur contra la ideologia que anomena el "pensamiento barcelona", i que ja sembla, diu, un "chicle mil veces remasticado" ...
Es pregunta si "en estos tiempos agrios, dominados por una tremenda crisis y por un avinagrado escepticismo, ¿puede de veras alguien creer que la ciudadanía está dispuesta a festejar sueños?", si " en este áspero y desconcertante presente presidido por el óxido de las ideologías y el desapego hacia la cosa pública, ¿puede alguien creer que los barceloneses están dispuestos a recuperar el ingenuismo de la mascota Cobi?".
Reconeix la gran aportació de l'iniciativa olímpica, però carrega fort contra el Fòrum 2004 "en el que llegó a vocearse literalmente el propósito de cambiar el mundo".
Pensa que "aquel triste final exigía una autocrítica y un cambio de rumbo que nunca llegaron. Dibujar escenarios de Peter Pan para conjurar el malestar presente revela que la ideología barcelonesa ha quedado atrapada en su propio cómic".
No m'entusiasma la idea d'uns Jocs Olímpics d'Hivern, a Barcelona, però, sobretot, no m'agrada postular contra Jaca/Zaragoza. Sembla que han mamat i assumit tant la ideologia de la competitivitat, que no saben imaginar altres maneres d'actuar, basades en la cooperació, la coordinació, la concertació ... Cadascú a la seva, i que guanyi el més competitiu !
Aquesta actitud individualista, egocèntrica, la vaig viure i constatar el 2002, durant els treballs de preparació del Fòrum del 2004. Jo encara era a BXL, a la DG d'Educació i Cultura, i em semblava que la iniciativa podia aprofitar-se per teixir ponts estables entre BCN i les polítiques culturals de la Unió Europea.
Vaig parlar amb el "cabinet" de la Comissària Reding (escèptics, desconfiats, ...), i vaig preparar una nota sintètica i (gràcies a la Mercè Grau !), vaig poder entrevistar-me amb diversos directius (Ferran Mascarell, Jordi Oliveras, Mireia Belil ...), però vaig constatar més aviat incomprensió, ignorància, indiferència, desinterès, manca de visió i d'obertura estratègica a d'altres realitats i dinàmiques que no fossin les del seu propi i petit joguet ...
Aprofito l'ocasió per penjar un link a la petita nota que vaig preparar per les entrevistes.
Es pregunta si "en estos tiempos agrios, dominados por una tremenda crisis y por un avinagrado escepticismo, ¿puede de veras alguien creer que la ciudadanía está dispuesta a festejar sueños?", si " en este áspero y desconcertante presente presidido por el óxido de las ideologías y el desapego hacia la cosa pública, ¿puede alguien creer que los barceloneses están dispuestos a recuperar el ingenuismo de la mascota Cobi?".
Reconeix la gran aportació de l'iniciativa olímpica, però carrega fort contra el Fòrum 2004 "en el que llegó a vocearse literalmente el propósito de cambiar el mundo".Pensa que "aquel triste final exigía una autocrítica y un cambio de rumbo que nunca llegaron. Dibujar escenarios de Peter Pan para conjurar el malestar presente revela que la ideología barcelonesa ha quedado atrapada en su propio cómic".
No m'entusiasma la idea d'uns Jocs Olímpics d'Hivern, a Barcelona, però, sobretot, no m'agrada postular contra Jaca/Zaragoza. Sembla que han mamat i assumit tant la ideologia de la competitivitat, que no saben imaginar altres maneres d'actuar, basades en la cooperació, la coordinació, la concertació ... Cadascú a la seva, i que guanyi el més competitiu !
Aquesta actitud individualista, egocèntrica, la vaig viure i constatar el 2002, durant els treballs de preparació del Fòrum del 2004. Jo encara era a BXL, a la DG d'Educació i Cultura, i em semblava que la iniciativa podia aprofitar-se per teixir ponts estables entre BCN i les polítiques culturals de la Unió Europea.
Vaig parlar amb el "cabinet" de la Comissària Reding (escèptics, desconfiats, ...), i vaig preparar una nota sintètica i (gràcies a la Mercè Grau !), vaig poder entrevistar-me amb diversos directius (Ferran Mascarell, Jordi Oliveras, Mireia Belil ...), però vaig constatar més aviat incomprensió, ignorància, indiferència, desinterès, manca de visió i d'obertura estratègica a d'altres realitats i dinàmiques que no fossin les del seu propi i petit joguet ...
Aprofito l'ocasió per penjar un link a la petita nota que vaig preparar per les entrevistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada