Júniors, sèniors ? ... competents, capacitats !

Em va sorprendre la designació de Núria Parlón per ser alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Em va semblar molt jove per afrontar una situació tan greu.

El Manel Mas em va fer relativitzar la meva impressió en recordar-me que ell va ser alcalde de Mataró amb 34 anys !









Curiós com sóc, he anat a veure el blog d'aquesta nova líder socialista.
Les entrades dels darrers 6 mesos són:
- el 8 de juny, una nota a primers de juny sobre resultats de les eleccions europees;
- el 10 de juny, una nota sobre bons i dolents: la petita politiqueria ...;
- el 16 de juny, una nota de propaganda sobre la L9, un projecte de la Generalitat;
- el 15 de setembre, 3 mesos després, una nota per lloar el gran timonel, el President Montilla;
- ... i el 12 de novembre, 2 mesos després de la darrera, una nota per dir que és candidata a l'Alcaldia

( la detenció de l'alcalde Muñoz havia sigut el 27 d'octubre, 15 dies abans )

Potser utilitza altres vies de comunicació. Però veient aquesta dinàmica bloguera, no sembla pas que tingui una gran vocació o voluntat comunicadora, ni un estil pedagògic que vagi més enllà de la propaganda, ni una mica de la valentia o coratge necessaris per afrontar problemàtiques difícils. Diu que treballarà per la transparència, el rigor i la participació, ... i no escriu, no explica rés sobre els fets més importants, més greus dels seu Ajuntament en dècades ! Prudent i discreta sí que ho sembla ...

Haurà de liderar la difícil reconversió d'un equip de govern amb majoria absoluta, que, pel què sembla, no devia tenir una dinàmica de treball massa cooperativa. Necessitarà competències i capacitats més concretes que les de repetir tòpics i generalitats partidistes sobre les bondats dels governs socialistes ...

L'Antoni Puigverd, el dilluns 16 a La Vanguardia, cita l'Anton M. Espadaler per alertar del llenguatge polític antic, erosionat que utilitza Parlón, i que les paraules més repetides (transparència, rigor, participació) sonen a buides, a tòpics d'uns polítics professionals que administren de manera "ensimismada", des del seu món, els assumptes municipals.

Els opinadors parlen de les "tareas històricas nuevas" i de les inadequades i "vetustes" pràctiques polítiques que desenvolupen els nostres polítics (Daniel Innerarity, citat per F-M Alvaro a La Vanguardia del 4.11.2009, "Un tiempo nuevo"), de la tendència a "despolititzar" el treball dels governs per derivar cap a la simple administració de recursos per resoldre problemes.

Pensant en el "después de la crisis", Antón Costas a El País de diumenge 15, parla de reestructuracions que necessitaran grans esforços, grans lideratges, grans capacitats per dissenyar iniciatives polítiques innovadores, creïbles, i per aconseguir generar les necessàries complicitats per aplicar-les efectivament: Otro problema permanente que nos va a dejar esta crisis ... es la quiebra de valores. La corrupción, fraude, abuso, desigualdad, injusticia, desconfianza es de tal naturaleza que, si queremos mantener la legitimidad social de la economía de mercado y la eficacia de las reformas y las políticas económicas, tendremos que reconstruir una política del bien común. Una política que reduzca las desigualdades, fomente la fraternidad y el sentimiento de justicia, y sirva de cemento entre los que “tienen” y los que “no tienen”.

Parla de les grans polítiques. De les tasques històriques noves, que hauran d'assumir, també, els governs locals.

Veurem què fa la Núria Parlón. Tant de bo les meves intuïcions de gat vell siguin equivocades. Tant de bo.