19 de novembre 2009

La mà del TITI

El TITÍ, per dos cops, acompanya la pilota amb la mà, la centra, i un company marca. Probablement més de 15 milions de persones ho varen veure. Menys dues: l'àrbitre i el seu ajudant a la banda. I va ser gol.

I els simpàtics irlandesos, dignes rivals d'un campió una mica pedant, en declivi, amb un entrenador discutit (que sembla d'orígen català: Domènech), amb una sensació d'injustícia, d'impotència, es queden fora del Mundial.




En el tenis, cada jugador té dret a demanar revisió electrónica dels punts dubtosos. No sembla tècnicament difícil preveure, en els partits d'alt nivell, la revisió de jugades dubtoses. Sempre m'ha semblat que el futbol està dirigit per gent molt poc innovadora ...


El diumenge 22, John Carlin fa una reflexió molt imaginativa a El País:


El mateix dia, Dagoberto Escorcia, a La Vanguardia, també parla sobre la honestedat dels futbolistes, amb exemples concrets (César, jugador del Barça, va tirar fora un penal injustament senyalat) , i fent referència a la possible utilització de tecnologies com es fa en el tenis.