02 de novembre 2009

Pixant fora de test ?

Una militant m'increpa dient-me que, de vegades, en denunciar corrupteles, pixo fora de test, que no penso en els interessos del partit i dels militants. Aprofito la provocació per resumir la gran quantitat d'articles als diaris que aquest cap de setmana han parlat de la corrupció.

1/ el primer (ja m'excusareu) l'article a El País de diumenge, d'Enric Company, que recull idees meves penjades al blog sobre el famós Luiggi i els seus orígens. Ajuden, penso, a entendre una mica més el perquè de les seves pràctiques corruptes.

2/ el segon, una reflexió del Toni Soler a La Vanguardia del diumenge. L'acabo de criticar amb duresa per en fotre-s'en de la proposta de canvi de noms religiosos, per defensar les tradicions que marca l'Esglèsia i El Corte Inglés. Però en aquest article té raó: diu que "el problema de la clase política no se halla tanto en la minoría corrupta sino en una mayoría indolente ... y que la actitud de los corruptos no sólo es atribuible a su tibieza moral individual, sino a la fuerza de un contexto, de un paisaje, en el que se sienten amparados ..."

3/ el tercer, una reflexió (força original) des d'una perspectiva cristiana: J-I Saranyana diu que hi ha un virus en la naturalesa humana (la avaricia), que "viene de lejos, y tiene que ver con el lamentable episodio de la manzana, es decir, con el pecado original, se crea o no ...". I precisa que "no toda la corrupción es fraude al fisco, cohecho, prevaricación o tráfico de influencias. También es corrupción trabajar mal."

4/ el quart, els comentaris del Joan Majó sobre votar en blanc. Inteligent i clar com sempre, el Joan diu que no hem de mirar tant si un partit té casos de corrupció, com si aquest partit té mecanismes preventius per evitar aquests casos, i el què fa concretament quan es descobreixen. Proposa que els partits es dotin de mecanismes anticorrupció interns, però independents, per actuar preventivament. I segueix dient que "Probablemente esto no se hace por temor a que perjudique a la imagen del partido. Yo creo exactamente lo contrario. Pienso que el prestigio de una formación política aumentaria muchos puntos si actuara así y aún más si el propio partido destapara (sin necesidad de ninguna provocación externa) casos de corrupción que descubriera en sus afiliados y eliminara tanto los casos como a los afiliados ... ". Absolutament d'acord.

5/ el cinquè, el recull d'algunes opinions d'experts feta per Javier Ricou a La Vanguardia de diumenge, en el que apareix la idea que jo predico també de fa temps: la creació de sistemes de contrapoder, la meva intuició del sindicat de ciutadans !

6/ i els darrers, el comentari de Francesc Codina, a l'Avui de dissabte: "no n'hi ha prou que un polític sigui individualment honest. Cal que, a més, estigui disposat a ser implacable amb els colegues que no ho són, sobretot si són del mateix partit". Dit d'una altre manera, "Cada vez que se antepone la solidaridad gremial a la condena de hechos reprobables, o que prima el cálculo electoral, la corrupción abandona la periferia del sistema para instalarse peligrosamente en su interior" (Frente a la corrupción, editorial de El País de diumenge)

Per tant, seguiré pixant fora de test sempre que calgui.