Un gest bonic i necessari, el dels diaris catalans. Penjo els paràgrafs que m'han agradat més.
Les regles del joc democràtic, sí, però no amb aquest arbitratge caduc, ineficaç, incompetent i manipulat. Les regles, sí, però salvaguardant l'esperit bàsic del pacte constitucional.
Tal com estan les coses, no puc sentir-me espanyol. Perquè m'hi hauria de sentir ? Que ens donin algún argument !
He participat en el procés de construcció europea. Amb dificultats, però malgrat tot ha valgut la pena, val la pena. Viatjant pels diversos pobles europeus, m'he sentit sempre respectat, he notat sempre interès per la nostra història, la nostra cultura, els nostres projectes, les nostres manies.
Espanya va sotmetre Catalunya fa segles, i el franquisme ens va reprimir i colonitzar. Recuperada la democràcia, fa dècades que intentem reconstruir un Estat obert, divers, plural. Però sembla que, probablement, més de la meitat dels espanyols no ho veuen clar.
Deixem-ho estar ...
Varem fer molts esforços els anys '70 amb la fusió PSC-PSOE. Els '80, vaig poder participar en el que se'n va dir "los catalanes en Madrid", al Ministeri del Joan Majó, a Madrid (estretament controlat per l'Alfonso Guerra). Sempre mirant de no ferir susceptibilitats, de no aixecar massa el cap, demanant disculpes per pensar diferent. Des de BXL, constatava la dificultat d'articular la participació catalana en la dinàmica comunitària.
Ja n'hi ha prou ...
Sembla que no serveixen de rés els esforços raonables i pedagògics. Probablement hem fet coses malament. Però jo ja n'estic tip. Aixequem el cap amb dignitat. Si volen alguna cosa més que els nostres calés, que ens ho proposin, que ens ho diguin. Ara els toca a ells. Que donin arguments i propostes per fer-me sentir espanyol. Mentre arriben, jo català europeu. Amb dignitat. No és una "posició política" estratègicament elaborada: és un crit, un sentiment !
I no juguem a petits referèndums simbòlics. Ara calen accions més serioses, més ambicioses !
Les regles del joc democràtic, sí, però no amb aquest arbitratge caduc, ineficaç, incompetent i manipulat. Les regles, sí, però salvaguardant l'esperit bàsic del pacte constitucional.
Tal com estan les coses, no puc sentir-me espanyol. Perquè m'hi hauria de sentir ? Que ens donin algún argument !
He participat en el procés de construcció europea. Amb dificultats, però malgrat tot ha valgut la pena, val la pena. Viatjant pels diversos pobles europeus, m'he sentit sempre respectat, he notat sempre interès per la nostra història, la nostra cultura, els nostres projectes, les nostres manies.
Espanya va sotmetre Catalunya fa segles, i el franquisme ens va reprimir i colonitzar. Recuperada la democràcia, fa dècades que intentem reconstruir un Estat obert, divers, plural. Però sembla que, probablement, més de la meitat dels espanyols no ho veuen clar.
Deixem-ho estar ...
Varem fer molts esforços els anys '70 amb la fusió PSC-PSOE. Els '80, vaig poder participar en el que se'n va dir "los catalanes en Madrid", al Ministeri del Joan Majó, a Madrid (estretament controlat per l'Alfonso Guerra). Sempre mirant de no ferir susceptibilitats, de no aixecar massa el cap, demanant disculpes per pensar diferent. Des de BXL, constatava la dificultat d'articular la participació catalana en la dinàmica comunitària.
Ja n'hi ha prou ...
Sembla que no serveixen de rés els esforços raonables i pedagògics. Probablement hem fet coses malament. Però jo ja n'estic tip. Aixequem el cap amb dignitat. Si volen alguna cosa més que els nostres calés, que ens ho proposin, que ens ho diguin. Ara els toca a ells. Que donin arguments i propostes per fer-me sentir espanyol. Mentre arriben, jo català europeu. Amb dignitat. No és una "posició política" estratègicament elaborada: és un crit, un sentiment !
I no juguem a petits referèndums simbòlics. Ara calen accions més serioses, més ambicioses !
3 comentaris:
Un 10 pel teu article. Si el TC ha servit per fer-te arribar a conclusions així ha valgut la pena.
Són els separadors que han provocat els separatistes.
No, no ha valgut la pena ...
A mi m'agradaria cooperar, compartir, treballar amb tothom i per tothom.
Però davant tanta mesquinesa, ara toca a ells demostrar que ens hi volen amicalment, companys, no sotmesos ...
Pep, lamentablement sembla que ja poca cosa es pot fer a Espanya. Dic que és lamentable perquè un estat com l'epanyol, d'una mica mitjana que representés els nostres interessos al món ens aniria molt bé.
Però no el tenim a favor sinó en contra en aspectes importants. A sobre, Espanya va per molt mal camí allunyant-se de la democràcia, de l'economia sana i fins i tot de la convivència responsable. I tot això no m'alegra, al contrari, ho trobo lamentable i poc assenyat.
Fins ara Catalunya ha actuat seguint la llei en tot moment, cosa que no ha fet Espanya en general. Seguint aquest camí hem de defensar els nostres interessos fins que ja sigui impossible seguir. Llavors tindrem la legitimitat per fer la nostra pròpia llei, si cal.
I el sindicat...?
Joan A.
Publica un comentari a l'entrada