Incitat pel Xavier Manté, amb qui he intercanviat idees aquests darrers dies, vaig anar ahir al vespre a aquest institucional per sentir el Chico Whitaker. Em va encantar la seva conferència, la seva actitud, les seves ganes, ... la seva esperança !
Va parlar de les crisis (financera, política, ecològica, de confiança ...), però va insistir en què la crisi més important és de civilització ! I va proposar/predicar que cal pensar en altres maneres de viure plegats, superant la cobdícia de tots plegats per "la plata", quanta més millor i el més aviat i ràpid possible.
Va recordar-nos que la realitat real és molt crua: al seu país, per exemple, que té 180 milions d'habitants, 60 viuen més o menys com nosaltres, però els altres 120 (!) viuen per sota del que podríem considerar condicions dignes ...
Va citar dues "anècdotes":
- les constitucions de Bolívia i Equador preveuen que cal garantir el dret a vivir bien, al bien vivir !
- que uns estudis recent conclouen que hi ha un mínim del 17% dels americans que no comparteixen els valors dominants, que estan per altres maneres de viure i conviure més humanes !
Cal una altre ètica, humanista, calen altres valors, altres paradigmes !
(Per cert, a la TV3 d'ells, en el programa Oikmntns, la gran estrella mediàtica de les americanes i del lliberalisme extrem, el Xavier Sala i Martín, va dir, ben somrient, explicant la crisi, que ell no parla de moral, que la moral és cosa dels bisbes !! )
Cal més solidaritat, sí, però també més transparència i menys competència !
El gener, el diari Le Monde va publicar un curt article de Daniel Mutez en que ja avançava aquesta visió de la crisi, parlant d'una crisi moral, una crisi de sentit !
Presidia l'alcalde Barón, que va felicitar els mataronins per la seva solidaritat, i va anunciar que l'Ajuntament mantindria el percentatge del pressupost destinat a aquest tipus d'activitat. Fa pocs dies, en un altre context (Mataró Marítim), ens deia que Mataró havia de ser la més competitiva, la millor, i que la ciutat ha de guanyar la champions.
Certament, no és fàcil desenvolupar una governança ètica. Felicitats per la solidaritat mataronina amb països del tercer món. Però hem de començar a pensar en promoure aquí altres maneres de conviure, i de governar, deixant enrere el tots contra tots ... Difícil, sí. Però és evident que, ara més que mai, caldrien iniciatives "culturals" per imaginar, plegats, altres maneres de viure i de conviure, diferents del còrrer tots contra tots darrera "la plata"
Va parlar de les crisis (financera, política, ecològica, de confiança ...), però va insistir en què la crisi més important és de civilització ! I va proposar/predicar que cal pensar en altres maneres de viure plegats, superant la cobdícia de tots plegats per "la plata", quanta més millor i el més aviat i ràpid possible.
Va recordar-nos que la realitat real és molt crua: al seu país, per exemple, que té 180 milions d'habitants, 60 viuen més o menys com nosaltres, però els altres 120 (!) viuen per sota del que podríem considerar condicions dignes ...
Va citar dues "anècdotes":
- les constitucions de Bolívia i Equador preveuen que cal garantir el dret a vivir bien, al bien vivir !
- que uns estudis recent conclouen que hi ha un mínim del 17% dels americans que no comparteixen els valors dominants, que estan per altres maneres de viure i conviure més humanes !
Cal una altre ètica, humanista, calen altres valors, altres paradigmes !
(Per cert, a la TV3 d'ells, en el programa Oikmntns, la gran estrella mediàtica de les americanes i del lliberalisme extrem, el Xavier Sala i Martín, va dir, ben somrient, explicant la crisi, que ell no parla de moral, que la moral és cosa dels bisbes !! )
Cal més solidaritat, sí, però també més transparència i menys competència !
El gener, el diari Le Monde va publicar un curt article de Daniel Mutez en que ja avançava aquesta visió de la crisi, parlant d'una crisi moral, una crisi de sentit !
Presidia l'alcalde Barón, que va felicitar els mataronins per la seva solidaritat, i va anunciar que l'Ajuntament mantindria el percentatge del pressupost destinat a aquest tipus d'activitat. Fa pocs dies, en un altre context (Mataró Marítim), ens deia que Mataró havia de ser la més competitiva, la millor, i que la ciutat ha de guanyar la champions.
Certament, no és fàcil desenvolupar una governança ètica. Felicitats per la solidaritat mataronina amb països del tercer món. Però hem de començar a pensar en promoure aquí altres maneres de conviure, i de governar, deixant enrere el tots contra tots ... Difícil, sí. Però és evident que, ara més que mai, caldrien iniciatives "culturals" per imaginar, plegats, altres maneres de viure i de conviure, diferents del còrrer tots contra tots darrera "la plata"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada