Aquests darrers mesos els diaris han parlat molt del dèficit d'enginyers.
Per exemple:
- l'editorial de El Periódico del 18 de maig: Un altre avís: falten enginyers
- l'article de Sebastián Tobarra, a El País del 24.03: La Generalitat acelera un plan para fomentar el estudio de ingenierías, on s'explica que en els darrers 6 anys, els matriculats a estudis d'enginyeria a les Universitats públiques catalanes ha passat de 34.000 a 30.000, més o menys: 4.000 menys per anys !!!
- l'article de Mercè Beltran, a La Vanguardia del 20.04: Esto es una emergencia: se necesitan ingenieros, on s'explica que més del 70% de les demandes del mercat laboral del darrer anys no es varen poder cobrir per manca d'especialistes ...
- l'article del mateix dia, La Vanguardia, sobre Enginyeria Industrial, aprofitant la presentació de l'Estudi sobre Competències i Formació Continuada dels Enginyers, promogut pel Col.legi d'Enginyers i realitzat per l'IL3 de la UB
A la Comissió Europea, a la década dels 90, vàrem finançar centenars de projectes pilot per experimentar metodologies de prospectiva de noves professions i oficis (probablement amb més de 30 milions d'euros ...). I ara resulta que aquí, a Catalunya, no sabem anticipar les necessitats ni programar mesures per disposar de professions tan "clàssiques" com les d'enginyers ... i metges !
Segurament hi ha diversos factors que expliquen el dèficit. Entre d'altres, em sembla que s'ha de tenir en compte el contingut dels estudis.
Jo vaig començar la carrera el 1966, i em vaig empassar dos anys duríssims empollant física, química, càlcul infinitesimal, àlgebra, ... en condicions draconianes: només passaven curs els qui ho aprovaven tot (un 5% dels 2.000 matriculats ... quina pèrdua de temps i de recursos !) En aquests primers anys, cap referència motivadora al treball dels enginyers a l'empresa, a les funcions bàsiques d'innovació, d'utilització de l'enginy que se suposa que ens caracteritza.
Durant tota la meva vida professional (prop dels 40 anys ...), en l'especialitat d'organització empresarial, en l'empresa privada i en la pública, gairebé mai he tingut de fer servir els coneixements matemàtics, físics o químics. Amb alguns companys ens consolem dient-nos que vàrem desenvolupar agilitat mental ... i jo, fent broma, dic que mai m'he trobat un polinomi !
La sorpresa és que ara, gairebé 40 anys després, l'estructura bàsica de les assignatures és pràcticament la mateixa ! Continuen els primers cursos selectius de mates, física i química, i en tot el pla d'estudi no hi ha cap matèria dedicada a la innovació ! El pla d'estudis sembla més aviat un puzzle, un piló de temes, que 20 o 30 profes deuen venir donant des de fa dècades ...
Els experts europeus proposen de fa temps revolucionar l'estructura dels estudis, de les carreres: en comptes de carregar els alumnes amb uns primers anys molt concentrats de respostes a problemàtiques, la nova lògica proposa fer descobrir progressivament les problemàtiques als estudiants, compaginant estudis i treball (o vivències socio-professionals), i aportant dialècticament les respostes tecnològiques pertinents, en un procés que hauria de durar pràcticament tot al llarg de la vida ... el famós lifelong learning !
Els joves d'ara, acostumats a un progrés tecnològic trepidant, a descobrir funcionalitats dels aparells deixant de banda els manuals d'instruccions, a trobar solucions imaginatives a les eines informàtiques i de telecomunicació, a compartir iniciatives i experiències a les xarxes, quan entren a l'ETSEIB han de passar dos anys prenent apunts (ara la ministra diu que desapareixeran !) sobre matèries espesses d'utilitat poc evident a mig termini !
Com es pot motivar els joves obligant-los a passar un calvari inútil ? No es tracta de limitar exigències, de rebaixar continguts, de facilitar l'estudi, de reduir l'esforç personal necessari, ... no ! Penso que cal eliminar esforços inútils, reduir els costos socials, augmentar la productivitat i l'efectivitat dels centres universitaris, i potenciar la futura competitivitat professional del nostres estudiants amb vocació per la tecnologia i la innovació !
Per exemple:
- l'editorial de El Periódico del 18 de maig: Un altre avís: falten enginyers
- l'article de Sebastián Tobarra, a El País del 24.03: La Generalitat acelera un plan para fomentar el estudio de ingenierías, on s'explica que en els darrers 6 anys, els matriculats a estudis d'enginyeria a les Universitats públiques catalanes ha passat de 34.000 a 30.000, més o menys: 4.000 menys per anys !!!
- l'article de Mercè Beltran, a La Vanguardia del 20.04: Esto es una emergencia: se necesitan ingenieros, on s'explica que més del 70% de les demandes del mercat laboral del darrer anys no es varen poder cobrir per manca d'especialistes ...
- l'article del mateix dia, La Vanguardia, sobre Enginyeria Industrial, aprofitant la presentació de l'Estudi sobre Competències i Formació Continuada dels Enginyers, promogut pel Col.legi d'Enginyers i realitzat per l'IL3 de la UB
A la Comissió Europea, a la década dels 90, vàrem finançar centenars de projectes pilot per experimentar metodologies de prospectiva de noves professions i oficis (probablement amb més de 30 milions d'euros ...). I ara resulta que aquí, a Catalunya, no sabem anticipar les necessitats ni programar mesures per disposar de professions tan "clàssiques" com les d'enginyers ... i metges !
Segurament hi ha diversos factors que expliquen el dèficit. Entre d'altres, em sembla que s'ha de tenir en compte el contingut dels estudis.
Jo vaig començar la carrera el 1966, i em vaig empassar dos anys duríssims empollant física, química, càlcul infinitesimal, àlgebra, ... en condicions draconianes: només passaven curs els qui ho aprovaven tot (un 5% dels 2.000 matriculats ... quina pèrdua de temps i de recursos !) En aquests primers anys, cap referència motivadora al treball dels enginyers a l'empresa, a les funcions bàsiques d'innovació, d'utilització de l'enginy que se suposa que ens caracteritza.
Durant tota la meva vida professional (prop dels 40 anys ...), en l'especialitat d'organització empresarial, en l'empresa privada i en la pública, gairebé mai he tingut de fer servir els coneixements matemàtics, físics o químics. Amb alguns companys ens consolem dient-nos que vàrem desenvolupar agilitat mental ... i jo, fent broma, dic que mai m'he trobat un polinomi !
La sorpresa és que ara, gairebé 40 anys després, l'estructura bàsica de les assignatures és pràcticament la mateixa ! Continuen els primers cursos selectius de mates, física i química, i en tot el pla d'estudi no hi ha cap matèria dedicada a la innovació ! El pla d'estudis sembla més aviat un puzzle, un piló de temes, que 20 o 30 profes deuen venir donant des de fa dècades ...
Els experts europeus proposen de fa temps revolucionar l'estructura dels estudis, de les carreres: en comptes de carregar els alumnes amb uns primers anys molt concentrats de respostes a problemàtiques, la nova lògica proposa fer descobrir progressivament les problemàtiques als estudiants, compaginant estudis i treball (o vivències socio-professionals), i aportant dialècticament les respostes tecnològiques pertinents, en un procés que hauria de durar pràcticament tot al llarg de la vida ... el famós lifelong learning !
Els joves d'ara, acostumats a un progrés tecnològic trepidant, a descobrir funcionalitats dels aparells deixant de banda els manuals d'instruccions, a trobar solucions imaginatives a les eines informàtiques i de telecomunicació, a compartir iniciatives i experiències a les xarxes, quan entren a l'ETSEIB han de passar dos anys prenent apunts (ara la ministra diu que desapareixeran !) sobre matèries espesses d'utilitat poc evident a mig termini !
Com es pot motivar els joves obligant-los a passar un calvari inútil ? No es tracta de limitar exigències, de rebaixar continguts, de facilitar l'estudi, de reduir l'esforç personal necessari, ... no ! Penso que cal eliminar esforços inútils, reduir els costos socials, augmentar la productivitat i l'efectivitat dels centres universitaris, i potenciar la futura competitivitat professional del nostres estudiants amb vocació per la tecnologia i la innovació !
AFEGIT el 19.06.08, de Le Monde: sembla que els japonesos (!) també tenen problemes de manca d'enginyers !
2 comentaris:
Hola Pep,
Tot i que estic d'acord que s'ha de dur iniciatives per motivar discrepo una mica en eliminar els continguts teòrics. Segurament si que cal introduïr assignatures que motivin i comencin a introdïr els aspectes que comentes. Tot i així, crec que les assignatures de matemàtiques suposen una espècie d'entrenament, una forma genèrica de aprendre a buscar vies, solucions a problemes, a tenir capacitat d'abstracció, a cercar patrons a la hora de pensar, i buscar solucions a tot tipus de problemes reals.
Des del meu punt de vista, cal buscar mes les raons en (1) el mercat laboral i (2) els valors de la societ actual.
(1) La majoria d'enginyers que acaben la feina acaben essent mileuristes, si hi arriba. I durant força temps. La majoria de grans empreses no valoren tenir bons tècnics/enginyers i això es nota en una gran precarietat laboral durant forces anys.
(2) Els valors de la societat actual promouen el fer les coses sense esforç i enriquir-se o obtenir fama com a fites a obtenir. Si tenim en compte que per ser enginyer s'ha de superar unes carreres complicades, estudiant molt, per acabar amb un contracte per obra i servei cobrant la meitat del que cobra un treballador de la contrucció o un lampista, jo crec que aquests són (segurament no els únics) però importants factors que justifiquen aquesta davallada.
Les raons que apuntes son evidents, efectivament, i en els articles que cito s'expliquen amb exemples !
Jo apunto una raó de més: els que, malgrat tot volen entrar-hi, han de passar un calvari que jo penso ineficient: hi ha d'haver maneres més adequades d'entrenar la prospectiva, la imaginació, l'agilitat mental, ...
M'agradaria veure estructures de plans d'estudi als USA, per exemple !
Agraït pel comentari !
Publica un comentari a l'entrada