Mireu les reflexions del senyor Miquel Roca, a qui tinc molt de respecte (a La Vanguardia, 17.06).
No voldria semblar corporativista en defensar els "buròcrates" de Brussel·les.
Però, a aquestes alçades de l'historia, seguir criticant els buròcrates ... ja no és acceptable. Ho hem repetit moltes vegades: la majoria de les decisions més importants i, també, les més impopulars, les prenen els representants dels Estats membres, com a resultant de difícils i moltes vegades inexplicables equilibris d'interessos nacionals o partidistes.
Diu el senyor Miquel Roca que cal acostar Europa als ciutadans, que la Unió ha de tractar els problemes dels europeus, que els ciutadans han de ser informats i comprendre el què es fa "a BXL". Evident.
Però la Unió Europea s'explica també practicant-la des d'aquí. Ara que ja fa més de 4 anys de la meva tornada al meu estimat país, i que ja fa gairebé 5 anys del canvi de règim a Catalunya, amb els socialistes assumint les polítiques europees, tinc la impressió de que, malgrat progressos indiscutibles, encara hi ha molt a fer en la nostra pràctica europeista.
Seguim buscant decididament els calés comunitaris, ens obsessionem per poder parlar en català a les institucions europees, organitzem "misses", celebracions i pregàries pel futur europeu i mundial, reflexionem com a "petits Delors" sobre els nous destins de la Unió, aspirem sempre que hi ha ocasió a acollir una seu europea (fins ara l'ITE a Sant Cugat, ara per BCN la de la Unió Mediterrània), i mirem de complir més o menys les directives europees ...
No voldria semblar corporativista en defensar els "buròcrates" de Brussel·les.
Però, a aquestes alçades de l'historia, seguir criticant els buròcrates ... ja no és acceptable. Ho hem repetit moltes vegades: la majoria de les decisions més importants i, també, les més impopulars, les prenen els representants dels Estats membres, com a resultant de difícils i moltes vegades inexplicables equilibris d'interessos nacionals o partidistes.
Diu el senyor Miquel Roca que cal acostar Europa als ciutadans, que la Unió ha de tractar els problemes dels europeus, que els ciutadans han de ser informats i comprendre el què es fa "a BXL". Evident.
Però la Unió Europea s'explica també practicant-la des d'aquí. Ara que ja fa més de 4 anys de la meva tornada al meu estimat país, i que ja fa gairebé 5 anys del canvi de règim a Catalunya, amb els socialistes assumint les polítiques europees, tinc la impressió de que, malgrat progressos indiscutibles, encara hi ha molt a fer en la nostra pràctica europeista.
Seguim buscant decididament els calés comunitaris, ens obsessionem per poder parlar en català a les institucions europees, organitzem "misses", celebracions i pregàries pel futur europeu i mundial, reflexionem com a "petits Delors" sobre els nous destins de la Unió, aspirem sempre que hi ha ocasió a acollir una seu europea (fins ara l'ITE a Sant Cugat, ara per BCN la de la Unió Mediterrània), i mirem de complir més o menys les directives europees ...
Però en donar dimensió europea a les nostres polítiques, en articular-les degudament en el context europeu, anem una mica en retard !
Deixeu-me de fer dues constatacions:
1/ en els documents preparatoris de la futura Llei d'Educació (el Pacte i el Document de Bases), no hi ha cap referència a les polítiques i/o orientacions promogudes per la Unió Europea. Era una bona oportunitat per explicar, des d'aquí, on van (on anem !) els europeus amb les reformes dels sistemes educatius, i utilitzar aquestes polítiques concertades com a referència per donar credibilitat a les propostes del conseller Maragall.
2/ en un document informal sobre la modernització del Model Sanitari Català del segle XXI, la Unió europea (les regions europees) apareixen només quan es parla d'estadístiques. Cap referència a les iniciatives i polítiques progressivament treballades entre Estats i Administracions de la Unió. La Unió no té competències directes ni compartides en aquest àmbit, però té la missió de recolzar, de coordinar o de complementar determinades polítiques dels Estats, entre d'altres la protecció i millora de la salut.
Des dels acords de Lisboa l'any 2000, els processos de cooperació política s'han consolidat significativament, seguint el que se'n diu el mètode obert de coordinació: anàlisi conjunt dels problemes, concertació dels grans objectius compartits, autonomia per desenvolupar polítiques nacionals, avaluació conjunta de resultats.
En els dos àmbits, educació i salut, hem deixat passar una gran oportunitat per explicar, des d'aquí, què fa la Unió, com ens serveix de referència, com és útil de cooperar amb altres governs en àmbits polítics progressivament problemàtics. No són els buròcrates de BXL, son els petits governants i administradors d'aquí, que semblen autistes ...
Treballar amb rigor, analitzar sistemàticament problemàtiques, comparar estratègies, cooperar en iniciatives polítiques conjuntes i innovadores, ... sembla massa complicat. Sobretot perquè és molt freqüent pensar que som els millors, i que la Unió hauria d'entendre i comprendre les nostres excel·lències ... en català !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada