06 de maig 2013

Manlleu, Ter, Museu

Diumenge varem anar fins a Manlleu. El meu germà feia temps que ens recomanava visitar el Museu, la seva turbina i els embarrats.
És a l'antiga fàbrica de Can Sanglas (dibuixada aquí per Jordi Ballonga). Tinc una especial admiració pels embarrats ...




















L'encarregada, la Teresa, acollidora, competent, amable, molt coneixedora de la tècnica i de la història, ens ho va explicar tot molt bé: que el museu és molt actiu, que hi fan força activitats amb les escoles i amb muntatges teatralitzats. Ens va preparar una demostració de la turbina "fontaine". Petit problema: el canal era tancat i no portava aigua ! Però la varem veure funcionar uns minutets, suficients per fer-nos prou la idea.

Explicacions molt interessants sobre el canvi que va suposar passar de les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta a les turbines com la que hi ha al museu, d'origen francès: molta més potència amb desnivells menors. Em va fer pensar molta estona per entendre el perquè de l'increment de potència. I això és el més important: el procés d'imaginar enginys més eficients per generar energia. Innovar !

El Museu, integrat en la xarxa catalana de Museus, és petitó però suficient per veure i comprendre els processos socials, tecnològics i econòmics de l'època. Els vídeos a partir de la petita història d'una joveneta que comença a treballar ben aviat a la fàbrica, són molt emotius. Impactants les imatges dels treballadors i treballadores ... i dels amos i jefes !
Tot molt ben ambientat.

És cert que la industrialització va suposar canvis profunds en les maneres de viure de tota aquella gent, que el capitalisme de l'època va suposar duríssimes condicions de treball i explotació. Però també va tenir aspectes positius, suposo, en produir en quantitats industrials i a costos reduïts la llana per alimentar la indústria tèxtil, que va suposar, imagino també, millores sensibles en la qualitat de la vestimenta i de l'aixovar de les famílies i de la gent ...




L'ambientació tècnica i social del museu contrasta amb el contingut d'un llibre que el meu germà em va regalar fa unes setmanes, sobre el patrimoni vinculat als usos de l'aigua del Ter, escrit per llicenciats en Història i Filosofia (Llinàs, Merino). Ensenyen el riu, els ponts, els canals, les comportes, les xemeneies ... i les fàbriques vistes de fora. En les 270 pàgines a tot color, no apareix cap imatge d'una turbina (l'essència de l'energia hidràulica), ni de cap màquina, tret d'uns martells d'una farga. Gairebé només una gran foto d'uns alternadors (p.178) "... al mig d'una sala iluminada amb grans finestrals d'arc de mig punt". Que maco ... Vaig pensar en les fàbriques recuperades a Mataró, en les que pràcticament no hi ha tampoc referències al treball, als treballadors, a les condicions de treball, a les eines i les màquines. Als restauradors només sembla interessar-los la carcassa, les bigues, les finestres ...




Després de la visita, un passeig arran de riu, i dinar a La Pianola. Petit restaurant familiar molt acollidor, amb menjar molt ben fet a 15€ el menú.




I una torre d'aigua provocadora, envoltada d'un hortet molt ben cuidat i productiu. He fet una simulació per reconvertir-la en petit habitatge, molt a prop del riu, i amb vistes al Matagalls, Turó de l'Home i les Agudes ! A una hora escassa de Mataró !

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia Pep i Montse, estic molt contenta que us agradés la visita i des del Museu del Ter estem molt agraÏts per les vostres paraules.

Arreveure
Teresa,Museu del Ter