10 de maig 2013

Dia d'Europa, encore une fois ...


Com cada any, el 9 de maig es celebra el Dia d'Europa, recordant la Declaració d'un del pares impulsors de la Unió, Robert Schuman, a París, el 1950.

Vaig anar a la celebració que aquest any va ser al Museu Marítim de Barcelona. Potser perquè el projecte navega, es va voler fer envoltat de vaixells. El principal també està a mig restaurar ...








A les onze, un acte amb 4 euro-diputats moderats molt eficaç i simpàticament pel Manuel Cuyás. Coincidència gairebé total amb les perspectives preocupants per a les properes eleccions europees del futur 25 de maig de 2014:
- molt desencís ciutadà, molta desconfiança, molta abstenció ...
- molt temor a candidatures euro-escèptiques i anti-europeistes ...
que fan pensar en una prevista major ingovernabilitat de la Unió.

Lògicament, comprensiblement, els polítics els preocupa sobretot això, aquesta dimensió, important, de la política: les eleccions.

Però, a banda dels temes econòmics clàssics: austeritat, crèdits, clivage nord/sud ... molt poques referències al que (deu) estar fent la Unió Europea. I sobretot, la contínua i tòpica crítica a la poca difusió mediàtica dels afers europeus, que el Manel va qüestionar.

2013 és l'any europeu dels ciutadans, però no sembla que ningú ens en haguem enterat. Bé jo sí, però no compta.
L'eslògan, com sempre, molt publicitari: es tracta d'Europa, es tracta de tu: participa en el debat.

Jo vaig fer la meva tradicional reflexió sobre implicació efectiva dels ciutadans i cooperació concreta en les polítiques, però sense massa ressò. Vaig citar un altre cop la Llei d'Educació, que no parla de la Unió, i, d'aquests darrers dies, l'Informe sobre la reforma de l'Administració i la Funció Pública: la Unió no apareix, la Unió no és referent, les experiències dels altres Estats membres i els processos de cooperació i de coordinació no compten. Autistes ...


Després d'aquesta primera part de l'acte, varem anar a l'exposició sobre els drets dels ciutadans europeus, on es varen fer els clàssics parlaments tipus missa que es repeteixen cada any. Cap representant de la Comissió (teòric motor ...), ni del Consell (decisor principal). Bla bla blas vuits del president de la Diputació i d'un representant de l'alcalde de Barcelona.

I cloenda final de Francesc Homs, conseller de la Presidència. Catalunya, va dir:
- de fet, es pot considerar co-fundadora de la Unió ...
- és contribuïdora neta: de cada euro que va cap a la Unió, només en tornen 58 cèntims;
- ... però ja ens està bé: la Unió ens dóna empara democràtica ...

I, mentrestant, què fa la Unió ? Anar-hi anant ...
Sort que la varem fer petar una mica entre ex-funcionaris ...