El debat és molt complex i es fa des de posicions i interessos molt diversos.
Malauradament, el joc d'interessos i tàctiques partidistes electoralistes complica encara més la situació, i és la que acapara titulars als media.
Però per sota d'aquest teatre de titelles, hi ha la realitat de les situacions, de les problemàtiques, de les mentalitats, dels sentiments i de les emocions de la gent.
Que l'espectacle no ens faci oblidar el món real ...
Per això val la pena mirar d'utilitzar mètodes de reflexió que ens ajudin a fer més transparent la problemàtica i les diverses opcions possibles. Continua essent molt útil l'esquema bàsic que utilitzàvem a la Comissió Europea, després de la reforma de l'any 2.000:
Per racionalitzar la reflexió i el debat caldria doncs:
1.- primer: definir bé la problemàtica i les seves causes
Hauríem de consensuar els greuges, llistar-los i explicar-los bé:
- una solidaritat excessiva: no és que no volguem pagar, volem ser solidaris amb límits;
- unes decisions estratègiques de l'Estat clarament desfavorables (infraestructures, trens, aeroport ...)
- un model d'España centralitzada i anti-autonomista, revisant compromisos de la transició (Aznar/FAES ...)
- atacs contra les nostres polítiques educatives i culturals orientades a la cohesió social
- una degradació de les institucions (Rei, Tribunals, Senat, partits ...) i de la legitimitat democràtica
- menyspreu de la catalanitat
- . . .
... que tenen la seva explicació en una mala articulació/encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Després del pacte constitucional de 1978, la construcció de l'Estat de les Autonomies s'ha anat degradant.
La crisi d'aquests darrers anys ha agreujat aquesta problemàtica fins a fer-la insostenible ... per a molts.
2.- segon: clarificar el què volem
Caldria explicitar que volem una Catalunya:
- capaç d'organitzar autònomament, democràticament, la seva convivència,
- capaç d'orientar el seu futur de la millor manera possible en aquest mon globalitzat i interdependent,
- cohesionada social i culturalment
- oberta a la cooperació amb altres pobles
- ben integrada a la Unió Europea
- . . .
3.- tercer: identificar les opcions estratègiques possibles
A partir del mètode proposat, el quadre següent és una temptativa de sistematitzar
les posicions que progressivament es van manifestant des dels partits, medias, associacions, professionals, ...
i pretén facilitar identificar i comparar els necessaris elements d'anàlisi de cadascuna d'elles. (cliqueu per ampliar !)
4.- quart: ponderar tots aquests elements i optar per la estratègia més "raonable" ...
Difícil, perquè hi ha elements emocionals, subjectius, històrics, ...
Però la situació és prou delicada, i estem en un context europeu i mundial tan complicada i incerta, que cal ser molt fins i rigorosos en la reflexió i en la decisió de cadascú.
Malauradament, el joc d'interessos i tàctiques partidistes electoralistes complica encara més la situació, i és la que acapara titulars als media.
Però per sota d'aquest teatre de titelles, hi ha la realitat de les situacions, de les problemàtiques, de les mentalitats, dels sentiments i de les emocions de la gent.
Que l'espectacle no ens faci oblidar el món real ...
Per això val la pena mirar d'utilitzar mètodes de reflexió que ens ajudin a fer més transparent la problemàtica i les diverses opcions possibles. Continua essent molt útil l'esquema bàsic que utilitzàvem a la Comissió Europea, després de la reforma de l'any 2.000:
Per racionalitzar la reflexió i el debat caldria doncs:
1.- primer: definir bé la problemàtica i les seves causes
Hauríem de consensuar els greuges, llistar-los i explicar-los bé:
- una solidaritat excessiva: no és que no volguem pagar, volem ser solidaris amb límits;
- unes decisions estratègiques de l'Estat clarament desfavorables (infraestructures, trens, aeroport ...)
- un model d'España centralitzada i anti-autonomista, revisant compromisos de la transició (Aznar/FAES ...)
- atacs contra les nostres polítiques educatives i culturals orientades a la cohesió social
- una degradació de les institucions (Rei, Tribunals, Senat, partits ...) i de la legitimitat democràtica
- menyspreu de la catalanitat
- . . .
... que tenen la seva explicació en una mala articulació/encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Després del pacte constitucional de 1978, la construcció de l'Estat de les Autonomies s'ha anat degradant.
La crisi d'aquests darrers anys ha agreujat aquesta problemàtica fins a fer-la insostenible ... per a molts.
2.- segon: clarificar el què volem
Caldria explicitar que volem una Catalunya:
- capaç d'organitzar autònomament, democràticament, la seva convivència,
- capaç d'orientar el seu futur de la millor manera possible en aquest mon globalitzat i interdependent,
- cohesionada social i culturalment
- oberta a la cooperació amb altres pobles
- ben integrada a la Unió Europea
- . . .
3.- tercer: identificar les opcions estratègiques possibles
A partir del mètode proposat, el quadre següent és una temptativa de sistematitzar
les posicions que progressivament es van manifestant des dels partits, medias, associacions, professionals, ...
i pretén facilitar identificar i comparar els necessaris elements d'anàlisi de cadascuna d'elles. (cliqueu per ampliar !)
4.- quart: ponderar tots aquests elements i optar per la estratègia més "raonable" ...
Difícil, perquè hi ha elements emocionals, subjectius, històrics, ...
Però la situació és prou delicada, i estem en un context europeu i mundial tan complicada i incerta, que cal ser molt fins i rigorosos en la reflexió i en la decisió de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada