Article interessant del sempre interessant Antón Costas. (cliqueu per ampliar, o aneu a la versió digital a El País)
Tinc algun amic que encara parla de la burgesia i de la lluita de classes ...
Anàlisis com aquesta mostren l'evolució de les classes o elits dirigents en el complex mon globalitzat en què vivim, i ajuden a entendre millor les mentalitats i els interessos dels qui decideixen les dinàmiques colectives.
Costas parla de 4 tipus d'elits:
1.- l'elit política econòmica europea, moguda per una ideologia (neocon ?) ;
2.- l'elit burocràtica (experts i alts funcionaris de BXL, del BCE, del FMI, ...), falta de coratge intelectual ...
3.- l'elit empresarial sotmesa a la competència internacional, obsessionada per la competitivitat ...
4.- l'elit financera i de les grans corporacions
És suggerent la seva consideració: aquestes elits han perdut la necessària "simpatia" cap als demés en prendre decisions econòmiques (que propugnava Adam Smith, diu el Costas), i que és bàsica per garantir la cohesió social.
Aquestes elits "no tienen ningún escrúpulo moral en defender la austeridad, los otros les son absolutamente ajenos ..." y "han roto los lazos emocionales con las clases medias y trabajadoras, y ya no se ven compartiendo un futuro común", el que explica la "ceguera respecto a las consecuencias de unas políticas que derrumban la esperanza de la mayoría de la gente en el futuro."
Jo penso que no només hi ha un problema emocional, de distància psicològica. Els valors predominants en aquestes elits son la cobdícia i l'individualisme, la lluita descarnada en una selva complexa, canviant, competitiva i incerta.
La solidaritat, la cooperació, l'interès general dels homes, de l'espècie, del planeta ... els hi queda molt lluny !
[ AFEGIT ]
Diumenge 21 d'octubre, Josep Ramoneda escriu a El País una columna (La Europa del miedo),
en què parla d'aquestes elits tecnocràtiques de BXL i dels Estats. Molt interessant, dura i trista, de tant realista !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada