Ahir el Pep Guardiola va rebre la medalla d'or del Parlament de Catalunya.Vaig sentir tot el seu discurs, d'uns 10 minutets: extraordinari, d'obligada i atenta escolta, sencer.
Em vaig emocionar, especialment quan explicava les virtuts dels esports d'equip, d'aprendre a cooperar i a compartir èxits i fracassos. Em va fer recordar les meves entranyables experiències al Juventus, a mitjans dels anys '60.
Les virtuts que es reconeix: la passió pel que fa i l'obsessió per la feina ben feta.
Jo n'hi valoro també d'altres: la senzillesa i la humilitat.
Penjo la portada de El Periódico, i el discurs íntegre a la web de BTV
No m'he pogut estar de penjar dues fotos meves de l'època, l'any 1966, amb el Juventus i amb l'amateur del Barça ... 
... I un afegit: l'article molt pertinent del Joan Subirats, el diumenge 18, a El País:
2 comentaris:
Pep, un document excepcional! A mi també m'ha emocionat. Una altra cosa que ja saps, fa anys estaves molt més guapo i amb una envejable melena. Una abraçada.
El discurs del Pep (Guardiola) es un document excepcional, però la teva aportació gràfica també.
Publica un comentari a l'entrada