A la Junta Extraordinària dels e i c, cap sorpresa: tot aprovat amb suficiència. Calien uns 600 vots (2/3 dels prop de 900 emesos), i els favorables van ser uns 700 (uns 180 en contra, i una vintena d'abstencions). Les campanyes, la propaganda, la crida als amics i beneficiaris, ... i centenars de vots delegats, va funcionar. Sembla que es varen batre tots els registres de participació. Si fins ara participaven entre 40 i 120 assistents a les Juntes, ahir jo en vaig estimar uns 600 !
L'espectacle dels companys de l'ARC, lamentable: sense visió global, amb intervencions descoordinades, sense argumentació clara i coherent, amb atacs personals, referències a Franco (!) i crispant l'ambient innecessàriament.
De l'altra banda, la dels establerts, cap mena de reflexió ni de qüestió. Todos a una contra l'ARC. Quatre miserables detalls (va dir Jaume Bassa, ex-degà o ex-president), no podien impedir aprovar la proposta d'Estatuts. Vaig trobar a faltar veus de respectables companys amb propostes constructives. Ningú es va moure, potser per por de sortir bellugat.
Durant el procés de consulta prèvia, s'havien presentat només 15 comentaris o propostes d'esmena. El grup ARC en va fer 37, però varen ser rebutjades, sembla, per qüestions de procediment. Aquests 15 comentaris i propostes (no publicats, com ja és habitual) eren:
- 3 de les demarcacions, concernint els seus temes específics,
- 8 amb petites qüestions puntuals,
- 1 de meva, argumentada, amb 15 esmenes temàtiques (vegeu notes anteriors)
- i 3 sobre procediment o amb reflexions fora de lloc.
És a dir, simplificant, un comentari/proposta per cada 1.000 associats, respecte d'una problemàtica fonamental, i davant d'un text barroer.
Vaig fer una intervenció quixotesca, per dignitat: molt resumida, i sense proposar la iniciativa d'urgència, que havia pensat per clarificar i racionalitzar la proposta durant l'estiu. El president Torres em va demanar de no fer-ho. Vist, l'ambient, em va semblar que, efectivament, no valia la pena: ningú escoltava, concentrats en comptar els 2/3 de vots necessaris per aprovar la proposta.
Balanç de final d'etapa: massa dedicació aquest darrer any per a uns resultats tan pobres ... tan miserables.
Arribant a casa, al vespre, vaig trobar un missatge d'un company, via el linked-in, que em va reanimar una mica:
Potser no està bé penjar una nota així. Excuseu-me. No és per fardar/presumir: en aquest temps complicats, detalls com aquest ajuden a seguir !
Però no ho faré a l'associació: sento que no hi ha la sintonia necessària pel que fa els valors bàsics o les finalitats principals. Les noves regles del joc, malgrat els canvis, no asseguren més rigor ni més govern eficaç i transparent. I, excepte honroses i valuoses excepcions, no tinc la confiança necessària en l'equip dirigent. Désolé.
L'espectacle dels companys de l'ARC, lamentable: sense visió global, amb intervencions descoordinades, sense argumentació clara i coherent, amb atacs personals, referències a Franco (!) i crispant l'ambient innecessàriament.
De l'altra banda, la dels establerts, cap mena de reflexió ni de qüestió. Todos a una contra l'ARC. Quatre miserables detalls (va dir Jaume Bassa, ex-degà o ex-president), no podien impedir aprovar la proposta d'Estatuts. Vaig trobar a faltar veus de respectables companys amb propostes constructives. Ningú es va moure, potser per por de sortir bellugat.
Durant el procés de consulta prèvia, s'havien presentat només 15 comentaris o propostes d'esmena. El grup ARC en va fer 37, però varen ser rebutjades, sembla, per qüestions de procediment. Aquests 15 comentaris i propostes (no publicats, com ja és habitual) eren:
- 3 de les demarcacions, concernint els seus temes específics,
- 8 amb petites qüestions puntuals,
- 1 de meva, argumentada, amb 15 esmenes temàtiques (vegeu notes anteriors)
- i 3 sobre procediment o amb reflexions fora de lloc.
És a dir, simplificant, un comentari/proposta per cada 1.000 associats, respecte d'una problemàtica fonamental, i davant d'un text barroer.
Vaig fer una intervenció quixotesca, per dignitat: molt resumida, i sense proposar la iniciativa d'urgència, que havia pensat per clarificar i racionalitzar la proposta durant l'estiu. El president Torres em va demanar de no fer-ho. Vist, l'ambient, em va semblar que, efectivament, no valia la pena: ningú escoltava, concentrats en comptar els 2/3 de vots necessaris per aprovar la proposta.
Balanç de final d'etapa: massa dedicació aquest darrer any per a uns resultats tan pobres ... tan miserables.
Arribant a casa, al vespre, vaig trobar un missatge d'un company, via el linked-in, que em va reanimar una mica:Potser no està bé penjar una nota així. Excuseu-me. No és per fardar/presumir: en aquest temps complicats, detalls com aquest ajuden a seguir !
Però no ho faré a l'associació: sento que no hi ha la sintonia necessària pel que fa els valors bàsics o les finalitats principals. Les noves regles del joc, malgrat els canvis, no asseguren més rigor ni més govern eficaç i transparent. I, excepte honroses i valuoses excepcions, no tinc la confiança necessària en l'equip dirigent. Désolé.
1 comentari:
Al leer tu artículo, de las 37 esforzadas enmiendas a los estatutos fueron rechazados por motivos que nosotros desconocemos. No lo es por falta de forma, no es correcta tu adfirmación. Si 3 reuniones, horas perdidas, guiones, escritos, con el equipo de contacto son las formas incorrectas...pues va a ser que no. Lo que eran formas incorrectas fueron el procedimiento de cambio de estatutos. Simplemente, para que se aclare el tema. Por otra parte las alusiones o discursos inconexos de ARC, pues probablemente lo fueron de muchos colegiados sin atribuirse pertenencia a ninguna organizacion. Fueron interevnciones personales y no de ningún grupo. Atte. Javier Santos.
Publica un comentari a l'entrada