Antoni, aprecio molt els teus articles, i em sembla que comparteixo gairebé al 100% els teus valors bàsics. Però em sento lluny de tu quan parles de la religió. Ho respecto, però avui m'he decidit a escriure quatre ratlles en reacció a l'article sobre la Quaresma, a La Vanguardia de dilluns 28.
Jo no considero la desaparició de la Quaresma com una victòria de la modernitat sobre la repressió, de la llibertat sobre la submissió, de la felicitat postmoderna sobre l'obscuritat antiga. Tampoc comparteixo l'optimisme ideològic contemporani que tindria, dius, una imperiosa tendència a ridiculitzar, menysprear o expulsar de les nostres vides el llegat de la tradició, considerada amarga i repressiva. Ni tampoc em sembla que l'ésser lliure i autònom que imaginava la Il•lustració volgués suplantar el déu cristià per esdevenir un "pelele" consumidor.
Volem suplantar Déu ? No. Volem treure'ns de sobre visions interessades, volem treure'ns de sobre el Déu que fan servir els qui es presenten com els seus ministres/funcionaris, que diuen parlar en nom d'un déu (t'ho pots imaginar, realment, això ?), i que, sovint, són lluny de promoure polítiques radicalment humanistes, solidàries.
Sabem molt poc, encara, sobre el món, l'univers, la vida ... Si a l'explicació de tots els interrogants l'anomenem "déu", jo crec que hi ha un déu, una X que representa les respostes que se m'escapen, el sentit últim de la nostra existència. M'agrada pensar-ho així en les nits clares de cels estrellats. I ja vaig penjar algunes idees en una [ nota ] l'any passat.
Incapaços per l'autocrítica ? Hi ha molta gent motivada per la modernitat, pel progrés, que és molt conscient dels límits i fracassos de la societat contemporània, que denuncies. Hi ha molts socialistes, per exemple, i per concretar, que pateixen les mesquineses i les incompetències de molts dirigents, i que no renuncien a treballar per promoure valors solidaris, a pensar en maneres més socialistes d'organitzar la convivència, de produir i compartir el que necessitem.
És evident que la mentalitat, el comportament, els valors dels homes, de la humanitat, de la societat que ha tirat a la brossa qualsevol preocupació sobre el significat de l'existència, com tu dius, resulten d'un complicat procés d'interacció de les forces econòmiques, polítiques i ideològiques. Parles en l'article del sistema econòmic, de l'economia del consum, de la publicitat i de les pantalles hipnòtiques. Així es fa la cultura, efectivament, malauradament.
Els consumidors indefensos, pobrets, de la programació de cadenes com Tele5, poc poden fer per reaccionar a continguts que configuren, inconscientment, els seus valors i pautes de comportament. Per cert, deixa'm fer un petit comentari: encara no he vist el Rouco Varela i la seva gent fer campanyes valentes contra la propagació de la misèria moral que fan aquestes televisions, cada dia, davant de milions de ciutadans. Ciutadans que pateixen, també, les polítiques paternalistes que busquen la submissió i el vot gregari, que prefereixen el votant fidel i dependent més que el ciutadà informat !
La qüestió no és barallar-nos "tradicionalistes" i "modernistes". Necessitem imaginar actuacions, iniciatives conjuntes, campanyes, ... (polítiques, en dèiem abans de la perversió mercantilista dels partits), que contribueixin al que en anglès en diuen empowerment ciutadà (ciutadans informats, competents, agents, autònoms, responsables ...), i que promoguin valors humanistes radicals, solidaris, justos.
Hauríem de promoure aquests valors des d'altres perspectives, menys contaminades pels interessos de velles estructures que volen mantenir el seu poder i influència. Si volem despertar la intel•ligència, la consciència ... perquè utilitzar velles creences, supersticions ... o tradicions ? Deixa-m'ho dir amb un petit exemple simpàtic: perquè hem de mirar l'espectacle anual de les Perseides parlant de les llagrimetes de Sant Llorenç ? Jo segueixo amb molt d'interés les activitats de la British Humanist Association, i són molt dignes, fresques, exemplars.
Insisteixo, em sembla que comparteixo probablement absolutament tots els teus valors humans, i aprecio i admiro la teva capacitat i sensibilitat per predicar-los. Per a molts amics, els teus articles són referències útils per caminar, per trobar camins.
Comprenc i voldria respectar el teu "background" religiós. Però perquè no intentar treballar per una societat de persones ciutadanes lliures i autònomes, des de concepcions i valors simplement humanistes i solidàries, sense referències antigues que en compliquen i, probablement, en condicionen la seva comprensió ?
No he oblidat els valors bàsics que predicava el Jesús que em van explicar de petit. Els segueixo considerant fonamentals. Però detesto la hipocresia de molts dels qui diuen predicar-los, i especialment dels qui, a més, es diuen socialistes ...
Seria bo per a tothom, consensuar una declaració sobre els "valors humans", tal com es va fer amb els "drets" humans, des d'una lògica protectora/defensiva. Perquè no fer aquesta nova declaració des d'una lògica positiva i agermanadora ? De fet, ja hi ha un precedent: la Declaració feta el 2002, per l' International Humanist and Ethical Union, a Amsterdam, i que ja vaig penjar en una [ nota ] anterior.
També estaria d'acord en promoure estades depuratives per renunciar a plaers materials, per enfortir l'esperit, per reflexionar sobre pautes i comportaments més humanistes, més solidaris, més humanistes, sobre valors més senzills, comprensibles, nets i transparents. Si han de ser per molta gent, i per gent jove, perquè etiquetar-les com a "quaresmals" ?
Per acabar, respecto els qui volen seguir amb les tradicions. Però no puc acceptar que me les imposin: ara que preparo les vacances de primavera, perquè haig de dir de "setmana santa" ? El passat 19, molts amics em varen felicitar el meu "sant". Excusa'm, però per a mi, això és una petita humiliació. I m'agradaria poder desprendre-me'n, descontaminar-me'n. El 2009, algú deia que calia parlar menys de Darwin i més de l'evolucionisme ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada