Diumenge, a El País, Joan Subirats plantejava clarament les dues perspectives, les dues lògiques des de les que s'analitzen els problemes i es plantegen iniciatives o polítiques:
1/ tenim problemes conjunturals, i hem de recuperar el més aviat possible la dinàmica precedent ...
2/ estem davant d'un necessari canvi d'època, i ens cal imaginar maneres d'operar diferents ...
Hi reflexiona després d'un sopar amb arquitectes, però diu que, efectivament, aquestes reflexions són vàlides en molts altres àmbits professionals (enginyers, metges, educadors, advocats, ... dic jo), i li preocupa que s'afronti el futur des del corporativisme i la defensa numantina del què s'ha aconseguit, més que des de la capacitat de repensar què podríem aportar a problemàtiques que requereixen anàlisis complexes tant intelectual com professionalment.
Ell parla de polítiques urbanes. Caldria pensar també en polítiques tecnològiques, en polítiques industrials, en polítiques orientades a millorar les condicions de treball i l'eficàcia/eficiència productives, per exemple.
He penjat diverses notes sobre aquesta qüestió, sobretot quan vaig participar en el debat sobre el futur MATARO MARÍTIM. No vaig aconseguir influir en els debats aportant aquesta nova i necessària perspectiva. Els impulsors de les reflexions (Ieserus ...) estaven obsessionats en buscar "oportunitats de negoci" . . .
I la qüestió que jo plantejava era reflexionar des de la perspectiva del benestar i del benviure, que molts experts posaven ja sobre la taula.
Podeu veure aquestes reflexions a la carpeta d'aquest blog sobre el Mataró Marítim
Curiosament, aquest mateix diumenge dia 20, a La Vanguardia, un article recull l'iniciativa de David Cameron, premier anglès, conservador, orientada a mesurar el benestar dels ciutadans. L'article s'empatolla una mica amb el concepte de "felicitat", que efectivament és molt subjectiu, però té el mèrit d'obrir-nos la porta a aquestes iniciatives britàniques.
Mirant, navegant, trobo coses interessants ...
- la primera, que és més interessant anar a les fonts locals, a The Guardian, per exemple ...
- la segona, que hi ha moltes iniciatives concretes sobre el tema.
En penjo algunes de simpàtiques i clares: el Canadian Index of Wellbeing, la wikiprogress, (amb una reflexió sobre el futur de la política europea de cohesió !), i una web que promou el debat rigorós i sistemàtic sobre qüestions interessants (val la pena veure la metodologia, rigorosa, pedagògica, oberta ... malgrat ser finançada per una "farmacèutica" !)
Cal clicar-hi a sobre per ampliar-les
i veure-les més clarament !
Tot un camp per còrrer, tot un mar per navegar !
1/ tenim problemes conjunturals, i hem de recuperar el més aviat possible la dinàmica precedent ...
2/ estem davant d'un necessari canvi d'època, i ens cal imaginar maneres d'operar diferents ...
Hi reflexiona després d'un sopar amb arquitectes, però diu que, efectivament, aquestes reflexions són vàlides en molts altres àmbits professionals (enginyers, metges, educadors, advocats, ... dic jo), i li preocupa que s'afronti el futur des del corporativisme i la defensa numantina del què s'ha aconseguit, més que des de la capacitat de repensar què podríem aportar a problemàtiques que requereixen anàlisis complexes tant intelectual com professionalment.
Ell parla de polítiques urbanes. Caldria pensar també en polítiques tecnològiques, en polítiques industrials, en polítiques orientades a millorar les condicions de treball i l'eficàcia/eficiència productives, per exemple.
He penjat diverses notes sobre aquesta qüestió, sobretot quan vaig participar en el debat sobre el futur MATARO MARÍTIM. No vaig aconseguir influir en els debats aportant aquesta nova i necessària perspectiva. Els impulsors de les reflexions (Ieserus ...) estaven obsessionats en buscar "oportunitats de negoci" . . .
I la qüestió que jo plantejava era reflexionar des de la perspectiva del benestar i del benviure, que molts experts posaven ja sobre la taula.
Podeu veure aquestes reflexions a la carpeta d'aquest blog sobre el Mataró Marítim
Curiosament, aquest mateix diumenge dia 20, a La Vanguardia, un article recull l'iniciativa de David Cameron, premier anglès, conservador, orientada a mesurar el benestar dels ciutadans. L'article s'empatolla una mica amb el concepte de "felicitat", que efectivament és molt subjectiu, però té el mèrit d'obrir-nos la porta a aquestes iniciatives britàniques.
Mirant, navegant, trobo coses interessants ...
- la primera, que és més interessant anar a les fonts locals, a The Guardian, per exemple ...
- la segona, que hi ha moltes iniciatives concretes sobre el tema.
En penjo algunes de simpàtiques i clares: el Canadian Index of Wellbeing, la wikiprogress, (amb una reflexió sobre el futur de la política europea de cohesió !), i una web que promou el debat rigorós i sistemàtic sobre qüestions interessants (val la pena veure la metodologia, rigorosa, pedagògica, oberta ... malgrat ser finançada per una "farmacèutica" !)
Cal clicar-hi a sobre per ampliar-les
i veure-les més clarament !
Tot un camp per còrrer, tot un mar per navegar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada