Tots els amics coneixen la meva mania obsessiva pels molins. Fa temps que busco un indret per fer-hi una instalació ambiciosa. Ho he explicat en aquest blog en diverses notes. Mireu la carpeta que les recull.
Ara, de cop, m'ha vingut una nova inspiració. Diumenge els amics veïns en varen deixar pujar al seu terrat per fer fotos senceres dels nostres arbres al pati: el vell i tossut llimoner, el xiprés que no para de créixer, i la prunera resplandorosa quan obre les flors. He fet una mica tard: les flors li duren quatre dies, cal que faci un bon sol i poc vent ... però a la foto encara s'aprecia la radiant blancor.
Però, tornant als molins, m'ha sobtat veure des de dalt el forat en el que ens trobem encabits. Tenim una senzilla casa de cos, conservada pràcticament tal qual la varen fer, ara fa uns 90 anys.
A la cara nord, els anys 60/70 ens hi varen fer un edifici saltant-se totes les normes lògiques i de respecte veïnal: si les cases del carrer tenien uns 12 metres de fondària edificada, ells varen anar fins els 22 metres, i amb una alçada de baixos + 3.
A la cara sud, els antics propietaris varen ser molt més respectuosos: potser un parell de metres de fondària, amb baixos + 2.
Sortosament, tots els veïns són bons veïns i hi tenim molt bon rotllo !
Però, ara sí, tornant als molins, i veient el forat, he imaginat aixecar-hi el meu ansiat molí. Fins a una alçada en què les aspes puguin rebre vent dels quatre costats, i cobert de plaques fotovoltaiques.
Ara, de cop, m'ha vingut una nova inspiració. Diumenge els amics veïns en varen deixar pujar al seu terrat per fer fotos senceres dels nostres arbres al pati: el vell i tossut llimoner, el xiprés que no para de créixer, i la prunera resplandorosa quan obre les flors. He fet una mica tard: les flors li duren quatre dies, cal que faci un bon sol i poc vent ... però a la foto encara s'aprecia la radiant blancor.
Però, tornant als molins, m'ha sobtat veure des de dalt el forat en el que ens trobem encabits. Tenim una senzilla casa de cos, conservada pràcticament tal qual la varen fer, ara fa uns 90 anys.
A la cara nord, els anys 60/70 ens hi varen fer un edifici saltant-se totes les normes lògiques i de respecte veïnal: si les cases del carrer tenien uns 12 metres de fondària edificada, ells varen anar fins els 22 metres, i amb una alçada de baixos + 3.
A la cara sud, els antics propietaris varen ser molt més respectuosos: potser un parell de metres de fondària, amb baixos + 2.
Sortosament, tots els veïns són bons veïns i hi tenim molt bon rotllo !
Però, ara sí, tornant als molins, i veient el forat, he imaginat aixecar-hi el meu ansiat molí. Fins a una alçada en què les aspes puguin rebre vent dels quatre costats, i cobert de plaques fotovoltaiques.
Energètic a tope. Per enfrontar la crisi energètica que ve, segur, faci el què faci el Gadafi !
Ara faré el més difícil: verificar les qüestions tècniques, obtenir l'acceptació dels veïns,
i, sobretot, ... mirar què diu l'Ajuntament !
Ara faré el més difícil: verificar les qüestions tècniques, obtenir l'acceptació dels veïns,
i, sobretot, ... mirar què diu l'Ajuntament !
Un exemplar majestuós, a Canovelles, com el que jo voldria instalar a casa,
fabricat a Montblanc per Molins Tarragó !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada