13 d’agost 2010

Aterrant al nostre (trist i dissortat) país …

Llegueixo avui a La Vanguardia una entrevista curta a la Laia Bonet (38 anys), que sona com a número 2 de les llistes socialistes per les properes eleccions. De l'entrevista i del CV a internet, simplificant, es dedueix que fa estudis fins el 99, que fa tasques docents i de recerca universitària fins el 2004 (32 anys), en que s'afilia al PSC i entra directament a l'executiva del partit a Valls.

Professionalment, resumint, des de l'entrada en política el 2004, en aquests darrers 6 anys, ha estat:
- 2 anys assessora del Grup Parlamentari Socialista,
- 6 mesos assessora del Conseller de Governació,
- 20 dies adjunta a la Secretaria General del Departament de Presidència,
- 4 mesos responsable de suport tècnic al Departament de Presidència,
- i 3 anys fins ara (des d'abril 2007), Secretaria del Govern !

L'entrevistador la presenta com la cara visible de la renovació interna del PSC.

Algunes respostes significatives:
- Eso del alma catalanista del PSC a los de mi generación nos parece un discurso anacrónico. El catalanismo no pertenece a una facción del partido, sino a todo el PSC. Si este debate sobre las supuestas dos almas tuvo sentido fue quizá hace mucho tiempo ...

- Lo importante es que tenemos un líder y un proyecto claro ... Los números y las obras del gobierno de Montilla están ahí y son incuestionables. El PSC quiere seguir impulsando el catalanismo social ...

- Actualmente los 25 diputados del PSC en el Congreso tienen voz propia y hacen lo que la ejecutiva del partido considera oportuno. Esos 25 diputados son la voz del PSC en Madrid. ¿Votar contra el PSOE es la manera de defender nuestra catalanidad? ...

- No puedo pensar en pactar con CiU porque no sé cuál es su proyecto. No sé si quieren la independencia de Catalunya o no, si quieren buscar el apoyo del PP o no ... CiU con sus votos hizo a Aznar presidente ... Hay demasiados interrogantes en torno a la figura de Artur Mas ...

- (coneix la data de les eleccions ?) No (risas). Sólo la sabe el president Montilla, y es bueno que sea así.

Probablement és una persona treballadora, brillant, amb matrícules, i una excellent administradora a l'administració. Però per representar a tot un colectiu social, jo preferiria algú amb més experiència a la vida real. Si això és la renovació, què voleu que us digui: no ho veig massa clar ...

Un article a El País de diumenge 15, sobre l'allunyament dels intelectuals del PSC, aporta més elements sobre l'estat de les seves "ànimes":

- Ramoneda diu que "El PSC está sufriendo una grave crisis que le está alejando de su electorado y de los intelectuales, que le reprochan no tener proyecto de futuro más allá de la gestión diaria y de no haber dado con el punto de firmeza en sus relaciones con el PSOE … Le han quitado el alma al partido. Y cuando se la quitas, se desinfla. Parece que se dedica a la gestión de las cosas y la política es más que eso … los socialistas, tras la elaborada complicación del Estatuto, se han quedado sin discurso … Hace demasiado tiempo que actúa pero no piensa. Es una versión muy radical del pragmatismo" ...

- Xavier Rubert de Ventós " … sostiene que el PSC es casi otro partido … El PSC tenía un corazón dividido en dos familias, una venía de la inmigración del cinturón y otra de la burguesía de izquierdas. Esto funcionó un tiempo y era un producto resultón, pero ya se acabó … el PSOE acabará absorbiendo al PSC, al que casi considera una “franquicia” … O tal vez se genere una ficción útil de unión electoral".

Aquest allunyament d'intelectuals o de la "burgesia d'esquerres" es complementa amb el desencís de gent de classe mitga o de professionals, dels militants clàssics per la democràcia, les llibertats, el progrés, de la gent motivada, emprenedora, militant, compromesa, desinteressada, … que no suporta la lògica de funcionament intern del PSC (i d'altres partits).

Ho explica també avui, a La Vanguardia, l'Antoni Puigverd:
"… en la sociedad catalana la meritocracia está de capa caída. Los mejores tienen con frecuencia el paso bloqueado. No es el mérito o la capacidad lo que determina el acceso a un empleo interesante o de responsabilidad, sino el interés del partido, casta, gremio, parentela o red clientelar."
"… Gregarismo, endogamia, nepotismo, concesiones arbitrarias e información privilegiada caracterizan este nuevo feudalismo que asfixia con corsé de hierro las carnes de la sociedad. Este vicio estructural impide a los mejores ocupar el puesto en el que se les necesitaría; impone el pariente o amigo en el lugar del más apto, sitúa la sumisión por encima de la aptitud y al forofo por encima del sabio." (... o del capaç, del competent, del responsable, del rigorós, de l'honest, ... afegeixo jo !)