Aquest any s'ha millorat el magnífic camí/passeig que va de l'Escala a Sant Martí d'Empúries. Nou paviment, nova iluminació … és una rambla de salut, molt concorreguda ! Caminants, ciclistes, patinadors, corredors, i el petit tren que passa 2 o 3 cops cada hora, a l'estiu.Es devia fer l'inauguració oficial, i a més dels grans cartells explicant qui ho paga, han posat aquesta original placa al petit pont a l'inici del camí, on hi ha el monument a la flama olímpica (BCN'92).
Que per arreglar un caminet així s'hagi de mobilitzar el secretario general del mar, del Ministeri corresponent de Madrid, és molt simptomàtic. Potser caldria afegir-hi el nom d'algun director general de Bruxelles, origen probable dels calés … que tornen a casa després d'un llarg camí.
Però, a més dels calés, m'ha xocat el personalisme de l'iniciativa. M'ha fet pensar en èpoques anteriors en què els polítics concedien graciosament favors … Quina ha estat la contribució del senyor don Juan Carlos Martín Fragueiro ? Haver tingut la sensibilitat d'acceptar cedir uns recursos per a una obra necessària ? No haver-nos fet esperar massa en la demanda dels escalencs ? Són els seus recursos ? No ! Una petita part dels recursos que els catalans paguem via impostos …
Per tant, la placa (i com aquesta moltes més !), podria dir alguna cosa com ara:
"Els ciutadans de l'Escala i de Catalunya,
pagant els seus impostos, han fet possible l'acondicionament d'aquest camí per a que tothom en pugui gaudir.
Disfruteu-lo, respecteu-lo, cuideu-lo, és vostre !"
Resumint, menys personalismes anacrònics, més capacitat/poder de decisió … en un marc de concertació federal, si cal i si ho accepten, de polítiques i prioritats !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada