La Montserrat Tura escriu un article molt clar, molt interessant i sentit a El País de dilluns 30.
Planteja el problema, analitza posicions dels principals actors polítics, i planteja objectius federalistes en un moment greu per Catalunya.
Critica els nacionalistes espanyols, els independentistes que no expliquen el camí per arribar-hi, i els nacionalistes/sobiranistes catalans excessivament ambigus, que coquetegen amb els independentistes sense criticar el PP (que és el dolent de la película, certament !).
I proposa el gran objectiu del federalisme, amb els tres primers passos pel dur treball que ens espera:
1. que el govern central assumeixi l'Estatut del 2006 i descentralitzi tot el què es pugui;
2. que s'acceptin explícitament les nacions al si de l'Estat;
3. que s'estableixin mecanismes de connexió real entre les institucions nacionals i les del govern de l'Estat.
Planteja el problema, analitza posicions dels principals actors polítics, i planteja objectius federalistes en un moment greu per Catalunya.
Critica els nacionalistes espanyols, els independentistes que no expliquen el camí per arribar-hi, i els nacionalistes/sobiranistes catalans excessivament ambigus, que coquetegen amb els independentistes sense criticar el PP (que és el dolent de la película, certament !).
I proposa el gran objectiu del federalisme, amb els tres primers passos pel dur treball que ens espera:
1. que el govern central assumeixi l'Estatut del 2006 i descentralitzi tot el què es pugui;
2. que s'acceptin explícitament les nacions al si de l'Estat;
3. que s'estableixin mecanismes de connexió real entre les institucions nacionals i les del govern de l'Estat.
Diu la Tura que
Però la qüestió és:
- què farà concretament el PSC per treballar en aquest sentit ?
- quina estratègia concreta, quines iniciatives pràctiques desenvoluparan ?
- com "alzará la voz clara y unánime" en favor del federalisme ?
- intentará "seduir" el PSOE, com diu la jove renovadora Rocío Martínez-Sampere ?
- promourá fe i confiança en el líder màxim Montilla ?
- escriurá articles i declaracions als diaris ?
Hi ha, entre d'altres, dues maneres de fer política:
- la dels que segueixen creient, com ho fan els qui van a Lourdes o a Fàtima, que pregant i pregant, de genolls si cal, suplicant si s'escau, esperen i confien en que, finalment, un dia, hi haurà un miracle, i rebrem una concessió magnànima d'un poder reconvertit;
- la dels qui, més pragmàtics, intenten treballar, actuar concretament, per establir el que els francesos en diuen un "rapport de forces" (una correlació de forces/interessos) que permeti aconseguir el què ens sembla just, legítim i democràtic.
No esperem regals: algú escribia fa poc que, a Espanya, ja no ens temen ni ens respecten …
Aquest dies, preparant la discussió sobre els pressupostos (la gran decisió política anual), el Zapatero negocia amb el PNB i amb CiU.
Jo no sé qui negocia i en base a què els interessos del meu país, de la meva nació,
des d'una perspectiva federalista progressista i solidària.
Potser, probablement, és que soc poc creient …
- què farà concretament el PSC per treballar en aquest sentit ?
- quina estratègia concreta, quines iniciatives pràctiques desenvoluparan ?
- com "alzará la voz clara y unánime" en favor del federalisme ?
- intentará "seduir" el PSOE, com diu la jove renovadora Rocío Martínez-Sampere ?
- promourá fe i confiança en el líder màxim Montilla ?
- escriurá articles i declaracions als diaris ?
Hi ha, entre d'altres, dues maneres de fer política:
- la dels que segueixen creient, com ho fan els qui van a Lourdes o a Fàtima, que pregant i pregant, de genolls si cal, suplicant si s'escau, esperen i confien en que, finalment, un dia, hi haurà un miracle, i rebrem una concessió magnànima d'un poder reconvertit;
- la dels qui, més pragmàtics, intenten treballar, actuar concretament, per establir el que els francesos en diuen un "rapport de forces" (una correlació de forces/interessos) que permeti aconseguir el què ens sembla just, legítim i democràtic.
No esperem regals: algú escribia fa poc que, a Espanya, ja no ens temen ni ens respecten …
Aquest dies, preparant la discussió sobre els pressupostos (la gran decisió política anual), el Zapatero negocia amb el PNB i amb CiU.
Jo no sé qui negocia i en base a què els interessos del meu país, de la meva nació,
des d'una perspectiva federalista progressista i solidària.
Potser, probablement, és que soc poc creient …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada