29 d’agost 2010

Els MOLSOSA PUJAL

L'amic Ramon Salicrú, que disfruta enregistrant memòria colectiva, em demana quatre ratlles sobre "els molsosa".

Som a Mataró des de l'any 1954, vinguts des de Taradell, via VIC, passant (uns mesos) per Vilassar de Mar.

El nostre pare Ramon MOLSOSA i VALL-LLOVERA era, sí, de Taradell (Tardell, pronuncien allà), a pocs quilòmetres de VIC. El seu pare (l'avi Josep MOLSOSA) hi treballava d'escrivent en una gran empresa tèxtil. L'avi Josep havia estat dipositat a la Casa de Maternitat de Barcelona el 1890, però acollit per una família de Taradell, i estudiat uns anys al Seminari de Vic. Va ser també, durant força anys, secretari del Jutjat. Els vespres feia classes d'aritmètica i gramàtica a casa seva, i el nostre pare l'ajudava. La seva mare (la iaia Teresa VALL-LLOVERA) treballava a la mateixa fàbrica tèxtil. Els Molsosa Vall-llovera varen ser 4 germans: la Rafela, el Ramon (1920), el Daniel i el Lluís.

El pare, després d'anar a la guerra amb la quinta del biberó, i de la llarga mili a Madrid, va treballar d'escrivent a can Blancafort, una fàbrica d'embotits de la Garriga. A l'hotel Doré, on dormia, va conèixer la nostra mare, la Carme PUJAL i RIERA.

La mare (1923) era doncs de La Garriga, i de jove cosia per altres famílies i feia feines a la casa de la seva mestra i per un dentista que hi tenia llogada una habitació. El seu pare (l'avi Sidru PUJAL), treballava de llenyataire als boscos, fent costals pels forns de pa. La seva mare (la iaia Rosa RIERA), filla del Brull, al Montseny, feia feines a cases i repartia diaris en temps de la guerra. Els Pujal Riera varen ser 6 germans: el Ciscu, la Maria, el Pepet, la Carme, en Carlos i l'Àngel.

En casar-se el 1947, els nostres pares varen anar a viure a VIC, on el pare va seguir treballant pels Blancafort, a la botiga d'embotits que tenien, a Vic, i fent suplències al Banc Popular, on ben aviat el varen contractar a ple temps. A Vic varem néixer jo (1948) i el meu germà Isidre (1952). La meva germana Glòria naixeria ja a Mataró, el 1959.

El 1954 el Banc va proposar-li un trasllat per fer d'apoderat a la sucursal de Mataró. Els pares varen acceptar el repte pensant que el clima era millor, que hi havia el mar, i, sobretot, bones escoles pels fills. Anys difícils, cultures diferents, i residint al carrer Pizarro, a la frontera amb els camps de pagés. Va trobar-se amb un director precursor de pràctiques que ara semblen freqüents i a qui el Banc va despedir per estafador. Aleshores, el pare, precedit d'una merescuda fama de rigor i d'honestedat, va ser nomenat director de la sucursal.

Pocs anys després, el varen fitxar els fabricant dels mitjons Molfort's SA per assegurar la direcció administrativa de l'empresa. La família ens varem traslladar al bloc de l'Aliança, a la Ronda de Joan d'Austria. Motivat pels números i els comptes, va fer comprar un dels primers ordinadors que varen funcionar a les empreses mataronines (un Gamma10 de BULL), a finals dels '60.

El pare va morir el 1992, amb 71 anys. La mare segueix ben trempada amb els seus 87, vivint al pis de l'Esplanada, on s'havia traslladat la família el 1979.

Segons el que sabem, i el que diu el Google, hi ha molts Vall-lloveras, Pujals i Rieras, a Catalunya, però, en canvi, els Molsosa som molt pocs: un a Taradell, uns quants encara a VIC, un parell a Torelló, un altre grupet a la Garriga … i això sembla ser tot.

De fet, la nostra saga MOLSOSA sembla començar quan un jutge de Barcelona, en virtut del que preveia el Reglament del Registre Civil, va posar aquest cognom al nostre avi ...

Perquè "molsosa" ? Continuarem cercant ...

4 comentaris:

jaume molsosa ha dit...

Hola Pep,
Una precisió: a Torelló som dos Molsosa, l'Ignasi i jo mateix.
Apa siau.

Pep MOLSOSA ha dit...

Jaume, tens raó !
He afegit "un parell" a Torelló.

Miquel Vilardell Molsosa ha dit...

Està bé aquesta crònica familiar,Pep. Hi hauria manera de trobar més dades sobre el nostre avi Josep ? Algú de la família ho havia investigat em sembla.

Anònim ha dit...

I jo Ramón fill de Juan Serra Vall-llovera, me emocionat al veure els teus avis, els recordo molt, i tinc grans records, del carrer de Sant Sebastia a Tardell i sobretot de la Torre dels Caputxins amb els teus pares,recorda-li a la mare Carme. El meu germa Josep, està bastant malament, ara te 80 anys i encara parlem del teu pare, que eran molt amics i vàren viure unes vivencies molt entrenyables, Una abraçada, sobretot a la Carme.