Finalment, he anat a "votar", a donar la meva opinió.
Em sembla una iniciativa respectable, que sembla mobilitzar a molta gent entusiasta i ilusionada. I tècnicament ben organitzada. Però hi ha algunes coses que no m'agraden. No vull fer una anàlisi política rigorosa, només donar alguns elements de reflexió.
La primera, això no és un referèndum: és un assaig imaginatiu del què podria ser.
La segona, no decidim rés: és una operació per comptar independentistes.
La tercera, un enfoc massa clàssic dels referèndums: només pots dir si o no. Tenint en compte les energies i els esforços esmerçats, perquè no pensar, per exemple, en quatre o cinc qüestions sobre la problemàtica i donar més expressivitat, més opinió als ciutadans ? Els problemes socials, colectius, mai són de blanc o negre ...
Perquè no s'explica amb claredat, amb transparència ? Si hi ha consens en què cal una altre manera de fer política, mostrem-la també, practiquem-la, entrenem-nos. Diguem-ho sense por: no és un referèndum, és una consulta informal, és un exercici colectiu de simulació del què podria ser, té interès democràtic, que serveix d'entrenament polític a molts joves (o de reinserció política de molts desencisats ...), que pot servir per comptar la disposició independentista, ... hi ha moltes justificacions possibles, legítimes i respectables.
Sobretot davant de les derives fascistoides de molts mitjans espanyolistes.
Em va agradar far temps la proposta d'un profe d'ESADE: necessitem construir catalanitat !
Si volem més autonomia, si volem ser un Estat, necessitem conviccions majoritàries (no simpaties emotives o testimonials), necessitem voluntats fermes, i, sobretot, necessitem capacitats estratègiques efectives de lluita democràtica contra els nacionalistes hispànics.
Sobretot, que no fem el ridícul, que no perdem credibilitat, que no se'ns en fotin.
Recordo aquest Informe del Ministeri anglès de Justícia, en el que hi han suggeriments per millorar la democràcia representativa i afavorir l'engagement ciutadà amb nous mecanismes participatius. Val la pena fullejar-lo, és suggeridor ...
[ AFEGIT ]
Considerant que es podia participar a les Consultes a partir de tenir 16 anys, s'ha d'afegir uns 270.000 joves (estimats) de 16 i 17 anys al Cens Electoral de 2010, és a dir, que el Cens de votants per a les Consultes era 5.633.000 persones.
Per tant, els 4.674.000 empadronats i cridats a consulta eren el 83% del total d'empadronats a Catalunya majors de 16 anys.
Varen anar a votar 884.508 ciutadans, un 19%, 1 de cada 5 dels que ho podia fer.
La gran majoria, un 92%, es varen manifestar d'acord en que Catalunya esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Una mica més de 800 mil.
Em sembla una iniciativa respectable, que sembla mobilitzar a molta gent entusiasta i ilusionada. I tècnicament ben organitzada. Però hi ha algunes coses que no m'agraden. No vull fer una anàlisi política rigorosa, només donar alguns elements de reflexió.
La primera, això no és un referèndum: és un assaig imaginatiu del què podria ser.
La segona, no decidim rés: és una operació per comptar independentistes.
La tercera, un enfoc massa clàssic dels referèndums: només pots dir si o no. Tenint en compte les energies i els esforços esmerçats, perquè no pensar, per exemple, en quatre o cinc qüestions sobre la problemàtica i donar més expressivitat, més opinió als ciutadans ? Els problemes socials, colectius, mai són de blanc o negre ...
Perquè no s'explica amb claredat, amb transparència ? Si hi ha consens en què cal una altre manera de fer política, mostrem-la també, practiquem-la, entrenem-nos. Diguem-ho sense por: no és un referèndum, és una consulta informal, és un exercici colectiu de simulació del què podria ser, té interès democràtic, que serveix d'entrenament polític a molts joves (o de reinserció política de molts desencisats ...), que pot servir per comptar la disposició independentista, ... hi ha moltes justificacions possibles, legítimes i respectables.
Sobretot davant de les derives fascistoides de molts mitjans espanyolistes.
Em va agradar far temps la proposta d'un profe d'ESADE: necessitem construir catalanitat !
Si volem més autonomia, si volem ser un Estat, necessitem conviccions majoritàries (no simpaties emotives o testimonials), necessitem voluntats fermes, i, sobretot, necessitem capacitats estratègiques efectives de lluita democràtica contra els nacionalistes hispànics.
Sobretot, que no fem el ridícul, que no perdem credibilitat, que no se'ns en fotin.
Recordo aquest Informe del Ministeri anglès de Justícia, en el que hi han suggeriments per millorar la democràcia representativa i afavorir l'engagement ciutadà amb nous mecanismes participatius. Val la pena fullejar-lo, és suggeridor ...[ AFEGIT ]
Considerant que es podia participar a les Consultes a partir de tenir 16 anys, s'ha d'afegir uns 270.000 joves (estimats) de 16 i 17 anys al Cens Electoral de 2010, és a dir, que el Cens de votants per a les Consultes era 5.633.000 persones.
Per tant, els 4.674.000 empadronats i cridats a consulta eren el 83% del total d'empadronats a Catalunya majors de 16 anys.
Varen anar a votar 884.508 ciutadans, un 19%, 1 de cada 5 dels que ho podia fer.
La gran majoria, un 92%, es varen manifestar d'acord en que Catalunya esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Una mica més de 800 mil.
4 comentaris:
Caram quins descobriments!!!!!
1.-"Això no és un referèndum....": i qui us havia dit el contrari? Des del principi es va anunciar com un exercici democràtic de suplència dels agents que haurien de convocar-lo. Diga'n assaig, simulació o paròdia, tant és. El que importa és la responsabilitat exercida per demostrar que la societat pot atendre una qüestió com aquesta.
2.-"Operació per comptar independentistes": Sr. Molsosa, si us plau, aquesta és una reducció simplista de la realitat. La finalitat del referèndum era demostrar que el debat sobre la independència és vigent en els interessos de la societat catalana en contra d'aquells que la volen fictícia.
3.-"Un enfoc massa clàssic...": Sr.Molsosa, on s'ha vist que un referèndum s'utilitzi per fer una enquesta? Curiosa aquesta sol·licitud d'exigir als la societat civil que faci "innovacions" que mai gosem demanar a les institucions! Quina barra canviar les regles del joc quan no ens va bé!
I per acabar, des del primer moment, repeteixo es va parlar clarament i amb transparència: mai s'ha amagat que aquest era un referèndum de suplència del que irrefutablement s'acabarà fent tard o d'hora. Per tant no entenc aquesta seva obsessió per posar "pegues" a tota una campanya cívica que fins i tot a sabut posar a ratlla els interessos particulars i tacticistes dels partits que hi donaven suport. Tota una lliçó d'organització i fermesa democràtica.
No m'agraden els "anònims", però penjo aquesta reacció perque és exemplar d'una determinada actitud.
El que per a mi eren reflexions des del respecte i reconeixement de la mobilització cívica, sembla que es consideren atacs contra els que cal reaccionar.
Què hi farem, concertar des de la divergència no és fàcil ...
Dispenseu-me la reacció si l'heu trobada mancada de respecte. M'he rellegit i no he sabut copsar cap agressió més enllà d'alguna expressió farcida d'entusiasme, que no pas de menyspreu. Argumento i revoco reflexions que he considerat injustes perque més enllà de la divergència m'han semblat que volien tergiversar la realitat. Els exemples de determinades actituds crec que us ho podríeu aplicar, també, si no us he malentès. En el vostre apunt hi havia un deix d'autojustificació que segurament hauria d'haver passat per alt donat l'avís que en fèieu de la vostra manca de rigor polític ... però és que les reflexions eren tant poc mesurades.
Us agraeixo la publicació, malgrat el meu anonimat. Entenc la vostra malfiança però també reclamo poder expressar les idees sense el referent d'un personatge al darrere. És una opció que al meu entendre dona major força a les idees. Tard o d'hora, o a la fi d'un debat, tots acabarem sabent qui som els anònims. Això, sí, intento ser respectuós tot i les divergències malgrat pugui mantenir un nivell punyent de confrontació.
Salutacions i dispenseu-me novament.
És molt difícil condensar en poques paraules les moltes consideracions, idees, emocions que poden suscitar iniciatives i reaccions com aquestes.
Sobretot si no coneixes el destinatari.
A mi m'agrada, abans de discutir, saber on va cadascú dels participants, quins objectius, quins valors guien la seva conducta. Moltes coses són o no vàlides en funció de l'objectiu final, dels valors que un pretén promoure.
En aquest blog es poden veure, progressivament, els meus.
Publica un comentari a l'entrada