Aquestes imatges em resulten punyents, provocadores, turbadores: qui porta burka o niqab ? Perquè ?
Probablement per submissió, per imposició cultural, religiosa, masclista.
Però si es fa "lliurament", deu ser perquè aquestes dones han interioritzat tant la repressió que poden ser considerades persones mentalment malaltes, dèbils ...
Moltes discussions fan referència a la prohibició de l'ús en espais públics. Jo hi estic d'acord, i penso que caldria prohibir també anar amb casc o encaputxat, tapats. La transparència genera confiança. L'ocultació, por i inseguretat.
Però poques discussions he sentit sobre el què s'amaga darrera dels vestits que tapen la cara, sobre els valors que la justifiquen: la negació de la persona. No ens podem limitar a prohibir tapar-se la cara per criteris de seguretat convivència. Cal reivindicar la cara descoberta com a valor positiu, com a senyal de maduresa, d'autonomia personal, de sociabilitat assumida, de capacitat relacional.
Curiosa i comprensible la complicitat de les jerarquies d'altres religions que reivindiquen respecte per aquests símbols: són solidaris amb polítiques de promoció d'imatges, ritus i litúrgies que generen dependència i submissió. És una manera de mantenir i fidelitzar la clientela. No semblen tenir cap interés ni motivació per ajudar els homes, les persones en el difícil camí cap a la consciència, la inteligència, la responsabilitat, l'autonomia ...
Molta gent es disfressa per por als altres, per amagar-se darrera proteccions de grup, de casta: la por a la llibertat, que deia l'Erich Fromm ...
Probablement per submissió, per imposició cultural, religiosa, masclista.
Però si es fa "lliurament", deu ser perquè aquestes dones han interioritzat tant la repressió que poden ser considerades persones mentalment malaltes, dèbils ...
Moltes discussions fan referència a la prohibició de l'ús en espais públics. Jo hi estic d'acord, i penso que caldria prohibir també anar amb casc o encaputxat, tapats. La transparència genera confiança. L'ocultació, por i inseguretat.
Però poques discussions he sentit sobre el què s'amaga darrera dels vestits que tapen la cara, sobre els valors que la justifiquen: la negació de la persona. No ens podem limitar a prohibir tapar-se la cara per criteris de seguretat convivència. Cal reivindicar la cara descoberta com a valor positiu, com a senyal de maduresa, d'autonomia personal, de sociabilitat assumida, de capacitat relacional.
Curiosa i comprensible la complicitat de les jerarquies d'altres religions que reivindiquen respecte per aquests símbols: són solidaris amb polítiques de promoció d'imatges, ritus i litúrgies que generen dependència i submissió. És una manera de mantenir i fidelitzar la clientela. No semblen tenir cap interés ni motivació per ajudar els homes, les persones en el difícil camí cap a la consciència, la inteligència, la responsabilitat, l'autonomia ...
Molta gent es disfressa per por als altres, per amagar-se darrera proteccions de grup, de casta: la por a la llibertat, que deia l'Erich Fromm ...Aquesta foto colpidora surt a La Vanguardia del 15.06.10.
Cóm educarà aquesta mare el seu fill ? Cóm li parlarà ?
Què pensará el fill de la mare ? Veient a la tele altres persones, altres dones, quina impressió tindrà de la seva familia ?
Cóm educarà aquesta mare el seu fill ? Cóm li parlarà ?
Què pensará el fill de la mare ? Veient a la tele altres persones, altres dones, quina impressió tindrà de la seva familia ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada