El País publica avui un reportatge interessant i colpidor: gairebé 1,5 milions de sentències per executar, a Espanya, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Les fotos m'han fet pensar en les del nostre Ajuntament d'ara fa 30 anys ! :
Intentant resumir possibles causes, l'article que considera que "los juzgados son reinos de taifas", parla de procediments inadequats, de manca de mitjans humans i eines electròniques (quan n'hi han, no estan connectades entre sí, no hi ha accessibilitat entre Jutjats, no s'utilitza l'expedient electrònic ...)
A mi em sembla que, a més, caldria canviar tota la cultura i tradició legislativa d'aquest país (i de molts altres), que sembla feta per crear ambigüitats, eludir responsabilitats ... i donar feina als notaris i advocats !
Caldria, segurament, dotar de recursos i capacitats d'organització i de direcció als jutjats, probablement com cal fer, també, a les escoles.
Santos Juliá, al mateix diari, parla avui de "la crónica debilidad del CGPJ en la respuesta a los incumplimientos profesionales: como inspeccionan a compañeros, el resultado es la lenidad ... para que un juez sea expulsado de la carrera es preciso que se comporte como un gran villano."
Cal simplificar, estructurar, escriure curt, amb precisió, senzill i clar, directe. Recordo experiències interessants: al sindicat, durant la negociació de convenis i l'Estatut dels Treballadors, a l'ajuntament de Mataró, en fer els primers intents d'informatitzar la tramitació administrativa (va guanyar el secretari, Manel, ...), a la Comissió Europea en redactar els nous programes Socrates i Leonardo, ... quanta actitud torticera, volgudament ambigua i mesquina !
Per entendre i verificar l'actualització de la taxa d'interès de la meva hipoteca, he tingut de llegir diverses vegades el text, anar dos cops a la oficina, consultar internet, ...
Recordo una escena memorable d'una pel•lícula francesa feta per Les inconnus (Les trois frères, el 1995), en la que els protagonistes es posen al costat del notari que els hi notifica que s'han quedat sense herència, i li foten una hòstia cada vegada que surt una expressió incomprensible ! Mireu-la:
Les fotos m'han fet pensar en les del nostre Ajuntament d'ara fa 30 anys ! :
Intentant resumir possibles causes, l'article que considera que "los juzgados son reinos de taifas", parla de procediments inadequats, de manca de mitjans humans i eines electròniques (quan n'hi han, no estan connectades entre sí, no hi ha accessibilitat entre Jutjats, no s'utilitza l'expedient electrònic ...)
A mi em sembla que, a més, caldria canviar tota la cultura i tradició legislativa d'aquest país (i de molts altres), que sembla feta per crear ambigüitats, eludir responsabilitats ... i donar feina als notaris i advocats !
Caldria, segurament, dotar de recursos i capacitats d'organització i de direcció als jutjats, probablement com cal fer, també, a les escoles.
Santos Juliá, al mateix diari, parla avui de "la crónica debilidad del CGPJ en la respuesta a los incumplimientos profesionales: como inspeccionan a compañeros, el resultado es la lenidad ... para que un juez sea expulsado de la carrera es preciso que se comporte como un gran villano."
Cal simplificar, estructurar, escriure curt, amb precisió, senzill i clar, directe. Recordo experiències interessants: al sindicat, durant la negociació de convenis i l'Estatut dels Treballadors, a l'ajuntament de Mataró, en fer els primers intents d'informatitzar la tramitació administrativa (va guanyar el secretari, Manel, ...), a la Comissió Europea en redactar els nous programes Socrates i Leonardo, ... quanta actitud torticera, volgudament ambigua i mesquina !
Per entendre i verificar l'actualització de la taxa d'interès de la meva hipoteca, he tingut de llegir diverses vegades el text, anar dos cops a la oficina, consultar internet, ...
Recordo una escena memorable d'una pel•lícula francesa feta per Les inconnus (Les trois frères, el 1995), en la que els protagonistes es posen al costat del notari que els hi notifica que s'han quedat sense herència, i li foten una hòstia cada vegada que surt una expressió incomprensible ! Mireu-la:
1 comentari:
Fa riure, i a la vegada fa pena¡, és la vida realment,... s'ha d'obrir finestres, ventilar aquest intervencionisme caduc, i això, amic Pep, només es pot fer des del liberalisme ...
Josep Ramon
Publica un comentari a l'entrada