02 d’abril 2008

Bolònia, un procés de cooperació europea extraordinari !

Aquest dies ha sigut notícia: perquè ja va sent hora d'aplicar les orientacions concertades entre tots els Estats membres, per la Conferència de l'Associació Europea d'Universitats, feta a Barcelona ... i per les protestes d'uns quants.

Uns quants comentaris:
1/... que l'anomenat procés de Bolònia, neix en realitat a La Sorbona, el 98, amb una declaració d'intencions a París d'uns quants grans Estats membres, i és l'any següent, a Bolònia, quan s'engega efectivament el procés de cooperació voluntària entre tots els Estats membres (sense comptar, inicialment, amb la Comissió !).
Després, en successives trobades a Praga el 91, a Berlín el 93, ... els Estats amb la Comissió han anat configurant, en base a acords sobre objectius i estratègies concertades, el procés de Bolònia que ens porta cap a l'anomenat espai europeu de l'ensenyament superior.

Es a dir, que fa 10 anys que la cosa es belluga, que l'Estat espanyol va concertant, amb els socis de la Unió Europea, les mesures necessàries per modernitzar els sistemes educatius, per fer-los convergir progressivament, per fer-los oberts i comprensibles, comparables, i facilitar així la mobilitat entre estudiants i professionals a Europa.

Si bé hi ha hagut debats entre governs, gestors, educadors i professionals, no tinc la impressió de què, més enllà dels 3 + 2, s'hagi explicat prou a la ciutadania el perquè de les reformes i canvis proposats. De tota manera, sembla una mica tard per reaccionar, tot i que, de fet, sembla, els darrers dies, son pocs centenars els qui es manifesten ...

2/ ... el consens a la Unió es situa en el 3 + 2. Aquí, a Espanya, per contra, sembla que l'arquitectura serà majoritàriament de 4 + 1 ... o més 2. No ho entenc. Aquesta desviació condicionarà probablement les possibilitats de mobilitat, de cooperació, de comparació i de millora conjunta de la governança ... Són els interessos i les reaccions corporatistes, un cop més ?

3/ ... aquestes reformes es produeixen tenint com a música de fons l'anomenat lifelong learning. És a dir, en el marc d'unes reflexions i proposicions de canvi radical de la "funció educativa" i dels processos d'aprenentatge, cap a d'altres funcions orientades a estimular, a ensenyar a aprendre contínuament !

No es tracta de canviar simplement els blocs o períodes d'estudi universitari: les noves orientacions pels sistemes educatius proposen esgraonar millor el procés d'aprenentatge, però, també, considerar altres continguts i competències, integrar altres vies d'aprenentatge (les no formals, les informals), altres mecanismes d'acreditació (que suposen canviar les concepcions actuals sobre títols i diplomes ... ), i, sobretot, promouen la idea de que haurem d'estar aprenent ... tot al llarg de la vida !.

4/ ... les pors a la privatització em semblen demagògiques i reaccionàries. Com moltes que he vist davant la nova Llei d'Educació catalana que prepara l'Ernest Maragall. Es cert que hi ha problemes de recursos, com a la sanitat, però les reformes impulsades des de Bolònia no impliquen cap canvi en aquest sentit. Però també, com a la sanitat, voler tot, per a tothom, i gratis, és impossible.

En qualsevol cas, la seva implantació suposa tenir clares les idees, voluntat de promoure les innovacions necessàries, i, sobretot, una capacitat forta de lideratge per part del Govern i un esperit de partenariat decidit de part dels responsables universitaris. Veurem !