Vàrem celebrar-ho a casa amb la família i els amics.Alguns em varen enviar mails afectuosos i reconfortants, com el del Panxo, que em diu, comentant la invitació, que "la calva y la sonrisa enigmática , con ojos semi entornados de mala leche o, para decirlo en términos literarios: sonrisa monalisesca, tu declaración de guerra contra el status quo, son las mismas de un Pep que tuve la gran fortuna de conocer hace treinta años. Cumples sesenta años y anuncias que te propones reorientar tus energías, lo cuál no es ninguna novedad en ti que ya lo hiciste tantas veces cuantas el entorno se te quedó pequeño"
D'altres m'ofereixen volar en globus, trencar miralls vells, construir noves andròmines, cooperar en ONG's, treballar amb la societat civil, lluitar per utopies, viure la vida, els instants, estimar i ser estimat, gaudir de flors i dolços, el Xavier m'envia profundes reflexions de mitja nit, i en Joan em diu que "cada un de nosaltres pot aportar una bufadeta d’aire fresc que si les ajuntes i les saps aprofitar farà que les teves veles s’inflin per tornar a volar sobre les turbulentes aigües" ...
Sense oblidar que vaig néixer el 14 d'abril, aniversari de la República espanyola. I fent números, he descobert que comptant 9 mesos enrera, vaig ser fecundat, a VIC, enmig de tota la capellanada dels anys '40, probablement el 14 de juliol, aniversari de la presa de la Bastilla a París !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada