Hospital de Mataró, 20 anys !

El 1999 es va inaugurar el nou Hospital, i es va constituir el Consorci Sanitari del Maresme per gestionar-lo. Ara fa 20 anys. Demà divendres 21 de juny hi ha convocat un acte de celebració, al que m'han convidat. Aquest és el programa previst:

Hem sembla una iniciativa interessant ... però incompleta. Hi hauria d'haver més gent convidada a parlar, els que més directa o indirectament van participar en la creació del Consorci i en la fusió dels equips de l'antic Hospital i de l'Aliança. Penso, per exemple, en els Teniente, Esperalba, Balanzó, l'alcalde de l'època, el Manel Mas, etc. També hagués estat bé convidar a dir-hi la seva els professionals i treballadors que hi eren i que encara hi són. De fet, en la celebració de la subsegüent creació de la (nova) Fundació Hospital, jo vaig proposar fer una cosa així, convidant els veritables protagonistes, però no ho vaig aconseguir.


Vaig ser president del Consell Rector de setembre 2004 a febrer 2006. Jo acabava de tornar de BXL, de la meva feina a la Comissió Europea. Havia estat 15 anys treballant en establir nous mètodes de planificació i avaluació de polítiques comunitàries, i en la Reforma de la Comissió, especialment el Llibre Blanc sobre Governança.

S'acabava de formar el primer tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell (12/2003), i hi va haver renovació de càrrecs. Em va trucar l'Esteve Terradas (regidor a l'Ajuntament), i vaig dir de seguida que sí ... però per fer feina útil, no per fer de florero formal. Havia llegit l'estudi sobre Consells Rectors fet pel Dr Josep A Rodríguez, a finals del 1999, basat en entrevistes a presidents de Consells Rectors, per l'Instit d'Estudis de la Salut. Els Presidents deia, amb molt de voluntarisme, intentàven donar a la gestió pública l’eficàcia de la gestió privada, malgrat el paper formal i protocolari dels Consells Rectors. I el Carles Manté m'havia explicat les idees estratègiques de la Consellera Geli, inspirada en les propostes del Joan Prats: promoure noves formes de governança, superar el burocratisme de l'ICS i evitar les derives gerencialistes ...

Vaig acceptar entusiasmat de poder-hi contribuir, de poder aplicar idees i experiències comunitàries a realitats concretes d'aquí. La Consellera va dir-me que estava encantada que un enginyer fos president del Consell Rector ! Mireu la petita nota als inicis d'aquest blog.

Vaig trobar moltes dificultats, reticències i resistències. Una o dues vegades vaig dir al Carles, màxim responsable al Departament, que millor deixar-ho, per no perturbar el funcionament d'aquella "nineta". L'estiu de 2005 va decidir canviar de Gerent, però les coses no varen millorar.

Malauradament, després d'uns intensos 18 mesos, l'experiència innovadora es van estroncar al febrer de 2006. Probablement per la pressió dels gerents, reaccionant a la pérdua de l'omni-potència, de la gairebé absoluta discrecionalitat en què podien prendre les decisions. I, probablement també, perque temien la dinàmica de cooperació entre presidents que jo havia suscitat. El Carles, hàbil estratega, va alegar que hi havia una disensió entre nosaltres, i que primer era l'eficàcia, i, després, la transparència. Jo vaig argumentar sense èxit, que la transparència és garantia d'eficàcia ! Vaig ser molt innocent, i molt/massa confiat ... com el pitroig !

Ho vaig explicar-ho en una nota en aquest blog: mireu-la aquí.
Algunes reaccions van compensar la frustració: les vaig penjar aquí.