18 de novembre 2019

MIFAS, l'article de l'Antoni Puigverd

A LaVanguardia d'avui, l'Antoni Puigverd divulga l'experiència de MIFAS (Minusvàlids Físics Associats). M'ha encantat, i li he escrit un mail per relacionar problemàtiques i valors de MIFAS amb la nostra experiència de l'ARFA a la Residència St Josep a la Muralla de Mataró.

L'article:


El meu correu a l'Antoni:
Antoni,
ja saps que et segueixo regularment a LaVanguardia, content de les teves reflexions que ens ajuden a entendre les complexitats de la nostra època. De fet, ens empoderes !

L'article d'avui sobre MIFAS m'ha agradat perquè utilitzes els conceptes de mutualitat i d'eficàcia empresarial. Davant la (perversió) del concepte "socialista", jo faig servir sovint la idea de buscar solucions colectives a problemes comuns. I mutualitzar és també això: cooperar, treballar plegats per resoldre/millorar problemes compartits.

L'eficàcia empresarial, que depèn de la força social que es pugui acumular, com dius, també és molt important. En molts ambients d'esquerres la paraula empresa provoca reaccions infantiloides. Jo dic que no podem limitar-nos a plorar, a queixar-nos, a plànyer-nos ... hem d'imaginar solucions, propostes, noves maneres de funcionar, i lluitar per aconseguir-les. Els anys '70, a la UGT, com a assessor sindical, me'n atipava de fer aquest discurs.

Ara, avui, el teu article em fa pensar en la nostra petita iniciativa la Residència on s'està la meva mare. Vàrem crear fa 5 anys una associació de residents, familiars i amics (ARFA) de la Residència St Josep, de Mataró. És una associació simètrica de les AMPAs a les escoles. Les AMPAs associen els pares per vetllar per l'educació dels fills. L'ARFA que hem muntat associa els fills per vetllar per les cures als seus pares. Els pares, els residents, que fràgils i desemparats, viuen amb moltes dificultats el seu dia a dia. Cadascú de nosaltres, fills, ho tenim difícil davant les gerències sovint tecnocràtiques. Mutualitzant les problemàtiques i els esforços, hem creat una dinàmica familiar cooperativa força interessant. I que, sovint, dona resultats.

També, com MIFAS, ens agradaria que hi haguessin ARFAs a d'altres Residències de Mataró i comarca, per federar-nos i tenir una mida considerable, amb més capacitat d'anàlisi i de proposta davant les administracions.

Pel teu dossier personal, per si en el futur cal parlar del tema, t'adjunto dues coses:
- un tríptic que hem fet per promoure la nostra Associació,
- un link al nostra blog, actiu des del 2016:

Gràcies per la teva atenció !

Pep MOLSOSA
membre de la Junta de l'ARFA



La resposta de l'Antoni Puigverd:
Benvolgut Pep,
Moltíssimes gràcies per tot el que m'expliques en el teu email. Crec que sintonitzem molt.

De jove, en els anys de la fundació del primer PSC, parlàvem molt de mutualitzar i, sobretot, de cooperar, com a alternativa a l'estatalisme ferruginós de l'esquerra comunista. També per lleialtat a la tradició anarcosindicalista catalana, que afavoreix la cooperació però es malfia de l'estat, al·lèrgic a la llibertat individual. Sempre m'ha estranyat la radical pèrdua de referents, més que ideològics, culturals que es va començar a produir tan bon punt el PSC i el PSOE esdevenen forces de govern.

Altrament, jo sempre vaig ser intuïtivament socioliberal, però quan vaig llegir Anthony Giddens me'n vaig acabar de convèncer. Giddens va tenir la pega de ser el teòric de capçalera de Tony Blair, que es va desprestigiar per raons que no tenen res a veure amb el socioliberalisme. Giddens insisteix en l'equilibri entre exigència individual i cobertura col·lectiva, però sobretot posa èmfasi en la mutualització per resoldre problemes específics sense haver de recórrer a l'elefantiàsic estat.

M'agrada molt aquesta iniciativa de l'ARFA! És una idea fantàstica. Una manera de trencar també, des del punt de vista moral, la distància que s'estableix entre la cura dels ancians en família o a la residència. L'ARFA afavoreix la via del mig, que sempre acaba sent la més racional i factible.

Quin goig poder parlar de vida social enmig de la batalla insomne de les nacions!

Una forta abraçada, Pep. Content d'haver-te retrobat.





Cap comentari: