El diari El País va publicar el 24 de juny un treball periodístic molt interessant de José Antonio Hernández sobre el personal del Tribunal de Comptes. Aclaparador. Alts càrrecs i sindicalistes, especialment UGT, hi han enchufat molts familiars (14%) i es fa molt difícil comptar tots els amics interessats. Però vistos els mètodes ...
(per cert, l'amic molt respectat Lluís Armet sembla que encara hi és: què deu pensar de tot plegat ?)
Hi ha hagut alguna reacció entre els nostres dirigents que es reclamen del progrés i del socialisme ? I dels nostres sindicalistes ?
Silenci ... la casta establerta, calla.
Ara està molt ocupada criticant aquest ximples nou-vinguts que diuen que poden !
Tot i fer molta pudor aquesta pràctica, ara caldria fer una altre investigació per veure per a què serveix concretament aquest Tribunal.
A més de moure papers i posar segells, quins outputs produeix ? quins resultats obté ? quina eficàcia respecte dels objectius ? quin impacte en les institucions ?
Els resultats i l'impacte no son de la seva responsabilitat directe, lògicament. Però sí que podria esforçar-se una mica i mirar d'identificar-los i mesurar-los.
I reaccionar segons les dades obtingudes. Si només omple formalitats, la dignitat els hauria de fer reaccionar ...
El País publica el diumenge 29 un altre comentari sobre el TC (Cuando falla la ofimàtica), en el que diu que "Un informe interno ha puesto sobre la mesa la deficiente preparación profesional de los informáticos de esa entidad. La mayoría carece de los conocimientos científicos y de las técnicas que hacen posible el tratamiento automático de la información por medio de ordenadores. De hecho, solo cinco de los 60 trabajadores adscritos al departamento tienen una titulación especializada y 44 apenas cuentan con el Bachillerato o el Graduado Escolar. En un sector que avanza a toda velocidad, muchos empleados solo conocen el programa Windows ..." ... Impressionant !
Vaig fer una [nota] sobre aquest Tribunal el 2008, fa 6 anys, i aprofitava per comparar-lo amb l'americana GAO, la Government Accountability Office, que presumeix de facilitar 87 dòlars a la societat americana per cada dòlar que costa.
És molt ilustrador (i depriment ...), comparar les dues organitzacions, navegant per les respectives webs [ TC ] i [ GAO ]. La primera cosa que cal dir és que l'español dona informació sobre activitats, decisions, sentències ... però no diu rés sobre resultats i impacte, és a dir, sobre la utilitat real de l'institució.
Quatre xifres per suscitar comparacions sobre recursos operatius:
De la Sindicatura de Comptes catalana en parlarem un altre dia ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada