Quins fastos tan lluny del poble !Quin populisme tan ranci i ancrònic !
Tant de bó sigui l'últim cop que hem d'assistir a espectacles d'aquest tipus !
El nou rei ha fet un discurs ranci, clàssic, passat ...
malgrat anunciar que vol una monarquia renovada per un temps nou !
Units en la diversitat de les nostres cultures i tradicions ...
quan nosaltres reclamem un nou estatus polític !
Amb unes simples gràcies finals en català no n'hi ha prou per imaginar un nou projecte compartit.
Llàstima: haig de mantenir els meus sentiments independentistes.
Els trossos del discurs monàrquic:
[ AFEGIT ]
A La Vanguardia de dissabte 21,- el meu amic Rafael Jorba, un pel massa conformista, diu que és un rei per als republicans ...
- Juanjo López Burniol pensa i escriu que el debat és inoportú en aquest moment, i que no hem de deixar-nos arrossegar per la pulsió anarcoide, tendència recurrent en la història d'España ...
A El País de dissabte 21,
- Antonio Elorza escriu en canvi que veu mals presagios en el discurs:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada