28 de febrer 2013

Carles Manté, la caiguda d'un estil

Coneguts i veïns des dels 70, varem encetar una cooperació professional quan vaig instal•lar el primer ordinador a l'Ajuntament. Et vaig ajudar a fer els primers passos per informatitzar alguns processos de gestió sanitària a l'antic Hospital, a primers dels 80. Després, des del Ministeri d'Indústria, vaig donar-vos suport, al CHC, en l'impuls d'estratègies de cooperació informàtica, tasca que vaig continuar fent des de l'ICT, abans d'anar-me'n a Bruxelles.

A la meva tornada, a proposta dels companys socialistes, em vares nomenar, l'estiu de 2004, president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Un luxe per a mi, professional i social, que volia reinsertar-me a la meva ciutat, al meu país, després de 15 anys d'aventura europeista a la Comissió Europea, reconvertit en expert en planificació i reformes de la governació de polítiques públiques.

Vaig compartir la teva visió estratègica, ambiciosa, de la modernització de la sanitat catalana, i em vas encomanar la teva passió per les reformes de governança impulsades per la Marina Geli, inspirades pel Joan Prats. Calia deixar enrere la lògica burocràtica i els gerencialismes autoritaris, excessius, associant gestors, professionals, i usuaris a les millores necessàries del sistema català de salut.

Tenies el cap ben endreçat, amb molts projectes, i molt obert a noves idees i experiències d'arreu del món. Semblava que tot era possible, "que l'economia anava força bé i que el finançament i les inversions ja no eren un problema", vas dir en la meva darrera reunió com a President del Consell. Vaig compartir amb tu gairebé 2 anys apassionants, des del meu voluntariat desinteressat i un xic innocent, pujant dos o tres dies per setmana al nou Hospital, coordinant actuacions i dibuixant organigrames sobre tovallons de paper, els dissabtes o diumenges esmorzant a ca l'Uñó.

Però les coses no eren fàcils, les reformes costaven molt, i les inèrcies i els comportaments massa interessats o malintencionats de la casta establerta, condicionaven excessivament els petits passos que jo proposava per orientar el Consorci de manera més oberta i transparent.

I, poc a poc, els teus compromisos amb gestors de dubtosa orientació, els teus tripijocs per evitar conflictes necessaris, les teves renúncies a trencar l'opacitat de conductes, la teva connivència amb comportaments interessats dels qui manejaven el cotarro, en un ambient generalitzat d'irresponsabilitat, d'inconsciència, i d'impunitat ... ens va anar separant. Vaig haver d'acceptar, per exemple, un astut nou gerent, amb el seu adjunt, que va costar-nos més de 100.000 euros de més, a l'any, més IVA, i que després va passar olímpicament del procés renovador que em demanàveu.

Les meves propostes per fer més transparent la presa de decisions varen topar amb la necessitat, em deies, de garantir, primer, l'eficàcia assistencial. I jo et deia que el rigor i la transparència son factors necessaris d'aquesta eficàcia, i condició indispensable per una major implicació de tots els professionals. Ens ho deien, també, des del Departament de Justícia, en les seves recomanacions sobre bon govern.

Aquest petit dissens, vas dir-me, et va portar a tallar-me el cap, a trencar la meva il•lusionada cooperació per un millor sistema català de salut. I ho vas fer, malinformant potser a la Consellera, i just quan altres presidents-rectors començaven a voler imitar les meves idees i experiències. La covarda i callada complicitat de l'aparell socialista local va facilitar el meu trist finiquito.

Aquests dies poden ser per a tu el final d'una etapa dissortada. Ho sento. Penso que potser una imparable inconsciència et va fer confiar en un estil xanxullero, que semblava tenir tots els vents a favor.

Tant de bo els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes que potser ara seran més difícils de reconvertir. I que, malauradament, poden justificar opcions polítiques menys socialitzadores dels pocs recursos que ens queden. Ho sento molt.

La nota, publicada al CapGros.com (link):
[ AFEGIT ]
Ara fa gairebé un any (març 2012), degut a les denúncies del grup del CaféambLlet,
vaig fer una nota aportant elements d'aquest estil,
i responent a consideracions "innocents" de l'advocat Jornet del Colectiu Ronda [ nota ]

I ara fa uns dos anys (abril 2011), davant l'obsessió retalladora, vaig escriure una altre [nota]
fent referència a les necessàries noves maneres de dirigir,
a partir de la meva experiència (frustrada) intentant renovar la governabilitat del Consorci Sanitari del Maresme