20 de desembre 2011

El "partenariat" públic-privat, encara

Els anys '90 en parlàvem ja molt a la Comissió. El debat segueix.
Avui, a El Periódico, Francisco Longo concreta una mica les condicions de la cooperació públic-privat:
- d'una banda, els mecanismes, les maneres, els procediments;
- de l'altra, les exigències del costat públic.

Les resumeix en una frase:
Per desenvolupar-se adequadament, exigeix governs capaços i actius i una dotació més gran de talent, lideratge i management en el costat públic del binomi. Ens planteja un desafiament de bona governança que pot i ha de contribuir a consolidar i a fer sostenible el nostre model de benestar. La clau de l’èxit no és cap altra que enfortir la gestió pública ... la CPP no implica menys Estat, sinó, contràriament, més Estat i més fort.

A la Comissió, va costar molt considerar prioritàries les mesures per garantir el "capacity building" en els programes de desenvolupament regional co-finançats ...
I els resultats no varen ser massa bons, si pensem en Grècia i d'altres països.
Amb els Estats que han entrat a la Unió aquests darrers anys, sembla que el problema és molt més greu, i més difícil trobar bons "partners" sobre els que "build capacities" ...

Penjo l'article, i aprofito per recordar-me altres notes recents sobre el tema, per anar construint i consolidant coneixement ...

- una, recollint un article del mateix Longo a La Vanguardia del 6 d'octubre,
- una segona, recollint un article de l'Alfredo Pastor sobre polítiques industrials, a La Vanguardia del 30 d'octubre,
- i una tercera, del 13 d'octubre,parlant de les primàries socialistes a França, i citant un llibre sobre l'Estat Estrateg, publicat ... el 1993 !