... és a dir, els socialistes han perdut al voltant d'un 40% dels vots de 2008.
Dels més de 11 milions de 2008, fins els gairebé 7 milions d'ara. 4 votants de cada 10 del 2008 li han perdut la confiança.
I Convergència i Unió, malgrat governar i retallar, ha convençut ara 230.000 més que el 2008, augmentant un 30% els seus votants. Cada 10 votants n'han portat 3 de més.
Sortosament, els joves d'Iniciativa en guanyen 100.000, augmentant un 50% els seus votants. De 180 a uns 280 mil. Cada parella de votants n'ha portat un de més. A Espanya, aquesta esquerra ha passat del milió de vots del 2008 als 1'7 milions d'ara, més d'un 70% !
Finalment, el PP, gran guanyador en escons, passa de 10'3 milions de vots a 10'8 milions: un mig milió més, un discret 5% de més. Gairebé insignificant, donat el context i la llarga i dura batalla contra els socialistes. Han aconseguit desanimar els votants progressistes, més que convèncer nous ciutadans.
Per tant, el resum és que el PSOE ha perdut clamorosament les eleccions ...
Es poden afinar més les anàlisis, però el fracàs és tan enorme, que la resta són detalls gairebé anecdòtics.
Els darrers 2 o 3 anys, l'escenari econòmic i polític ha canviat molt.
Abans, amb el vent de cul, probablement tothom era capaç de navegar plàcidament,
qualsevol espavilat podia fer de ministre ...
Ara, amb forts vents de cara, cal ser un molt bon navegant i saber implicar tothom en la navegació ...
Des que es varen girar els vents, quan la cobdícia, l'ambició, l'acumulació malaltissa, la desregulació, el consumisme, la competitivitat descarnada, sense valors ni principis, quan tot això va rebentar ... hauria calgut parlar amb la gent, repensar la governança colectiva, agafar fort el timó, situar bé les veles, repartir pesos, i posar-nos tots a remar fort.
Però la majoria de governants només tenien el "titulín". La majoria només sabia, justet, conduir golondrines en port tancat.
El sarcasme és que, ara, qui ens governarà, són els mateixos que ens inflaven les veles per anar enlloc ...
I, a l'horitzó, no es veuen mariners competents per definir nous rumbs i coordinar els esforços i les remades colectives.
L'editorial de El País d'ahir dilluns és prou contundent.
Però el problema no és només el ZP: és el disfuncionament d'una organització que és capaç d'encumbrar líders com aquest noi de León.
Em temo que al congrés del febrer les coses no anirán millor ...
Dels més de 11 milions de 2008, fins els gairebé 7 milions d'ara. 4 votants de cada 10 del 2008 li han perdut la confiança.
I Convergència i Unió, malgrat governar i retallar, ha convençut ara 230.000 més que el 2008, augmentant un 30% els seus votants. Cada 10 votants n'han portat 3 de més.
Sortosament, els joves d'Iniciativa en guanyen 100.000, augmentant un 50% els seus votants. De 180 a uns 280 mil. Cada parella de votants n'ha portat un de més. A Espanya, aquesta esquerra ha passat del milió de vots del 2008 als 1'7 milions d'ara, més d'un 70% !
Finalment, el PP, gran guanyador en escons, passa de 10'3 milions de vots a 10'8 milions: un mig milió més, un discret 5% de més. Gairebé insignificant, donat el context i la llarga i dura batalla contra els socialistes. Han aconseguit desanimar els votants progressistes, més que convèncer nous ciutadans.
Per tant, el resum és que el PSOE ha perdut clamorosament les eleccions ...
Es poden afinar més les anàlisis, però el fracàs és tan enorme, que la resta són detalls gairebé anecdòtics.
Els darrers 2 o 3 anys, l'escenari econòmic i polític ha canviat molt.
Abans, amb el vent de cul, probablement tothom era capaç de navegar plàcidament,
qualsevol espavilat podia fer de ministre ...
Ara, amb forts vents de cara, cal ser un molt bon navegant i saber implicar tothom en la navegació ...
Des que es varen girar els vents, quan la cobdícia, l'ambició, l'acumulació malaltissa, la desregulació, el consumisme, la competitivitat descarnada, sense valors ni principis, quan tot això va rebentar ... hauria calgut parlar amb la gent, repensar la governança colectiva, agafar fort el timó, situar bé les veles, repartir pesos, i posar-nos tots a remar fort.
Però la majoria de governants només tenien el "titulín". La majoria només sabia, justet, conduir golondrines en port tancat.
El sarcasme és que, ara, qui ens governarà, són els mateixos que ens inflaven les veles per anar enlloc ...
I, a l'horitzó, no es veuen mariners competents per definir nous rumbs i coordinar els esforços i les remades colectives.
L'editorial de El País d'ahir dilluns és prou contundent.
Però el problema no és només el ZP: és el disfuncionament d'una organització que és capaç d'encumbrar líders com aquest noi de León.
Em temo que al congrés del febrer les coses no anirán millor ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada