Era una senyora que em queia molt bé.
Vaig llegir dos llibres seus que són molt vius, molt propers, molt dignes.
Va tenir una relació molt especial amb el Mitterrand, que cal entendre des de la cultura dominant a França. M'ho van explicar precisament a l'ENA, durant el meu stage el 1996: pels francesos, deien, l'home que tenia una "amant" era considerat més home, tenir una amant era símbol de distinció ... De tota manera, sembla que havien pactat entre ells una autonomia relativa, tot respectant seguir sent, socialment, una parella: la Danielle, com el François, també tenia un company molt proper ...
Explico sovint una reflexió seva, contundent, clarificadora: un és d'esquerres quan reacciona davant de qualsevol injustícia ...
Penjo aquesta nota per recordar-la,
amb unes ratlles que publica Libération,
un link a un article una mica més llarg sobre la seva vida,
publicat per Le Monde,
Vaig llegir dos llibres seus que són molt vius, molt propers, molt dignes.
Va tenir una relació molt especial amb el Mitterrand, que cal entendre des de la cultura dominant a França. M'ho van explicar precisament a l'ENA, durant el meu stage el 1996: pels francesos, deien, l'home que tenia una "amant" era considerat més home, tenir una amant era símbol de distinció ... De tota manera, sembla que havien pactat entre ells una autonomia relativa, tot respectant seguir sent, socialment, una parella: la Danielle, com el François, també tenia un company molt proper ...
Explico sovint una reflexió seva, contundent, clarificadora: un és d'esquerres quan reacciona davant de qualsevol injustícia ...
Penjo aquesta nota per recordar-la,
amb unes ratlles que publica Libération,
un link a un article una mica més llarg sobre la seva vida,
publicat per Le Monde,
... i la portada del Libération d'avui, magistral !
En l'editorial, titolat LIBRE, Libération diu que, després de la mort de Mitterrand,
"Etrangement, depuis, alors que nombre de mitterrandiens se transformaient en vétilleux gardiens du temple, elle prit le chemin inverse : regarder résolument vers l’avenir, se porter aux côtés des mouvements qui cherchaient à inventer une autre gauche, imposer de nouveaux sujets politiques, définir des armes militantes pour des luttes désormais globales. Quitte à agacer ou à lasser, avec toujours la même énergie. Comme si la parenthèse présidentielle refermée, la vie ne faisait que commencer ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada