Llegeixo a La Vanguardia dos comentaris d'experts amics. Comparteixo absolutament les seves consideracions i propostes. Però com sóc una mica tossud, vull afegir una reflexió que fa anys que predico, fruit de la meva experiència com a responsable d'avaluació de polítiques a la Comissió Europea, durant gairebé 10 anys.
És molt important i necessari, avaluar les polítiques públiques, però molt més important és vetllar perquè siguin concebudes el millor possible. Una política mal plantejada, difícilment serà avaluable. En els nostres manuals de mitjans dels '90, dèiem que el primer que calia fer per avaluar polítiques i programes era ... intentar reconstruir la lògica d'intervenció. És a dir, intentar imaginar, intuir, el què els gestors havien volgut fer amb aquella intervenció.
Per això, amb la reforma posterior a la gran crisi del '99, la Comissió va reorientar les activitats d'avaluació cap a les avaluacions ex-ante, que va anomenar impact assessment, i que, de fet, era una metodologia per garantir una concepció/elaboració adequada, coherent, lògica, estructurada, avaluable, de les iniciatives, polítiques i programes.
Jo vaig insistir en els grups de treball en canviar el nom i parlar directament de programació, però interessos grupals (dels avaluadors) ho varen impedir.
El conseller Castells va promoure la programació pressupostària, potser sense massa convicció o amb poc acompanyament pedagògic. Però els manuals del Departament són exemplars, ja ho he dit moltes vegades, i he penjat notes en aquest blog:
- sobre la renovació impulsada pel Conseller Castells ( aquí ),
- sobre mètodes de planificació estratègica i avaluació ( aquí ),
Ivàlua, la institució promoguda, entre d'altres, per Josep M. Vallés, treballa també en aquesta perspectiva. Resumint, més que promoure l'avaluació clàssica, que generalment resulta difícil de realitzar i els resultats arriben tard, cal promoure processos i mecanismes de planificació reforçats, comprensibles, que siguin un veritable instrument de gestió.
Especialment en èpoques crítiques, en que no val a badar, en que es necessita mirar d'encertar-la a la primera ...
Aprofitant que acabo de rebre la Memòria 2010 d'HETEL, una associació de centres de formació professional al País Basc, gerenciada per la meva amiga Amaia Guijarro, reprenc les meves propostes per millorar els mecanismes de direcció i d'avaluació de resultats.
Les "memòries" són necessàries, però serveixen poc per governar. El què és fonamental és fixar objectius/orientacions estratègiques: ben presentades, raonades, comprensibles, resultant d'un procés d'avaluació rigorosa de les diverses opcions possibles, dels recursos disponibles i de les condicions i context d'implantació ...
Hem d'explicitar on volem anar i com, a l'inici del cicle, i, al final, analitzar si hi hem arribat, o no, mirar d'explicar el perquè, i treure'n les conclusions pertinents pel futur.
El problema és que, d'aquesta manera, els gerents es comprometen, "s'engagent" (en francés), es responsabilitzen ... i això, malauradament, no els agrada massa fer-ho.
A la darrera Junta General del C/A d'Enginyers, el desembre de 2010, vaig presentar aquest esquema:
Al final del cicle, cal mesurar realitzacions/resultats, considerar l'eficàcia/eficiència i avaluar l'impacte.
Però el més important és assegurar que hi ha una bona planificació/programació a l'inici del cicle.
Per assegurar rigor i eficàcia, i, també, per fer avaluables les actuacions.
La prioritat ara, vistes les pràctiques habituals, passa doncs per invertir en programació !
És molt important i necessari, avaluar les polítiques públiques, però molt més important és vetllar perquè siguin concebudes el millor possible. Una política mal plantejada, difícilment serà avaluable. En els nostres manuals de mitjans dels '90, dèiem que el primer que calia fer per avaluar polítiques i programes era ... intentar reconstruir la lògica d'intervenció. És a dir, intentar imaginar, intuir, el què els gestors havien volgut fer amb aquella intervenció.
Per això, amb la reforma posterior a la gran crisi del '99, la Comissió va reorientar les activitats d'avaluació cap a les avaluacions ex-ante, que va anomenar impact assessment, i que, de fet, era una metodologia per garantir una concepció/elaboració adequada, coherent, lògica, estructurada, avaluable, de les iniciatives, polítiques i programes.
Jo vaig insistir en els grups de treball en canviar el nom i parlar directament de programació, però interessos grupals (dels avaluadors) ho varen impedir.
El conseller Castells va promoure la programació pressupostària, potser sense massa convicció o amb poc acompanyament pedagògic. Però els manuals del Departament són exemplars, ja ho he dit moltes vegades, i he penjat notes en aquest blog:
- sobre la renovació impulsada pel Conseller Castells ( aquí ),
- sobre mètodes de planificació estratègica i avaluació ( aquí ),
Ivàlua, la institució promoguda, entre d'altres, per Josep M. Vallés, treballa també en aquesta perspectiva. Resumint, més que promoure l'avaluació clàssica, que generalment resulta difícil de realitzar i els resultats arriben tard, cal promoure processos i mecanismes de planificació reforçats, comprensibles, que siguin un veritable instrument de gestió.
Especialment en èpoques crítiques, en que no val a badar, en que es necessita mirar d'encertar-la a la primera ...
Aprofitant que acabo de rebre la Memòria 2010 d'HETEL, una associació de centres de formació professional al País Basc, gerenciada per la meva amiga Amaia Guijarro, reprenc les meves propostes per millorar els mecanismes de direcció i d'avaluació de resultats.
Les "memòries" són necessàries, però serveixen poc per governar. El què és fonamental és fixar objectius/orientacions estratègiques: ben presentades, raonades, comprensibles, resultant d'un procés d'avaluació rigorosa de les diverses opcions possibles, dels recursos disponibles i de les condicions i context d'implantació ...
Hem d'explicitar on volem anar i com, a l'inici del cicle, i, al final, analitzar si hi hem arribat, o no, mirar d'explicar el perquè, i treure'n les conclusions pertinents pel futur.
El problema és que, d'aquesta manera, els gerents es comprometen, "s'engagent" (en francés), es responsabilitzen ... i això, malauradament, no els agrada massa fer-ho.
A la darrera Junta General del C/A d'Enginyers, el desembre de 2010, vaig presentar aquest esquema:Al final del cicle, cal mesurar realitzacions/resultats, considerar l'eficàcia/eficiència i avaluar l'impacte.
Però el més important és assegurar que hi ha una bona planificació/programació a l'inici del cicle.
Per assegurar rigor i eficàcia, i, també, per fer avaluables les actuacions.
La prioritat ara, vistes les pràctiques habituals, passa doncs per invertir en programació !
1 comentari:
Molt interessant el que dius, Pep¡
Josep Ramon
Publica un comentari a l'entrada