Finalment, he anat a "votar", a donar la meva opinió.
Em sembla una iniciativa respectable, que sembla mobilitzar a molta gent entusiasta i ilusionada. I tècnicament ben organitzada. Però hi ha algunes coses que no m'agraden. No vull fer una anàlisi política rigorosa, només donar alguns elements de reflexió.
La primera, això no és un referèndum: és un assaig imaginatiu del què podria ser.
La segona, no decidim rés: és una operació per comptar independentistes.
La tercera, un enfoc massa clàssic dels referèndums: només pots dir si o no. Tenint en compte les energies i els esforços esmerçats, perquè no pensar, per exemple, en quatre o cinc qüestions sobre la problemàtica i donar més expressivitat, més opinió als ciutadans ? Els problemes socials, colectius, mai són de blanc o negre ...
Perquè no s'explica amb claredat, amb transparència ? Si hi ha consens en què cal una altre manera de fer política, mostrem-la també, practiquem-la, entrenem-nos. Diguem-ho sense por: no és un referèndum, és una consulta informal, és un exercici colectiu de simulació del què podria ser, té interès democràtic, que serveix d'entrenament polític a molts joves (o de reinserció política de molts desencisats ...), que pot servir per comptar la disposició independentista, ... hi ha moltes justificacions possibles, legítimes i respectables.
Sobretot davant de les derives fascistoides de molts mitjans espanyolistes.
Em va agradar far temps la proposta d'un profe d'ESADE: necessitem construir catalanitat !
Si volem més autonomia, si volem ser un Estat, necessitem conviccions majoritàries (no simpaties emotives o testimonials), necessitem voluntats fermes, i, sobretot, necessitem capacitats estratègiques efectives de lluita democràtica contra els nacionalistes hispànics.
Sobretot, que no fem el ridícul, que no perdem credibilitat, que no se'ns en fotin.
Recordo aquest Informe del Ministeri anglès de Justícia, en el que hi han suggeriments per millorar la democràcia representativa i afavorir l'engagement ciutadà amb nous mecanismes participatius. Val la pena fullejar-lo, és suggeridor ...
[ AFEGIT ]
Considerant que es podia participar a les Consultes a partir de tenir 16 anys, s'ha d'afegir uns 270.000 joves (estimats) de 16 i 17 anys al Cens Electoral de 2010, és a dir, que el Cens de votants per a les Consultes era 5.633.000 persones.
Per tant, els 4.674.000 empadronats i cridats a consulta eren el 83% del total d'empadronats a Catalunya majors de 16 anys.
Varen anar a votar 884.508 ciutadans, un 19%, 1 de cada 5 dels que ho podia fer.
La gran majoria, un 92%, es varen manifestar d'acord en que Catalunya esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Una mica més de 800 mil.
Em sembla una iniciativa respectable, que sembla mobilitzar a molta gent entusiasta i ilusionada. I tècnicament ben organitzada. Però hi ha algunes coses que no m'agraden. No vull fer una anàlisi política rigorosa, només donar alguns elements de reflexió.
La primera, això no és un referèndum: és un assaig imaginatiu del què podria ser.
La segona, no decidim rés: és una operació per comptar independentistes.
La tercera, un enfoc massa clàssic dels referèndums: només pots dir si o no. Tenint en compte les energies i els esforços esmerçats, perquè no pensar, per exemple, en quatre o cinc qüestions sobre la problemàtica i donar més expressivitat, més opinió als ciutadans ? Els problemes socials, colectius, mai són de blanc o negre ...
Perquè no s'explica amb claredat, amb transparència ? Si hi ha consens en què cal una altre manera de fer política, mostrem-la també, practiquem-la, entrenem-nos. Diguem-ho sense por: no és un referèndum, és una consulta informal, és un exercici colectiu de simulació del què podria ser, té interès democràtic, que serveix d'entrenament polític a molts joves (o de reinserció política de molts desencisats ...), que pot servir per comptar la disposició independentista, ... hi ha moltes justificacions possibles, legítimes i respectables.
Sobretot davant de les derives fascistoides de molts mitjans espanyolistes.
Em va agradar far temps la proposta d'un profe d'ESADE: necessitem construir catalanitat !
Si volem més autonomia, si volem ser un Estat, necessitem conviccions majoritàries (no simpaties emotives o testimonials), necessitem voluntats fermes, i, sobretot, necessitem capacitats estratègiques efectives de lluita democràtica contra els nacionalistes hispànics.
Sobretot, que no fem el ridícul, que no perdem credibilitat, que no se'ns en fotin.
Recordo aquest Informe del Ministeri anglès de Justícia, en el que hi han suggeriments per millorar la democràcia representativa i afavorir l'engagement ciutadà amb nous mecanismes participatius. Val la pena fullejar-lo, és suggeridor ...[ AFEGIT ]
Considerant que es podia participar a les Consultes a partir de tenir 16 anys, s'ha d'afegir uns 270.000 joves (estimats) de 16 i 17 anys al Cens Electoral de 2010, és a dir, que el Cens de votants per a les Consultes era 5.633.000 persones.
Per tant, els 4.674.000 empadronats i cridats a consulta eren el 83% del total d'empadronats a Catalunya majors de 16 anys.
Varen anar a votar 884.508 ciutadans, un 19%, 1 de cada 5 dels que ho podia fer.
La gran majoria, un 92%, es varen manifestar d'acord en que Catalunya esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Una mica més de 800 mil.
