Enginyers ... terroristes ?

Un diumenge sobresaltat, després de llegir l'article (seriós) del Moisés Naím a El País. Recull les conclusions d'un article publicat a l'European Journal of Sociology, que constata que "entre los terroristas hay tanta variedad y complejidad como en cualquier otro grupo humano. En general, es poco lo que se sabe de manera irrefutable sobre los orígenes de los terroristas o sobre su perfil psicológico. Excepto que muchos son ingenieros !"

Aquesta sembla ser una dada objectiva, tot i que, aclareix Moisés Naím al final, "sobre els terroristes islàmics hi ha moltes anècdotes, prejudicis i generalitzacions estereotipades, però poques dades científicament defensables ...".

Segons els autors (Gambetta i Hertog), la mentalitat dels enginyers (ens agraden, diuen, les respostes clares i minimitzar l'ambigüitat, i som, sembla, inteligents i professionalment ambiciosos ...), es radicalitza a l'enfrontar-se amb les problemàtiques dels països islàmics.

Seria una qüestió de reacció política, diuen, més que el resultat de processos de reclutament orientats a trovar persones amb moltes competències o habilitats tècniques.

Per pensar-hi ! Diumenge a la tarda no gosava sortir de casa, per por de ser senyalat amb el dit. La gent simplifica molt, i de seguida et poden penjar etiquetes grolleres.

Pel rigor de les anàlisis i reflexions, val la pena llegir l'article sencer del EJS.

He començat a pensar, i, probablement és cert que als enginyers ens agraden les respostes clares i poc ambigües (en Joan diu que som uns caps-quadrats ...). Sortosament ! Hi ha moltes coses (aparells, processos, enginys, artificis, ...) que necessiten solucions pràctiques, precises que funcionin. No sé què passaria si dissenyéssim un motor des d'una mentalitat d'advocat, per exemple. I quan els economistes fan enginyeria financera, o els juristes enginyeria processal, generalment la caguen: en realitat fan marrulleries per complicar les coses i poder treure'n un profit no massa net ...

De tota manera, jo sempre he sigut un enginyer atípic: en acabar la carrera vaig fer estudis de sociologia del treball. El meu projecte de final de carrera (ara és material pel futur museu tèxtil !), va ser un estudi sobre les polítiques organitzatives dels empresaris del tèxtil a Mataró !

I la meva vocació era posar la tècnica al servei dels treballadors, i promoure processos autogestionaris d'organització de la producció. El llibre que vaig publicar quan era jove (1976) pretenia dotar els treballadors de coneixements tècnics per poder concertar dignament les seves condicions de treball. El meu camí professional era esdevenir un tècnic sindical expert assessor en condicions de treball, i anava bé, fins que quatre xoriços ugetistes es varen entravessar en el meu camí.

L'estiu del 2008, en aquest blog, feia aquest comentari: "Potser, els enginyers, tenim la imatge de professionals que fan bé la seva feina, pragmàtics, sistemàtics, sintètics, organitzats, lògics, calculadors, gens romàntics, realistes, ... Em sembla que també hem de ser prospectors, enginyosos, planificadors, innovadors, estrategues, animadors dels canvis tecnològics i organitzatius, motors dels canvis necessaris". (mireu la nota).

Efectivament, sempre m'han motivat les formes de cooperació, de participació, de govern compartit, i, també, motivat per l'eficàcia i l'eficiència social, els mètodes de planificació i d'avaluació d'iniciatives i polítiques colectives ...