El "brot" de la monja Forcades ...

En la nota anterior em confessava decebut, desesperançat, desubicat ... i angoixat buscant brots de recuperació democràtica. Aquest matí veig que el què em passa no és un problema meu (uff !): probablement, he agafat la depre colectiva que pateix el país, i així és més difícil remuntar la moral. Llegiu, si en teniu encara ganes i temps:

Enrique Gil Calvo a El País d'avui: Un test de calidad democrática

Analitza 5 dimensions de qualitat democràtica: "dos procedimentales (el imperio de la ley (rule of law) y la rendición de cuentas (accountability)), dos son sustantivas, de contenido democrático (libertad, igualdad), y una quinta referida a los resultados de las políticas públicas (satisfacción ciudadana, de la que depende la legitimidad de las democracias)", i en fa un balanç molt preocupant.

Ferran Mascarell a La Vanguardia: Un país sin política

Després de senyalar que la nació catalana es desviu en "un estrés cívic", diu que "... ha de canviar la cultura política del país, Catalunya necesita una política nueva, que rompa con las viejas jerarquías, que renueve el envejecido catálogo de ideas, valores y principios sobre nosotros mismos, sobre lo que queremos ser y el modelo de sociedad que queremos construir. Sólo si la sociedad civil decide que se haga política mayúscula, los partidos la harán …". El problema, dic jo, és que molta "societat civil" s'alimenta a les menjadores públiques ...

Esther Vera, a El País: El síndrome de Bartleby ( "preferiría no hacerlo ..." )

Preocupada per la inhibició dels qui haurien de reaccionar, constata que "... aparte de la abstención, en las últimas elecciones asistimos a un incremento llamativo del voto en blanco, nulo y el dedicado a partidos al límite del sistema o de lo más extravagante ..." I explica que " ... a los lamentos por los niveles de abstención que siguen a cada elección, les sigue el método del "preferiría no hacerlo" que alimenta la desafección y el descrédito de la política. El corto plazo, el electoralismo y la actuación basada en los sondeos de opinión no pueden hacer más que desacreditar la política y construir una sociedad de ciudadanos desafectos, despolitizados. Una sociedad de espectadores tiende a la poca calidad democrática, el totalitarismo o la astracanada ...".

Tot està perdut ?
No ! Hi ha un petit brot de recuperació (espiritual ?): la monja Teresa Forcades !

Abans de l'estiu ja va venir a Mataró, al Casal de la parròquia de Sant Josep de Mataró, ... i va esvelotar el galliner local, predicant que “la sexualitat no és només per reproduir-se, és necessària per correlacionar-se”, oferint "una visió suggerent i innovadora respecte el món del plaer", subratllant que "el que és bo és de Déu, per tant el que és plaent també. Déu promet una terra que regalima llet i mel", i explicant que “La força amb què podem desitjar-nos les persones és el millor exemple per entendre amb quina força ens desitja Déu”. (Si us interessa, mireu la transcripció de la conferència aquí ).

I, ara, moderna i renovadora, denuncia des del Monestir de Montserrat,
la manipulació farmacéutica de la vacuna contra la grip nova: Això s'anima !