El Joan Majó, el millor "jefe" que he tingut mai, i a qui respecto, doncs, profundament, escriu dissabte a El País/Catalunya sobre legalitat, moralitat o honestedat. Comparteixo les seves consideracions. Bàsicament quan recorda que "… las responsabilidades no terminan con las responsabilidades legales, ya que hay un ámbito fundamental en las relaciones sociales que es el ámbito de la honestidad, de la ética, de la legitimidad, que va más allá y sin tener en cuenta el cual no sería posible la vida social."
Alerta de que cal lluitar contra la idea de que "dentro de la ley, todo vale", i proposa reforçar l'assignatura de civisme i promovent "además de la legalidad, los comportamientos honestos … no sólo en los ámbitos político y económico, sino también en … la convivencia vecinal, el uso del espacio público o la utilización de servicios colectivos."
Les lleis, les normes, els procediments no poden regular-ho tot, lògicament, i el funcionament de la colectivitat depèn dels valors predominants. Són aquests valors els que expliquen el comportament dels individus en els espais autònoms que deixa la regulació colectiva. Cal millorar les lleis (moltes semblen pensades i fetes per donar feina als advocats …), i cal predicar i promoure valors de respecte i de convivència solidària.
Però entre lleis i valors hi ha tot el què podríem anomenar sistemes o mecanismes de funcionament, de gestió, de govern, que condicionen notablement l'eficàcia/eficiència de les administracions, organitzacions, institucions, empreses. Sistemes que poden facilitar, o evitar, malversacions i, lògicament, corrupcions. El conseller Castells s'hi va referir fa pocs dies, a la XTVL, alertant, però, que els sistemes no estan pensats per controlar-ho tot: probablement, sistemes massa rígids o feixucs portarien a la paràlisi, a la inacció.
Però hi ha molt a fer, per millorar els sistemes. De fet, la seva conselleria va impulsar la programació pressupostària, bon exemple d'una innovació que pot establir bases operatives per millorar eficàcia i eficiència, evitar malversacions, i prevenir o fer més difícils, de fet, les corrupcions.
Cal promoure doncs, al costat de la "better regulation" i dels valors cívico/democràtics, la millora dels mecanismes de govern, d'orientació, de decisió, de governança, de manera que els sistemes puguin protegir-nos de conductes incíviques, insolidàries, deshonestes, de buròcrates, pirates i lladregots ... o d'advocats especialistes en aprofitar normes i formalismes per defensar qualsevol cosa. Sistemes més vius, més actius, amb més implicació dels qui decideixen, amb més co-responsabilització, ferien menys probable, més difícil, els disfuncionaments, les malversacions, les corrupcions.
Malauradament, al sí de les administracions, dels mateixos partits, de moltes organitzacions i institucions, i dels "mass media" en general, predominen altres valors: l'individualisme i la competència, l'egoisme i la cobdícia, la irresponsabilitat, les tàctiques per esquivar riscos, els silencis interessats i còmplices, les fidelitats a les persones més que als objectius de les organitzacions, etc.
Tant de bó dirigents conscients de la situació, amb voluntat i capacitats, miressin d'adoptar mesures per canviar les regles del joc, els instruments, els mecanismes, les lògiques … els sistemes de gestionar i de governar. El conseller Vallés va fer un informe històric, ara oblidat. La consellera Geli ho va intentar, però es va rendir, sembla. El Joan Subirats parlava fa temps de la necessària desconfiança democràtica. No n'hi ha prou amb voluntarisme, amb prèdiques genèriques, amb formació.
Calen nous escenaris, noves maneres de treballar, noves condicions de responsabilització, d'estímul i de penalització (si cal), dels concernits, dels implicats.
Tenim pendent una reforma sèria i rigorosa de la funció pública. L'Estatuto Bàsico del Empleado Público aprobat fa uns anys em sembla més un gest formal que pràctic, i aquí, a Catalunya, sembla que la preocupació principal és la de conciliar la vida familiar i professional dels funcionaris, molt per sobre de l'eficàcia/eficiència dels serveis ... Encara penso en les radicals propostes del Sarkozy !
I a mi m'agrada insistir en la necessària "reconversió" dels òrgans de govern: els consells rectors, les juntes de govern, els consells d'administració. Si son excessivament formalistes i rutinaris, si esdevenen misses amb litúrgies tradicionals, si els seus membres fan molta/massa confiança al seu president, ... aleshores hi ha des-responsabilització, degradació de la funció, abandó de la capacitat o del poder de decisió, i apareixen els habituals fenòmens de concentració de poder, de domini d'uns pocs sobre el grup, de gerencialisme autoritari difícilment controlable i avaluable.
Cal dotar aquests òrgans de govern dels mètodes de treball que garanteixin una governança oberta, transparent, compartida: hem de depassar la cultura del pressupost i la memòria anual d'activitats, per anar cap a una cultura basada en orientacions estratègiques i un balanç anual de resultats. Mireu una proposta meva aquí.
En aquest blog ja he citat molts exemples. De la Comissió Europea: el darrer, el de la protecció dels qui s'atreveixen i s'arrisquen a denunciar irregularitats. De la pròpia Generalitat: programació pressupostària del conseller Castells i, especialment, les reflexions i propostes del conseller Vallés, que semblen, malauradament, oblidades.
Però, aquí i ara per ara, vist el pati, sóc una mica escèptic: em sembla que només iniciatives ciutadanes autònomes poden fer sacsejar els rutinaris sistemes que ens governen i que ens mantenen adormits i cofois ... Però, d'on poden sortir ? Amb el desencís, la desafecció, el desànim … Ho tenim malament, excuseu-me. Però si hi ha voluntaris disposat, truqueu-me !
Aprofito per guardar records: el Jean-Louis Borloo, alcalde durant anys de Valenciennes (ciutat que va patir crisis socio-econòmiques profundes), i ara ministre del govern del Sarkozy, va publicar el 2002 aquest llibre que és un crit contra el burocratisme, el procedimentalisme, el formalisme, … llançat després d'enfrontar-se a les diverses administracions del seu país, per salvar la seva ciutat.
Si els homes amb qui es barallava eren íntegres i pertinents, conclou, és el sistema el que falla.
Alerta de que cal lluitar contra la idea de que "dentro de la ley, todo vale", i proposa reforçar l'assignatura de civisme i promovent "además de la legalidad, los comportamientos honestos … no sólo en los ámbitos político y económico, sino también en … la convivencia vecinal, el uso del espacio público o la utilización de servicios colectivos."
Les lleis, les normes, els procediments no poden regular-ho tot, lògicament, i el funcionament de la colectivitat depèn dels valors predominants. Són aquests valors els que expliquen el comportament dels individus en els espais autònoms que deixa la regulació colectiva. Cal millorar les lleis (moltes semblen pensades i fetes per donar feina als advocats …), i cal predicar i promoure valors de respecte i de convivència solidària.
Però entre lleis i valors hi ha tot el què podríem anomenar sistemes o mecanismes de funcionament, de gestió, de govern, que condicionen notablement l'eficàcia/eficiència de les administracions, organitzacions, institucions, empreses. Sistemes que poden facilitar, o evitar, malversacions i, lògicament, corrupcions. El conseller Castells s'hi va referir fa pocs dies, a la XTVL, alertant, però, que els sistemes no estan pensats per controlar-ho tot: probablement, sistemes massa rígids o feixucs portarien a la paràlisi, a la inacció.
Però hi ha molt a fer, per millorar els sistemes. De fet, la seva conselleria va impulsar la programació pressupostària, bon exemple d'una innovació que pot establir bases operatives per millorar eficàcia i eficiència, evitar malversacions, i prevenir o fer més difícils, de fet, les corrupcions.
Cal promoure doncs, al costat de la "better regulation" i dels valors cívico/democràtics, la millora dels mecanismes de govern, d'orientació, de decisió, de governança, de manera que els sistemes puguin protegir-nos de conductes incíviques, insolidàries, deshonestes, de buròcrates, pirates i lladregots ... o d'advocats especialistes en aprofitar normes i formalismes per defensar qualsevol cosa. Sistemes més vius, més actius, amb més implicació dels qui decideixen, amb més co-responsabilització, ferien menys probable, més difícil, els disfuncionaments, les malversacions, les corrupcions.
Malauradament, al sí de les administracions, dels mateixos partits, de moltes organitzacions i institucions, i dels "mass media" en general, predominen altres valors: l'individualisme i la competència, l'egoisme i la cobdícia, la irresponsabilitat, les tàctiques per esquivar riscos, els silencis interessats i còmplices, les fidelitats a les persones més que als objectius de les organitzacions, etc.
Tant de bó dirigents conscients de la situació, amb voluntat i capacitats, miressin d'adoptar mesures per canviar les regles del joc, els instruments, els mecanismes, les lògiques … els sistemes de gestionar i de governar. El conseller Vallés va fer un informe històric, ara oblidat. La consellera Geli ho va intentar, però es va rendir, sembla. El Joan Subirats parlava fa temps de la necessària desconfiança democràtica. No n'hi ha prou amb voluntarisme, amb prèdiques genèriques, amb formació.
Calen nous escenaris, noves maneres de treballar, noves condicions de responsabilització, d'estímul i de penalització (si cal), dels concernits, dels implicats.
Tenim pendent una reforma sèria i rigorosa de la funció pública. L'Estatuto Bàsico del Empleado Público aprobat fa uns anys em sembla més un gest formal que pràctic, i aquí, a Catalunya, sembla que la preocupació principal és la de conciliar la vida familiar i professional dels funcionaris, molt per sobre de l'eficàcia/eficiència dels serveis ... Encara penso en les radicals propostes del Sarkozy !
I a mi m'agrada insistir en la necessària "reconversió" dels òrgans de govern: els consells rectors, les juntes de govern, els consells d'administració. Si son excessivament formalistes i rutinaris, si esdevenen misses amb litúrgies tradicionals, si els seus membres fan molta/massa confiança al seu president, ... aleshores hi ha des-responsabilització, degradació de la funció, abandó de la capacitat o del poder de decisió, i apareixen els habituals fenòmens de concentració de poder, de domini d'uns pocs sobre el grup, de gerencialisme autoritari difícilment controlable i avaluable.
Cal dotar aquests òrgans de govern dels mètodes de treball que garanteixin una governança oberta, transparent, compartida: hem de depassar la cultura del pressupost i la memòria anual d'activitats, per anar cap a una cultura basada en orientacions estratègiques i un balanç anual de resultats. Mireu una proposta meva aquí.
En aquest blog ja he citat molts exemples. De la Comissió Europea: el darrer, el de la protecció dels qui s'atreveixen i s'arrisquen a denunciar irregularitats. De la pròpia Generalitat: programació pressupostària del conseller Castells i, especialment, les reflexions i propostes del conseller Vallés, que semblen, malauradament, oblidades.
Però, aquí i ara per ara, vist el pati, sóc una mica escèptic: em sembla que només iniciatives ciutadanes autònomes poden fer sacsejar els rutinaris sistemes que ens governen i que ens mantenen adormits i cofois ... Però, d'on poden sortir ? Amb el desencís, la desafecció, el desànim … Ho tenim malament, excuseu-me. Però si hi ha voluntaris disposat, truqueu-me !
Aprofito per guardar records: el Jean-Louis Borloo, alcalde durant anys de Valenciennes (ciutat que va patir crisis socio-econòmiques profundes), i ara ministre del govern del Sarkozy, va publicar el 2002 aquest llibre que és un crit contra el burocratisme, el procedimentalisme, el formalisme, … llançat després d'enfrontar-se a les diverses administracions del seu país, per salvar la seva ciutat.
Si els homes amb qui es barallava eren íntegres i pertinents, conclou, és el sistema el que falla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada