
Segons explica l'Isidre Ambrós, amic de BXL,
la adaptación está ambientada en una empresa y la evolución de sus trabajadores. Al principio, los trabajadores se dan cuenta de que su jefe los explota y comienzan a comprender la teoría de la plusvalía.
Pero, lejos de unirse, tal como Marx propuso en el Manifiesto comunista, algunos siguen trabajando como antes, otros se rebelan, y el resto recurre a la negociación colectiva.
Fins ara, gairebé no havia penjat cap nota sobre les idees de Marx. Potser de refilada, quan vaig llegir el llibre de l'Eudald Carbonell, ara fa un any.
Mai m'he considerat "marxista", i quan vaig començar a "militar", a finals dels '60, en els Grups Comunistes Revolucionaris (molt, massa, leninistes), ja vaig veure que les estratègies comunistes de direcció del poble per una avantguarda il•luminada no m'agradaven.
En canvi, el discurs democràtic per l'autogestió dels treballadors, que en aquella època predicaven els socialistes francesos, especialment el Michel Rocard amb el seu PSU, era especialment engrescador.
Però del Marx sempre m'han semblat clarividents les seves idees sobre l'evolució de les societats considerant les forces productives, les relacions de producció, la superestructura, ... i els canvis que generalment "revolucionaris", no necessàriament violents. La qüestió és qui i com impulsa, orienta, condueix, i governa aquests canvis, que subverteixen radicalment les situacions i les relacions socials ...
Aquesta manera de veure l'evolució de les societats, que s'anomenava el materialisme històric o materialisme dialèctic (que el Che Guevara, diuen, el considerava tan científic com la llei de la gravetat ...), era i és força útil per explicar els problemes socials i els processos de transformació que podem constatar. Veurem com ho expliquen els xinesos en el seu musical ...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada