Amb la Montse sempre ens mirem la contra de La Vanguardia, i en guardem moltes, en paper.Aquesta m'ha semblat simpàtica, perquè reflexa bé les idees de quan començàvem a construir les nostres parelles, als anys '70.
Parlàvem de fer camí junts, de mirar endavant, tots dos, en la mateixa direcció.
I el Lluís Llach ens ho cantava:
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí
ben llarg. (a la cançó Que tinguem sort ...)
Ara, a les joves parelles, potser els és més complicat mirar endavant tots dos en la mateixa direcció ... perquè em sembla més difícil identificar projectes de vida en aquest nostre món tan canviant !
De tota manera, el què diu l'Aitana és clar i directe: per això penjo l'entrevista al blog (Cliqueu a sobre per llegir-la !) .
Ara, a les joves parelles, potser els és més complicat mirar endavant tots dos en la mateixa direcció ... perquè em sembla més difícil identificar projectes de vida en aquest nostre món tan canviant !
De tota manera, el què diu l'Aitana és clar i directe: per això penjo l'entrevista al blog (Cliqueu a sobre per llegir-la !) .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada