(amb una mica de retard: aquestes darreres setmanes he estat fent de cuiner per la meva filla. És la quarta cuina que faig amb IKEA, ... i encara aprenc coses noves: sobre mides ergonòmiques de l'aigüera, sobre una pasta amb dos components que m'ha anat molt bé adaptar el sifó a les instal·lacions existents, sobre el tractament de la fusta de bedoll massissa (abedul en castellà !). M'ha servit per rebaixar tensions, per relaxar-me, després de la trista experiència de la mani del primer de desembre ... )
Jo vaig ser-hi, a la mani, sí.
Des d'un punt de vista professional, es poden acceptar fallos, imprevistos, ... però no "chapusses". En governar, ha de primar la capacitat de gestió, la competència, el rigor, la transparència, el bon govern, el respecte a la ciutadania, ... per sobre dels càlculs mediàtics i electoralistes.
En l'afer de l'AVE, em vaig sentir despreciat per una ministra incompetent i per tots aquells que l'aguanten. Per dignitat cívica, vaig anar-hi. I vaig tornar enganyat pels principals organitzadors, més emprenyat, més desapegat encara cap a determinades pràctiques polítiqueres.
Ho reconec, sóc de molt bona fe, molt sentimental, molt defensor de principis i valors ...
M'ha semblat interessant guardar aquest editorial de El País, tot i que el to és una mica exagerat ...
19 de desembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada