L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona em va demanar un article sobre el paper dels ajuntaments en les activitats i polítiques europees d'educació. El vaig enviar el passat 21 de novembre, i es "penjarà", un cop revisat, a la revista digital "De Prop" .
Potser no queda bé que ho digui, però l'article (accessible aquí en format Word) és interessant: m'ha servit per constatar, des de fora, i passats ja gairebé 4 anys de la meva tornada de BXL, que els tímids passos cap a la politització de l'activitat de la Comissió Europea, en els àmbits de l'educació i la formació professional, iniciats el 2000, s'han confirmat i consolidat.
Dos paràgrafs de l'article:
Potser immersos en els documents, les comunicacions, els informes, les recomanacions, les proposicions, ... no s'ha fet prou atenció al canvi de fons de la dinàmica política a nivell comunitari. Preocupats per demostrar els resultats concrets als ciutadans, no s'ha valorat prou el què suposa la cooperació entre tots per millorar l'eficàcia, la qualitat, dels nostres sistemes tradicionals d'educació i formació.
De buròcrates subvencionadors, els serveis de la Comissió han passat a ser promotors dels canvis estratègics, en estreta cooperació amb els governs i administracions dels Estats membres. El paper que juga la Unió es decisiu per promoure i acompanyar la necessària revolució dels mètodes i continguts educatius i formatius que exigeix aquest desbordant segle XXI.
Ara, el repte és aquí: serem capaços, per sortir de la difícil problemàtica educativa del país, d'aprofitar les possibilitats de cooperació, d'intercanvi, de reflexió que ens ofereix la nostra Unió Europea ?
Un darrer detall: sabrem copsar la revolució que s'anuncia en els sistemes educatius ?
A BXL utilitzàvem (utilitzen) molt l'expressió lifelong learning i l'education et la formation tout au long de la vie. Aquí, els primers anys, es traduïa per educació i formació tot al llarg de la vida, però, darrerament, s'ha quedat en el més simple ... aprenentatge permanent.
Es veritat que costa trobar l'etiqueta adequada, que mostri bé que no es parla de permanent learning, de continuing education ni de formation continue o education permanente ... No es tracta només de no parar d'aprendre ... sinó d'aprendre diferent !
19 de desembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic preocupat, com a ciutadà i com a professional de l'educació, per aquest tema, com tu. A diferència teva no hi entenc gran cosa en unions europees ni en diputacions, però m'agradaria dir alguna cosa de la teva darrera frase: es tracta d'aprendre diferent.
Les polèmiques mediàtiques sobre educació sempre-sempre es centren en temes perifèrics: la forma d'escriure les notes, una nova assignatura, les hores de classe, les vacances... Crec que el nucli de l'educació, i del problema educatiu, és la relació que s'estableix entre alumne i coneixement. És d'amor o d'odi? D'atracció o de repulsió? D'empassar o de pair? D'informar-se o de comprendre? De saber o de saber fer? De repetir coses o de madurar com a persona? D'escoltar o de dialogar? De sentir-se avaluat o de sentir-se valorat?...
Perquè els nostres alumnes puguin trobar en l'educació allò que necessiten o necessitaran com a ciutadans ens cal fer molts canvis substancials en aquest nivell zero de l'educació. Els coneixements per fer-ho hi són, l'experiència a l'aula funciona... Però la dinàmica de la professió i dels centres sembla feta a mida per impedir qualsevol canvi substancial. Perquè posa en dubte massa coses. I així estem. Parlem-ne?
Joan Aliberas
Joan,
Estic d'acord amb les teves reflexions !
M'ha fet gràcia la teva referència a "les unions europees i les diputacions" !
De fet, la Unió Europea, en aquest àmbit, juga, amb dificulats, un paper de motor sensibilitzador indiscutible, molt més útil que el de repartidora de subvencions que es limitava a fer fins fa pocs anys, i això és molt positiu, em sembla.
Quan vulguis en parlem, si, i força coratge, sou vosaltres la clau !
Publica un comentari a l'entrada